Justícia Gratuïta

• Poden sol·licitar Justícia Gratuïta tots els ciutadans espanyols, els nacionals dels Estats membres de la Unió Europea i els estrangers que resideixin a Espanya, quan acreditin insuficiència de recursos per litigar.
• També poden sol·licitar Justícia Gratuïta la entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social, en tot cas.
• Les Associacions d'utilitat pública que preveu l'article 32 de la Llei Orgànica 1/2002 de 22 de març, reguladora de el Dret d'Associació i Fundacions inscrites en el Registre administratiu corresponent, que no tinguen recursos per a litigar.
• En l'ordre jurisdiccional penal, contenciós administratiu i via administrativa prèvia, els ciutadans estrangers que acreditin insuficiència de recursos per litigar, per als procediments que poden portar a la denegació de la seva entrada a Espanya, a la seva devolució o expulsió del territori espanyol, i això encara que no resideixin legalment a Espanya.
• Amb independència de l'existència de recursos per litigar es reconeix el dret d'assistència jurídica gratuïta les víctimes de gènere, de terrorisme i de tràfic d'éssers humans, així com els menors d'edat i les persones amb discapacitat psíquica quan siguin víctimes de situacions de abús o maltractament, assistint igualment el dret als drethavents en cas de defunció de la víctimes, sempre que aquests no fossin els agressors.
• Igualment amb independència de l'existència de recursos per litigar es reconeix el dret a l'assistència jurídica gratuïta als que a causa d'un accident acrediti seqüeles permanents que li impedeixin totalment exercir la seva ocupació laboral o professional habitual i requereixin d'altres persones, i això quan el objecte de l'litigi sigui la reclamació d'indemnització pels danys soferts
• En l'ordre jurisdiccional social, per a la defensa en judici, els treballadors i els beneficiaris de el sistema de la Seguretat Social, sense necessitat d'acreditar insuficiència de recursos.

En l'ordre jurisdiccional civil, mercantil, contenciós per sol·licitar Justícia Gratuïta, tant si el sol·licitant vol interposar una demanda, com si ha estat demandat, haurà d'acudir a el Servei d'Orientació Jurídica (SOJ) de el Col·legi d'Advocats corresponent, on sol·licitarà cita per entrevistar-se amb el consultor que serà el lletrat que l'orientarà inicialment, cumplimentándole la sol·licitud i indicant-li la documentació que haurà d'aportar a l'tramitador, que és el lletrat que revisa la documentació aportada pel sol·licitant i el que resol de forma provisional la concessió o no de la Justícia Gratuïta.

En l'ordre jurisdiccional penal, serà el lletrat que hagi assistit a l'ciutadà el que omplirà la sol·licitud de justícia gratuïta que haurà de ser signada pel sol·licitant. El lletrat ha de indicar-li a la persona sol·licitant la documentació necessària que aquest haurà d'aportar a l' Col·legi d'Advocats corresponent.

Si el sol·licitant ha estat demandat, després d'haver comparegut en el SOJ i haver sol·licitat justícia gratuïta haurà de comparèixer al jutjat corresponent per sol·licitar la suspensió de l'procediment fins que es resolgui el reconeixement o la denegació de el dret a la justícia gratuïta, o la designació provisional d'advocat i procurador si la seva intervenció és preceptiva.

En l'ordre jurisdiccional social dels treballadors i els beneficiaris de el sistema de Seguretat Social, al no haver d'acreditar la seva situació econòmica, únicament acudiran a l'SOJ per emplenar la sol·licitud, sense necessitat d'aportar cap documentació.

Les dones que han patit maltractaments i desitgin exercitar l'acusació particular a l'tenir reconegut el dret de justícia gratuïta, amb independència de la seva situació econòmica, únicament hauran d'acudir a l'SOJ per emplenar la sol·licitud i aportar la corresponent denúncia o querella.

També es pot sol·licitar l'assistència jurídica gratuïta davant el Jutjat el domicili de la persona sol·licitant. En aquest cas, el jutjat ha de traslladar la petició a l'SOJ de l' Col·legi d'Advocats que sigui competent territorialment.

