Justícia Gratuïta

És un dret constitucional que comprèn l'assistència jurídica gratuïta dels qui no tenen prou recursos per litigar. Comprova si tens dret i sol·licita-la.

Preguntes freqüents sobre Justícia Gratuïta

  • Els ciutadans espanyols, els nacionals dels altres estats membres de la Unió Europea i els estrangers que es trobin a Espanya, quan acreditin insuficiència de recursos per litigar.
  • Les Entitats Gestores i Serveis Comuns de la Seguretat Social, en tot cas.
  • Les Associacions dutilitat pública, previstes a larticle 32 de la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del Dret dAssociació i les Fundacions inscrites en el Registre Públic corresponent.
  • En l'ordre jurisdiccional social, a més, els treballadors i els beneficiaris del sistema de Seguretat Social, tant per a la defensa en judici com per a l'exercici d'accions per a l'efectivitat dels drets laborals en els procediments concursals.
  • En l'ordre contenciós administratiu, així com en la via administrativa prèvia, els ciutadans estrangers que acreditin insuficiència de recursos per litigar tenen dret a l'assistència lletrada ia la defensa i la representació gratuïta en els procediments que puguin portar a la denegació de la seva entrada a Espanya, a la seva devolució o expulsió del territori espanyol, i en tots els procediments en matèria d'asil.
  • En els litigis transfronterers en matèria civil i mercantil, les persones físiques contemplades al Capítol VIII d'aquesta llei, en els termes que s'hi estableixen.
  • En l'àmbit concursal, es reconeix el dret a l'assistència jurídica gratuïta, per a tots els tràmits del procediment especial, als deutors persones físiques o jurídiques que tinguin la consideració de microempresa en els termes establerts al text refós de la Llei concursal, als quals sigui aplicable el procediment especial previst en el llibre tercer, sempre que acreditin insuficiència de recursos per a liti.
    Igualment, a l'àmbit concursal, els sindicats estaran exempts d'efectuar dipòsits i consignacions en totes les seves actuacions i gaudiran del benefici legal de justícia gratuïta quan exercitin un interès col·lectiu en defensa de les persones treballadores i beneficiàries de la Seguretat Social.
  • Amb independència de l'existència de recursos per litigar, es reconeix el dret d'assistència jurídica gratuïta, que se'ls prestarà immediatament, a les víctimes de violència de gènere, de terrorisme i de tracta d'éssers humans en aquells processos que tinguin vinculació, derivin o siguin conseqüència de la seva condició de víctimes, així com a les persones amb discapacitat necessitades d'especial protecció quan siguin víctimes de delictes 149, en el delicte de maltractament habitual previst a l'article 150, als delictes contra la llibertat, als delictes contra la llibertat sexual i als delictes de tracta d'éssers humans. També es reconeix aquest dret, amb independència de l'existència de recursos per litigar, les dones i persones menors d'edat que siguin víctimes dels delictes contra la llibertat sexual previstos al títol VIII del llibre II del Codi Penal, els delictes de mutilació genital femenina, matrimoni forçat i assetjament amb connotació sexual.
    Aquest dret assistirà també als causahavents en cas de defunció de la víctima, sempre que no fossin partícips en els fets.
  • Amb independència de l'existència de recursos per litigar, es reconeix el dret d'assistència jurídica gratuïta als qui a causa d'un accident acreditin seqüeles permanents que els impedeixin totalment la realització de les tasques de la seva ocupació laboral o professional habitual i requereixin l'ajuda d'altres persones per realitzar les activitats més essencials de la vida diària, quan l'objecte del litigi sigui la reclamació d'indem.
  • Amb independència de l'existència de recursos per litigar, es reconeix el dret d'assistència jurídica gratuïta a les associacions que tinguin com a fi la promoció i la defensa dels drets de les víctimes del terrorisme, assenyalades a la Llei 29/2011, de 22 de setembre, de reconeixement i protecció integral a les víctimes del terrorisme.
  • Les persones que comuniquin infraccions en els termes de la Llei reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, a l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant, AAI, oa les autoritats autonòmiques respectives, sempre que compleixin les condicions de protecció recollides a la Llei esmentada, sempre que comptin amb uns recursos i ingressos econòmics bruts, computats anualment per tots els conceptes i per unitat familiar, inferiors a quatre vegades l'indicador públic de renda d'efectes múltiples vigent en el moment de comunicar la informació, i exclusivament pels procediments seguits en qualsevol ordre jurisdiccional que siguin conseqüència directa de la infracció comunicada.
  • En l'ordre penal, les persones jurídiques, quan per requeriment judicial s'hagi de designar defensa lletrada i, si s'escau, representació processal, sempre que la societat hagi estat declarada judicialment en situació d'insolvència actual o imminent, es trobe en concurs de creditors o no consti activitat econòmica en l'últim exercici quan, en aquest últim cas, la societat estigui dissolta o per tràmit de les mateixes.

