conciliació

La conciliació a l'advocacia, una assignatura pendent?

"La incapacitat temporal per cremades de segon grau no és motiu suficient per suspendre un judici". Així, va respondre un lletrat de l'Administració de Justícia a la sol·licitud de suspensió de vista d'un advocat de València. Tot i aportar la documentació que acreditava la seva baixa, el lletrat va haver d'anar finalment al jutjat.

Aquesta situació, viscuda aquest darrer any, no és un fet aïllat. Són nombrosos els casos en què es denega a professionals de l'advocacia la suspensió de vistes i terminis davant de causes mèdiques, maternitat o situacions personals greus.

Per aquest motiu, la Abogacía Española segueix treballant per conscienciar sobre els drets dels professionals de l'advocacia. La institució va aprovar el juny de 2025 el Reglament d'Empara Col·legial per garantir la qualitat del servei públic de la Justícia i el dret de defensa de les persones representades. Compte en aquest projecte amb el treball especialitzat de la Comissió de conciliació, desconnexió digital i benestar, que acaba de publicar una guia i una campanya de sensibilització sobre aquest tema.

Conciliar la vida professional i personal no és un privilegi sinó un dret reconegut per llei. I els advocats i advocades gaudeixen dels mateixos permisos que altres treballadors, cosa que implica: el seu dret al descans, la suspensió de vistes per naixement, cura de menor i adopció; baixa mèdica acreditada; hospitalització greu de familiars i mort de parents propers.

Tot i això, malgrat la regulació vigent, inclosa la Llei Orgànica del Dret de Defensa, la seva aplicació pràctica continua topant amb la discrecionalitat judicial. Això obliga molts professionals a recórrer a l'empara col·legial per garantir els seus drets i els dels seus clients.

Una enquesta recent realitzada entre els Col·legis de l'Advocacia dóna dades significatives: els casos mèdics específics (malaltia, accident i hospitalització) concentren la majoria de les peticions d'empara, amb un 67 %. La maternitat i l'embaràs de risc són altres supòsits generals rellevants (18 i 9%, respectivament), però menys freqüents.