Sí. Sempre que acreditin insuficiència de recursos per litigar, i això encara que no resideixin legalment en territori nacional per als procediments que poden portar a la denegació de la seva entrada a Espanya, a la seva devolució o expulsió del territori espanyol.

Quan es vulgui exercir una acció judicial o quan hagi estat demandat.

Com a regla general, un cop ja interposada la demanda o contestada la mateixa no es podrà reconèixer el dret a l'assistència jurídica gratuïta llevat que les circumstàncies i condicions necessàries per a la seva concessió haguessin sobrevingut amb posterioritat a la demanda o la contestació.

Quan el sol·licitant pretengui el reconeixement de el dret a l'assistència jurídica gratuïta en la segona instància (apel·lació) sense haver-la sol·licitat en la primera instància, haurà d'acreditar que les circumstàncies i condicions necessàries per a la seva concessió sobrevenir durant el procés de primera instància o amb posterioritat a ella. No obstant això, i d'acord amb la Sentència de TC 90/2015, de 11 de maig, es podrà instar el reconeixement de l'benefici de justícia gratuïta per a la segona instància, encara que no s'hagués instat inicialment, si el peticionari compleix els requisits generals per a la seva obtenció.

La mateixa regla és aplicable quan es sol·licités l'assistència jurídica gratuïta per interposar o seguir el recurs de cassació respecte de la segona instància.

El sol·licitant de justícia gratuïta pot demanar totes o alguna de les següents prestacions, que són les fixades en l'article 6 de la Llei 1/1996 de 10 de gener d'assistència jurídica gratuïta:

• taxes
• Assessorament i orientació prèvia
• Defensa i representació d'advocat i procurador
• Pagament de dipòsits i taxes per a la interposició de recursos
• Reducció de el 80% dels aranzels corresponents a escriptures públiques i obtenció de còpies i testimonis
• Reducció de el 80% dels drets aranzelaris corresponents a l'obtenció de notes, certificacions, anotacions i seients i inscripcions en el Registre de la Propietat i Mercantil.
• Assistència pericial en el procés.

Si, a excepció dels drets aranzelaris que corresponguin per l'atorgament d'escriptures públiques i per l'obtenció de còpies i testimonis notarials, havent en aquest cas pagar-la un 20% de l'import total, a l'igual que pels drets aranzelaris que corresponguin per l'obtenció de notes, certificacions, anotacions, assentaments i inscripcions en els Registres de la Propietat i Mercantil.

Aquests drets aranzelaris no han de ser abonats pel sol·licitant quan aquest acrediti ingressos per sota de l'iprem.

El titular de el dret d'assistència jurídica gratuïta únicament està obligat a abonar els honoraris d'advocat i procurador, si fos preceptiva la seva intervenció, així com els peritatges realitzades per tècnics privats si dins dels tres anys següents a l'acabament de l'procés vingués a millor fortuna .

Si el titular de el dret d'assistència jurídica gratuïta fos el vencedor de l'plet obtenint beneficis econòmics i la sentència no contingués exprés pronunciament en costes, aquest haurà de pagar les costes causades en la seva defensa, sense excedir mai de la tercera part de l'benefici obtingut. Si les costes excedissin d'aquesta tercera part, aquestes es reduiran a aquest percentatge.

Al Col·legi d'Advocats l'informessin d'això. Més informació.

Amb independència de l'existència de recursos per litigar, bé perquè el marit guanyi molts diners o la dona que pateix maltractaments guanyi més del que s'estableix legalment per a la concessió de la justícia gratuïta, es reconeix el dret a la mateixa a les víctimes de violència de gènere en tots els processos que tinguin vinculació, derivin o siguin conseqüència de la seva condició de víctimes.

La condició de víctima s'adquirirà quan es formuli denúncia o querella o s'iniciï un procediment penal, mantenint mentre romangui en vigor el procediment penal o quan després de la seva finalització, es dicti sentència condemnatòria.

La dona maltractada perdrà el dret d'assistència jurídica gratuïta si s'arxivés la causa penal o es dictés sentència absolutòria, ia partir d'aquest moment llevat que complís els requisits econòmics, això sí, sense tenir en compte la situació econòmica de l'espòs, a l'existir interessos contraposats entre els mateixos.