Tant si el sol·licitant vol interposar una demanda o denúncia, com si ha estat demandat o denunciat, haurà d'acudir-hi al Servei d'Orientació Jurídica (SOJ) del Col·legi d'Advocacia corresponent, on sol·licitarà cita per entrevistar-se amb el consultor que serà el lletrat o lletrada que us orientarà inicialment, emplenant-li la sol·licitud i indicant-li la documentació que haurà d'aportar al tramitador, que és el lletrat o lletrada que revisa la documentació aportada pel sol·licitant i el que resol de manera provisional la concessió o no de la Justícia Gratuïta.

En lordre jurisdiccional penal, si lassistència es desenvolupa en un centre de detenció o directament al jutjat serà el lletrat o lletrada que hagi assistit al ciutadà o ciutadana el que emplenarà la sol· licitud de justícia gratuïta que haurà de ser signada pel sol· licitant. El lletrat o lletrada haurà d'indicar al sol·licitant la documentació necessària que aquest haurà d'aportar al Col·legi de l'Advocacia corresponent.

Si el sol·licitant ha estat demandat, després d'haver comparegut al SOJ i haver sol·licitat justícia gratuïta haurà de comparèixer al jutjat corresponent per sol·licitar la suspensió del procediment fins que es resolgui el reconeixement o la denegació del dret a la justícia gratuïta, o la designació provisional professional de l'advocacia i de la procura si la seva intervenció fos preceptiva.

A l'ordre jurisdiccional social les persones treballadores i les beneficiàries del sistema de Seguretat Social, en no haver d'acreditar la seva situació econòmica, únicament acudiran al SOJ per emplenar la sol·licitud, sense necessitat d'aportar cap documentació.

Les dones que han patit maltractaments i desitgin exercitar l'acusació particular a l'tenir reconegut el dret de justícia gratuïta, amb independència de la seva situació econòmica, únicament hauran d'acudir a l'SOJ per emplenar la sol·licitud i aportar la corresponent denúncia o querella.

També es pot sol·licitar l'assistència jurídica gratuïta davant el Jutjat el domicili de la persona sol·licitant. En aquest cas, el jutjat ha de traslladar la petició a l'SOJ de l' Col·legi de l'Advocacia que sigui competent territorialment.

Sí. Sempre que acreditin insuficiència de recursos per litigar, i això encara que no resideixin legalment en territori nacional per als procediments que poden portar a la denegació de la seva entrada a Espanya, a la seva devolució o expulsió del territori espanyol.

Quan es vulgui exercir una acció judicial o quan hagi estat demandat.

Com a regla general, un cop ja interposada la demanda o contestada la mateixa no es podrà reconèixer el dret a l'assistència jurídica gratuïta llevat que les circumstàncies i condicions necessàries per a la seva concessió haguessin sobrevingut amb posterioritat a la demanda o la contestació.

Quan el sol·licitant pretengui el reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta a la segona instància (apel·lació) sense haver-la sol·licitat a la primera instància, haurà d'acreditar que les circumstàncies i condicions necessàries per a la seva concessió van sobrevenir durant el procés de primera instància o amb posterioritat a ella. No obstant això, ia tenor de la jurisprudència del TC (sentències 90/2015, de 11 de maig, i 43/2022, 21 de març) es podrà instar el reconeixement del benefici de justícia gratuïta per a la segona instància, encara que no s'hagués instat inicialment, si el peticionari compleix els requisits generals per obtenir-los.

La mateixa regla és aplicable quan es sol·licités l'assistència jurídica gratuïta per interposar o seguir el recurs de cassació respecte de la segona instància.

