La intersecció invisible: violència de gènere i crueltat animal

Per Roger Subirana, advocat i diputat de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats de Granollers.

A l'intricat teixit de la societat, la violència es manifesta de formes diverses, sovint invisibles per als que no busquen veure més enllà de la superfície. Dins aquesta xarxa d'agressió i opressió, dues realitats, en aparença dispar, convergeixen en una intersecció alarmant: la violència de gènere i la crueltat envers els animals.

En primer lloc, és crucial comprendre que la violència no existeix en un buit; està intrínsecament vinculada a les relacions de poder i de dominació. En el context de la violència de gènere, les dones són sistemàticament subjugades i victimitzades, sotmeses a diverses formes d'abús físic, emocional i econòmic. Aquesta opressió, però, no es limita a l'àmbit humà. Els animals, especialment aquells considerats “domèstics” o criats per a consum humà, també són objecte d'explotació i abús a les mans dels que exerceixen control sobre ells.

La relació entre la violència de gènere i la crueltat envers els animals és complexa i multifacètica. D'una banda, nombrosos estudis han demostrat una correlació significativa entre la violència envers els animals a casa i la violència domèstica dirigida cap als éssers humans. Els perpetradors de violència de gènere sovint també abusen físicament i emocionalment de les mascotes de les seves víctimes com una tàctica de control i coerció addicional. L'amenaça de danyar un animal estimat pot ser utilitzada per mantenir les víctimes en un estat de por i submissió, impedint-los escapar de situacions abusives.

D'altra banda, la violència envers els animals pot servir com un predictor primerenc de comportament violent envers altres éssers humans. Els estudis han demostrat consistentment que els que cometen actes de crueltat animal tenen més probabilitats de perpetrar violència interpersonal en el futur. Aquesta connexió subratlla la importància d'abordar la crueltat animal no només pel patiment que infligeix ​​els animals en si mateixos, sinó també com a indicador preocupant de problemes més amplis de violència i disfunció social.

En la lluita contra la violència de gènere i la crueltat envers els animals, és fonamental adoptar un enfocament interseccional que reconegui i abordi les interrelacions entre aquestes formes d'opressió. Això implica no sols proporcionar recursos i suport a les víctimes de violència de gènere i els seus animals de companyia, sinó també advocar per polítiques i lleis que reconeguin la violència cap als animals com un problema de justícia social que mereix atenció i acció.

En última instància, posar fi a l'abús cap als animals domèstics com a tàctica de control en la violència de gènere requereix un esforç concertat i coordinat per part de la societat en conjunt. Només en reconèixer i abordar aquesta forma insidiosa de violència podem crear un món on totes les formes d'abús, sigui cap a éssers humans o animals, siguin intolerables i abordades amb la serietat i urgència que mereixen.