Únicament poden sol·licitar assistència jurídica gratuïta les persones jurídiques que són associacions declarades d'utilitat pública, previstes a l'article 32 de la Llei orgànica 1/2002 de 22 de març que regula les associacions.

Els Serveis d'Orientació Jurídica (SOJ) dependents dels col·legis d'advocats són els encarregats d'orientar prèviament als sol·licitants d'assistència jurídica gratuïta, així com d'informar sobre el compliment dels requisits necessaris per al reconeixement de l'esmentat dret.

Els lletrats adscrits a l'SOJ són igualment els encarregats d'omplir els impresos de sol·licitud, d'indicar als sol·licitants la documentació necessària a aportar juntament amb l'imprès de sol·licitud i els que a la vista de la sol·licitud i documentació resolen provisionalment la concessió o no de l'assistència jurídica gratuïta.

No tots els documents que es relacionen a continuació són necessaris en tots els casos, sinó que caldrà atendre cada cas, en funció de lloc de residència de la persona sol·licitant i de les circumstàncies que hagi al·legat en la sol·licitud, que seran les que haurà d'acreditar documentalment. En tot cas, a continuació es facilita una llista orientativa de quina documentació pot ser necessari aportar:

Fotocòpia de l'DNI, passaport o targeta de residència de la persona sol·licitant.

Certificat de liquidació de l'IRPF o certificat de no haver presentat la documentació (de tota la unitat familiar, en el cas de no estar obligats

Certificat Cadastral béns immobles

Nota simple de registre de la Propietat si s'al·leguen càrregues sobre el immoble

Certificats d'altes i baixes de la Seguretat Social

Certificat d'empresa que acrediti els ingressos bruts anuals

Certificat de liquidació de l'Impost sobre Societats (en el cas de persones jurídiques).

Fotocòpia de la declaració d'utilitat pública o de la inscripció en el Registre de Fundacions (en el cas de persones jurídiques).

Certificat de signes externs de l'Ajuntament on radica el domicili.

Certificat d'empadronament.

Certificat de l'INEM de període de desocupació i percepció de subsidis.

Certificat de cobrament de pensions publiques

Certificat de el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SPEE) en què consti la percepció d'ajuda per desocupació i període a què s'estén

Altres (qualsevol document que serveixi per acreditar les dades al·legades).

No obstant això, amb l'objecte d'agilitar el tràmit de sol·licitud dels col·legis d'advocats podran, en el cas que se'ls autoritzi de forma expressa, sol·licitar en nom dels justiciables diversos d'aquests certificats. L'Expedient Electrònic de Justícia Gratuïta permet agilitzar els tràmits i evitar desplaçaments a l'ciutadà.

Les sol·licituds autoritzades pel ciutadà i tramitades per mitjà de l'Expedient Electrònic de Justícia Gratuïta aporten transparència en la gestió, minimitza els errors de l'expedient administratiu, redueix el cost econòmic i els terminis de tramitació fins a 40 dies.

El sistema desenvolupat per la Infraestructura Tecnològica de la Abogacía Española, RedAbogacía, Connecta ja a 70 Col·legis d'Advocats de forma telemàtica i senzilla amb organismes com l'Agència Tributària, l'Institut Nacional de la Seguretat Social i la seva Tresoreria General, la Direcció General de Cadastre, o l'Institut Nacional d'Ocupació, entre d'altres. Amb aquest sistema electrònic, el ciutadà evitarà desplaçaments i esperes a les finestretes de cadascun dels organismes de les administracions competents.

L'advocat adscrit a l'Torn d'Ofici ha de portar a l'almenys tres anys en l'exercici efectiu de la professió, estar en possessió de el diploma de el curs d'Escola de Pràctica Jurídica o de cursos equivalents homologats pel Col·legi d'Advocats, o haver superat els cursos o proves d'accés als serveis de Torn d'Ofici i assistència lletrada a l'detingut establerts per la Junta de Govern de el Col·legi d'Advocats.

Igualment el lletrat haurà d'haver superat els cursos d'especialització homologats, en aquells casos en què aquests siguin necessaris d'acord amb la normativa aplicable en cada moment i amb vista a l'especialitat dels assumptes.