 

El sol·licitant de justícia gratuïta pot demanar totes o alguna de les següents prestacions, que són les fixades en l'article 6 de la Llei 1/1996 de 10 de gener d'assistència jurídica gratuïta:

  • Taxes
  • Assessorament i orientació prèvia
  • Assistència al detingut, pres o imputat
  • Defensa i representació d'advocat i procurador
  • Pagament de dipòsits i taxes per a la interposició de recursos
  • Reducció de el 80% dels aranzels corresponents a escriptures públiques i obtenció de còpies i testimonis
  • Reducció del 80% dels drets aranzelaris corresponents a l'obtenció de notes, certificacions, anotacions i seients i inscripcions al Registre de la Propietat i Mercantil
  • Assistència pericial en el procés
  • Inserció gratuïta d'anuncis o edictes
  • Obtenció gratuïta de còpies, testimonis, instruments i actes notarials, en els termes previstos a l'article 130 del Reglament Notarial
  • Assistència lletrada en els mitjans de solució de controvèrsies per tal de donar compliment al requisit de procedibilitat disposat a l'article 5 de la LO 2/2025, quan en l'eventual procés judicial la intervenció d'aquest professional sigui legalment preceptiva o quan, si no ho és, la part contrària hi actuï.

Sí, a excepció dels drets aranzelaris que corresponguin per l'atorgament d'escriptures públiques i per l'obtenció de còpies i testimonis notarials, en aquest cas s'haurà d'abonar per un 20% de l'import total, igual que pels drets aranzelaris que corresponguin per l'obtenció de notes, certificacions, anotacions, assentaments i inscripcions als Registres de la Propietat i Mercantil.

Aquests drets aranzelaris no han de ser abonats pel sol·licitant quan aquest acrediti ingressos per sota de l'iprem.

El titular de el dret d'assistència jurídica gratuïta únicament està obligat a abonar els honoraris d'advocat i procurador, si fos preceptiva la seva intervenció, així com els peritatges realitzades per tècnics privats si dins dels tres anys següents a l'acabament de l'procés vingués a millor fortuna .

Si el titular de el dret d'assistència jurídica gratuïta fos el vencedor de l'plet obtenint beneficis econòmics i la sentència no contingués exprés pronunciament en costes, aquest haurà de pagar les costes causades en la seva defensa, sense excedir mai de la tercera part de l'benefici obtingut. Si les costes excedissin d'aquesta tercera part, aquestes es reduiran a aquest percentatge.

Amb independència de l'existència de recursos per litigar, bé perquè el marit guanyi molts diners o la dona que pateix maltractaments guanyi més del que s'estableix legalment per a la concessió de la justícia gratuïta, es reconeix el dret a la mateixa a les víctimes de violència de gènere en tots els processos que tinguin vinculació, derivin o siguin conseqüència de la seva condició de víctimes.

La condició de víctima s'adquirirà quan es formuli denúncia o querella o s'iniciï un procediment penal, mantenint mentre romangui en vigor el procediment penal o quan després de la seva finalització, es dicti sentència condemnatòria.

La dona maltractada perdrà el dret d'assistència jurídica gratuïta si s'arxivés la causa penal o es dictés sentència absolutòria, ia partir d'aquest moment llevat que complís els requisits econòmics, això sí, sense tenir en compte la situació econòmica de l'espòs, a l'existir interessos contraposats entre els mateixos.

Únicament poden sol·licitar assistència jurídica gratuïta les persones jurídiques que són associacions declarades d'utilitat pública, previstes a l'article 32 de la Llei Orgànica 1/2002 de 22 de març que regula les associacions, o les associacions que tinguin com a fi la promoció i defensa de els drets de les víctimes del terrorisme, assenyalades a la Llei 29/2011.

Els Serveis d'Orientació Jurídica (SOJ) dependents dels Col·legis de l'Advocacia són els encarregats d'orientar prèviament els sol·licitants d'assistència jurídica gratuïta, així com informar sobre el compliment dels requisits necessaris per al reconeixement d'aquest dret.

Els lletrats i lletrades adscrits al SOJ són igualment els encarregats d'emplenar els impresos de sol·licitud, indicar als sol·licitants la documentació necessària a aportar juntament amb l'imprès de sol·licitud i els que a la vista de la sol·licitud i documentació resolen provisionalment la concessió o no de lassistència jurídica gratuïta.

