El conflicte entre el dret a la llibertat religiosa i el deure de garantir el benestar animal

Per Ana Garnelo Fernández-Trigales. Advocada. Comissió de Formació i Igualtat de la Delegació de Ponferrada del Col·legi d'Advocats de León.

L'autora analitza la controvèrsia entre la llibertat religiosa dels articles 10 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i 9 del Conveni Europeu de Drets Humans davant del deure de garantir el benestar animal de l'article 13 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea , recollida en una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans de 13 de febrer de 2024 (Executief van de Muslims van België and Others v. Belgium).

L'any 1948 marca una fita a la història dels drets humans amb la proclamació de la Declaració Universal de Drets Humans, per l'Assemblea General de les Nacions Unitat a París, el 10 de desembre.

A través d'aquest instrument s'estableixen, per primera vegada, els drets humans fonamentals que s'han de protegir a tot el món; inspirant i aplanant el camí per a la promulgació de més de setanta tractats de drets humans que s'apliquen avui dia de manera permanent a nivell mundial i regional. Això per entendre -segons el seu propi preàmbul- que la llibertat, la justícia i la pau al món tenen per base el reconeixement de la dignitat intrínseca i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana; que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie ultratjants per a la consciència de la humanitat; que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret, per tal que l'home no es vegi compel·lit al suprem recurs de la rebel·lió contra la tirania i l'opressió; i que és essencial promoure el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions.

Aquesta és la rellevància dels drets humans que s'ha assolit un consens d'àmbit mundial a l'hora de definir-los com a drets inalienables.o s'han de suprimir excepte en determinades situacions i amb les degudes garanties processals.

Els drets humans són a més iguals i no discriminatoris com estipula l'article 1 de la Declaració Universal de Drets Humans: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets".

Els drets humans, dels quals totes les persones són titulars, inclouen tant drets com obligacions per a lels Estats que, en virtut del dret internacional, els han de respectar i protegir.

En el seu article 18 la Declaració Universal de Drets Humans proclama que "Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, així com la llibertat de manifestar la seva religió o la seva creença, individualment i col·lectiva, tant en públic com en privat, per l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança".

Aquest precepte té el seu reflex a l'article 16 de la nostra Constitució, en virtut del qual es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i les comunitats sense cap més limitació, en les seves manifestacions, que la necessària per al manteniment de l'ordre públic protegit per la llei; de tal manera que ningú no podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences. S'estableix a més que cap confessió no tindrà caràcter estatal i que els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església Catòlica i les altres confessions.

Aquest és el context en què cal analitzar el pronunciament del Tribunal Europeu de Drets Humans que recentment ha avalat la prohibició del sacrifici d'animals amb els rituals kosher i halal, utilitzat per al consum humà entre els creients jueus i musulmans, en resposta a una demanda presentada per tretze nacionals belgues i set organitzacions no governamentals del mateix país que representaven comunitats musulmanes, així com autoritats religioses musulmanes i nacionals belgues de confessió jueva.

La sentència declara que no es produeix cap violació de l'article 9 del Conveni Europeu de Drets Humans -que proclama la llibertat de religió-ni de l'article 14 del mateix text -que recull la prohibició de discriminació- en prohibir el sacrifici d'animals sense atordiment previ a les regions flamenca i valona, ​​permetent alhora l'atordiment reversible per a sacrificis rituals.

El mateix Tribunal reconeix que és la primera vegada que es planteja que la protecció del benestar dels animals es pugui vincular a un dels objectius de l'article 9 del Conveni.

És el cas de Bèlgica, que el 1986 va aprovar una llei sobre protecció i benestar dels animals que estableix que, excepte en cas de força major o necessitat, els vertebrats no poden ser sacrificats sense ser anestesiats o atordits. I aquest requisit no s'aplicava, però, als sacrificis per ritu religiós.

El 2014, després d'una reforma legislativa, el benestar animal va passar a ser competència regional i les Regions Flamenca i Valona van posar fi a l'excepció que permetia el sacrifici ritual d'animals sense atordiment.