No. Així com tampoc l'advocat pot excusar d'assumir la defensa designada.

Només hi ha un supòsit en el qual el lletrat pugui excusar d'exercir la defensa que li ha estat assignada, i és en l'ordre penal i únicament quan es doni un motiu personal i just, motiu que haurà de ser apreciada pels degans dels col·legis d'advocats .

Ha de vostè. Acudir a la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta de la seva ciutat, organisme dependent de l'Administració estatal o autonòmica, perquè aquella requereixi a el Col·legi d'Advocats perquè li designi de manera provisional un advocat d'ofici.

Si té algun problema amb l'advocat designat d'ofici, s'ha de dirigir a el Col·legi d'Advocats on li van realitzar la designació, i presentar, si ho estima convenient, una denúncia explicant que ha passat, atès que són els col·legis d'advocats també són els competents per exercir la facultat disciplinària.

La sol·licitud de canvi d'advocat per pèrdua de confiança l'ha de dur a terme el beneficiari de justícia gratuïta davant del Col·legi professional que hagui fet la designació. El Col·legi ha de traslladar en el termini de cinc dies de la sol·licitud a l'advocat la substitució s'interessa, resolent a continuació de forma motivada en el termini de quinze dies.

La resolució haurà de notificar-se als interessats ia la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta, qui podrà si escau, denegar la sol·licitud de canvi de lletrat.

La resolució que denegui el canvi de lletrat podran ser susceptible d'impugnació pel beneficiari de justícia gratuïta.

L'advocat pot reclamar la seva minuta, quan el beneficiari de justícia gratuïta hagi guanyat el judici, obtenint un benefici econòmic i no s'hagi fet en la sentència pronunciament exprés en costes.

També l'advocat podrà reclamar la seva minuta quan la Comissió de Justícia Gratuïta desestima la pretensió de sol·licitant i hagués hagut designació provisional d'advocat, quedant llavors la designació provisional sense efecte, i podent el lletrat reclamar els honoraris ocasionats per la intervenció realitzada fins a la desestimació definitiva de la resolució.

Sí. Si quan el sol·licitant va a l'SOJ a lliurar la documentació que pel consultor de la mateixa se li va sol·licitar i el tramitador de l'SOJ constatés que falta algun document, li indicarà a l'sol·licitant el document exacte que li falta concedint-li un termini màxim de deu dies per aportar-lo. Si el sol·licitant no aportés la documentació requerida, es procediria a l'arxiu de l'expedient, i per tant la petició d'assistència jurídica gratuïta quedarà sense efecte.

No. L'assistència jurídica gratuïta tindrà efecte fins a la terminació de l'procés en la instància judicial de què es tracti (primera instància i apel·lació), i si és el cas també en l'execució de les sentències, si aquesta es produís dins dels dos anys següents a la resolució judicial dictada en la instància.

Sí. La Comissió de Justícia Gratuïta podrà concedir excepcionalment, mitjançant resolució motivada, el reconeixement de el dret a l'assistència jurídica gratuïta a aquelles persones els recursos i ingressos, fins i tot superant els límits legalment establerts, no excedeixin el quíntuple de l'indicador públic de renda a efectes múltiples (Iprem), i en tot cas quan el sol·licitant tingui la condició d'ascendent d'una família nombrosa de categoria especial, tenint en compte la manca de patrimoni suficient.

Igualment la Comissió de Justícia Gratuïta podrà de manera excepcional i mitjançant resolució motivada concedir el reconeixement de el dret a l'assistència jurídica gratuïta atenent a les circumstàncies de salut de la persona sol·licitant ia les persones amb discapacitat assenyalades en l'ar. 1.2 Llei 51/2003 de 2 de desembre, (aquelles persones que pateixin deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini i que tinguin reconegut un grau de discapacitat igual o superior a un 33%, equiparant aquest percentatge a les persones que tinguin reconeguda pensió per incapacitat permanent en grau de total, absoluta o gran invalidar i als pensionistes de classes passives que tinguin reconegut pensió de jubilació o retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat) així com a les persones que els tinguin al seu càrrec quan actuïn en un procés en el seu nom i interès i sempre que es tracti de procediments que tinguin relació amb la salut i la seva discapacitat.