No tots els documents que es relacionen a continuació són necessaris en tots els casos, sinó que caldrà atendre cada cas, en funció de lloc de residència de la persona sol·licitant i de les circumstàncies que hagi al·legat en la sol·licitud, que seran les que haurà d'acreditar documentalment. En tot cas, a continuació es facilita una llista orientativa de quina documentació pot ser necessari aportar:

Fotocòpia de l'DNI, passaport o targeta de residència de la persona sol·licitant.

Certificat de liquidació de l'IRPF o certificat de no haver presentat la documentació (de tota la unitat familiar, en el cas de no estar obligats

Certificat Cadastral béns immobles

Nota simple de registre de la Propietat si s'al·leguen càrregues sobre el immoble

Certificats d'altes i baixes de la Seguretat Social

Certificat d'empresa que acrediti els ingressos bruts anuals

Certificat de liquidació de l'Impost sobre Societats (en el cas de persones jurídiques).

Fotocòpia de la declaració d'utilitat pública o de la inscripció en el Registre de Fundacions (en el cas de persones jurídiques).

Certificat de signes externs de l'Ajuntament on radica el domicili.

Certificat d'empadronament.

Certificat de l'INEM de període de desocupació i percepció de subsidis.

Certificat de cobrament de pensions publiques

Certificat del Servei Públic d'Ocupació Estatal ( SEPEE) on consti la percepció d'ajuda per desocupació i període a què s'estén

Altres (qualsevol document que serveixi per acreditar les dades al·legades).

No obstant això, a fi d'agilitzar el tràmit de sol·licitud els Col·legis de l'Advocacia poden, en cas que se'ls autoritzi de manera expressa, sol·licitar en nom dels justiciables diversos d'aquests certificats. L'Expedient Electrònic de Justícia Gratuïta permet agilitzar els tràmits i evitar desplaçaments al ciutadà.

Les sol·licituds autoritzades pel ciutadà o ciutadana i tramitades per mitjà de l'expedient electrònic de justícia gratuïta aporten transparència en la gestió, minimitza els errors de l'expedient administratiu, redueix el cost econòmic i els terminis de tramitació fins a 40 dies.

El sistema desenvolupat per la Infraestructura Tecnològica de la Abogacía Española, RedAbogacía, connecta ja 70 Col·legis d'Advocats de forma telemàtica i senzilla amb organismes com l'Agència Tributària, l'Institut Nacional de la Seguretat Social i la Tresoreria General, la Direcció General del Cadastre, o l'Institut Nacional d'Ocupació, entre d'altres. Amb aquest sistema electrònic, el ciutadà o ciutadana evitarà desplaçaments i esperes a les finestretes de cadascun dels organismes de les administracions competents.

L'advocat o advocada adscrit al Torn d'Ofici ha de portar almenys tres anys a l'exercici efectiu de la professió, haver superat els cursos o proves d'accés als serveis, establerts per les Juntes de Govern dels Col·legis de l'Advocacia.

Igualment el lletrat o lletrada haurà d'haver superat els cursos d'especialització homologats, en els casos en què aquests siguin necessaris d'acord amb la normativa aplicable a cada moment i amb vista a l'especialitat dels assumptes.

A més, per prestar assistència jurídica gratuïta a víctimes de delictes de terrorisme i de tracta d'éssers humans, oa víctimes de qualsevol delicte quan siguin persones menors d'edat o persones amb discapacitat necessitades d'especial protecció, els professionals de l'Advocacia no podran tenir antecedents penals per delictes comesos, respectivament, sobre cadascuna de les classes de víctimes anteriorment enumerades, llevat que els antecedents estiguin cancel·lats.

No. Així com tampoc l'advocat o l'advocada no pot excusar-se d'assumir la defensa designada.

Només hi ha un supòsit en què el lletrat o la lletrada es pugui excusar d'exercir la defensa que li ha estat assignada, i és en l'ordre penal i únicament quan concorri un motiu personal i just, motiu que haurà de ser apreciat pels degans dels col·legis de l'Advocacia.

Heu d'acudir a la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta de la vostra ciutat, organisme dependent de l'Administració estatal o autonòmica, perquè aquella requereixi al Col·legi de l'Advocacia perquè us designi de manera provisional un advocat o advocada d'ofici.