Ambdós decrets es basaven en el consens científic que l'atordiment previ era el mitjà òptim per reduir el patiment de l'animal al moment del sacrifici, de manera que els legisladors havien buscat una alternativa proporcionada a l'obligació de l'atordiment previ, ja que es preveia que si els animals eren sacrificats segons mètodes especials exigits pels ritus religiosos, el procés d'atordiment utilitzat seria reversible, sense causar la mort de l'animal.

El dia 13 de febrer de 2024 el Tribunal Europeu de Drets Humans va dictar una sentència que avala la prohibició del sacrifici d'animals sense atordiment previ amb els rituals halal i kosher, propis de les religions musulmana i jueva, a les regions ressenyades.

En el text es posa de manifest que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha adoptat aquesta postura favorable a la legislació sobre benestar animal d'aquests territoris malgrat que les normes europees, que obliguen a atordir els animals per evitar-ne el patiment, consideren els motius religiosos una excepció.

El sacrifici d'animals amb destinació a la producció de carn, generalitzat com a mecanisme de producció, és un procés complex que consta de diverses fases: inspecció davant mortem, atordiment, feinejat, inspecció post mortem, controls i oreig. Tot el procés s'ha de fer seguint unes bones pràctiques referides a la higiene del procés, als controls veterinaris i al mode de sacrifici amb inclusió de la fase d'atordiment, que consisteix en la pèrdua de consciència de l'animal prèvia al dessagnat i és la base del sacrifici humanitari, atès que en redueix el patiment.

L'atordiment previ està recollit com a obligació al Reglament europeu 1099/2009 del Consell, de 24 de setembre de 2009, relatiu a la protecció dels animals en el moment de la matança. No obstant això, hi ha excepcions relacionades amb mètodes particulars de sacrifici prescrits per ritus religiosos, entre ells el ritu halal i el ritu kosher. Tots dos ritus coincideixen en la necessitat que l'animal sigui viu abans de tallar el coll per afavorir el sagnat.

Davant d'aquesta situació de controvèrsia, apareix la figura de l'atordiment reversible, entenent-se per aquest concepte l'atordiment que no deriva en la mort de l'animal. Davant d'això, Flandes i Valònia, amb possibilitat de legislar en benestar animal, van modificar les seves lleis el 2017 i el 2018, respectivament, obligant a l'atordiment reversible fins i tot en els casos de ritus religiosos.

Les comunitats jueva i musulmana van qüestionar la validesa de la normativa, al·legant la vulneració del dret a la llibertat religiosa, que es troba reconegut a l'article 10 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea ia l'article 9 del Conveni Europeu de Drets Humans.

Així doncs, ens trobem davant d'un escenari on es produeix un conflicte d'interès evident. D'una banda, el dret a la llibertat religiosa que implica l'observança de certs ritus i, de l'altra, el deure de garantir el benestar animal, expressament esmentat a l'article 13 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

Han estat tres els tribunals que han intervingut per dirimir aquest conflicte: el Tribunal Constitucional de Bèlgica, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i el Tribunal Europeu de Drets Humans. Els tres òrgans judicials han coincidit en el resultat: no vulnera el dret a la llibertat religiosa una normativa que exigeix ​​l'atordiment dels animals previ al sacrifici quan el seu objectiu és garantir-ne el màxim benestar en el procés de mort.

El Tribunal Europeu de Drets Humans, en sentència del 13 de febrer de 2024 i malgrat que mentre el dret de la Unió Europea reconeix expressament el benestar animal com a objectiu d'interès general, el Conveni Europeu de Drets Humans no ho fa, entén que la protecció dels animals està reconeguda a través de l'objectiu legítim de protecció de la «moral pública», entenent que la noció de moralitat es troba en constant evolució i que, a la societat actual, el benestar animal constitueix un valor ètic al qual les societats democràtiques contemporànies atribueixen cada vegada més importància.

Per aquesta via, s'empara l'aprovació de normes similars per part de la resta de països membres de la Unió Europea i del Consell d'Europa; legislació que ja existeix a Estats com Eslovènia, Finlàndia, Suècia o Dinamarca.