Si teniu algun problema amb l'advocat o advocada designat/da d'ofici, heu d'adreçar-vos al Col·legi de l'Advocacia on us van fer aquesta designació, i presentar, si ho estima convenient, una denúncia explicant el que ha passat, atès que són els Col·legis de l'Advocacia també són els competents per exercir la facultat disciplinària.

La sol·licitud de canvi d'advocat o advocada per pèrdua de confiança l'ha de dur a terme el beneficiari/ària de justícia gratuïta davant del Col·legi professional que hagi realitzat la designació. El Col·legi traslladarà en el termini de cinc dies de la sol·licitud a l'advocat o advocada la substitució de la qual s'interessa, resolent a continuació de forma motivada en el termini de quinze dies.

Aquesta resolució s'haurà de notificar als interessats/des ia la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta, la qual podrà, si escau, denegar la sol·licitud de canvi de lletrat o lletrada.

La resolució que denegui el canvi de lletrat podrà ser susceptible dimpugnació pel beneficiari/ària de justícia gratuïta.

L'advocat o advocada pot reclamar la seva minuta, quan el beneficiari/ària de justícia gratuïta hagi guanyat el judici, obtenint un benefici econòmic i no s'hagi fet a la sentència exprés pronunciament en costes.

També el professional de l'advocacia podrà reclamar la seva minuta quan la Comissió de Justícia Gratuïta desestimés la pretensió del sol·licitant i hi hagués hagut designació provisional d'advocat o advocada, quedant llavors aquesta designació provisional sense efecte, i el lletrat/a podrà reclamar els honoraris ocasionats per la intervenció realitzada fins a la desestimació definitiva de la resolució.

Sí. Si quan el sol·licitant acudeix al SOJ a lliurar la documentació que pel consultor/a del mateix se li va sol·licitar i el tramitador/a del SOJ constatés que falta algun document, li indicarà al sol·licitant el document exacte que li falta concedint-li un termini màxim de deu dies per aportar-ho. Si el sol·licitant no aportés la documentació requerida, es procediria a larxiu de lexpedient, i per tant la petició dassistència jurídica gratuïta quedarà sense efecte.

 

No. L'assistència jurídica gratuïta tindrà efecte fins a la terminació de l'procés en la instància judicial de què es tracti (primera instància i apel·lació), i si és el cas també en l'execució de les sentències, si aquesta es produís dins dels dos anys següents a la resolució judicial dictada en la instància.

Sí. La Comissió de Justícia Gratuïta podrà concedir excepcionalment, mitjançant resolució motivada, el reconeixement de el dret a l'assistència jurídica gratuïta a aquelles persones els recursos i ingressos, fins i tot superant els límits legalment establerts, no excedeixin el quíntuple de l'indicador públic de renda a efectes múltiples (Iprem), i en tot cas quan el sol·licitant tingui la condició d'ascendent d'una família nombrosa de categoria especial, tenint en compte la manca de patrimoni suficient.

Igualment la Comissió de Justícia Gratuïta podrà de manera excepcional i mitjançant una resolució motivada concedir el reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta atenent les circumstàncies de salut del sol·licitant i les persones amb discapacitat assenyalades a l'article. 1.2 Llei 51/2003 de 2 de desembre, (aquelles persones que pateixin deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini i que tinguin reconegut un grau de discapacitat igual o superior a un 33%, equiparant a aquest percentatge les persones que tinguin reconeguda pensió per incapacitat permanent en grau de total, absoluta o gran invalidesa i als pensionistes de classes passives que tinguin reconegut pensió de jubilació o retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat) així com a les persones que els tinguin a càrrec seu quan actuïn en un procés en nom i interès i sempre que es tracti de procediments que tinguin relació amb la salut i la seva discapacitat.

La Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta

L'accés a la Justícia és un dret bàsic reconegut tant en la Declaració Universal de Drets, com en el Conveni Europeu de Drets Humans. És un dret constitucional que comprèn l'assistència jurídica gratuïta dels que no tenen recursos suficients per litigar i afecta altres fonamentals com els d'igualtat, assistència lletrada a l'detingut, defensa i tutela judicial efectiva. És un servei públic finançat amb fons igualment públics, la gestió està encomanada legalment a l'Advocacia de forma exclusiva, respecte de la defensa jurídica ia la Procuradoria, per a la representació de l'ciutadà.

Coneix la funcions, els membres, els projectes de la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta de l' Consejo General de la Abogacía Española.