Protecció de les colònies felines: funció essencial de les cuidadores/gestores

Per Maria Teresa Martín González, abogada de Motril i membre del Grup de Dret Animal del Colegio de la Abogacía de Granada.

En aquests darrers anys ha estat protagonista de molts titulars el gat comunitari, o en particular el gat que integra una Colònia Felina, sent objectiu de veus que s'alçaven per consolidar una protecció que ja tenia en virtut de la normativa que fins aleshores estava en vigor o sent víctimes duna demonització. Sense perjudici de qüestions ètiques o morals, la veritat és que les Colònies Felines estan protegides, i els gats que les integren també ho estan al mateix nivell que el felí acomodat en un sofà al costat d'una família.

Per tant, les administracions públiques han de garantir el seu benestar, obligació que ja venia establertes dècades enrere per la Llei de Bases del Règim Local [article 25.2b) ij)]. La Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals, regula al Capítol VI (articles 38 a 42) les Colònies Felines, a més de la protecció que es recull en algunes normatives autonòmiques.

Dit això, si hi ha una regulació legal sobre les Colònies Felines i una obligació de les administracions de protegir els gats que les integren, què diu la normativa sobre la protecció molt necessària d'aquelles persones que en tenen cura?

LES CUIDADORES O GESTORES, UN ELEMENT ESSENCIAL

La protecció dels gats que formen part de les Colònies Felines no es podria dur a terme sense la figura de les persones Cuidadores o Gestores, o com a també se'ls anomenen, alimentadores. La funció d'aquestes persones va més enllà d'una simple alimentació dels felins, ja que procuren que tinguin pinso i aigua, estiguin desparasitats, fan rescats, i les més cures a peu de carrer, sense perjudici de la col·laboració imprescindible en la implementació del mètode CER La Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals, a l'article 3 apartat p), defineix la figura de Cuidador/a de Colònia Felina com aquella “persona, degudament autoritzada , que atén els gats pertanyents a una colònia, seguint un mètode de gestió de colònies felines, sense que es pugui considerar persona titular o responsable dels gats de la mateixa” [article 3.p)].

Les cuidadores realitzen una tasca social, de forma voluntària i sense cap contraprestació, però, en la seva tasca solidària pateixen crítiques, pressions, insults, etc., i fins i tot arriben a ser víctimes d'agressions físiques. Les administracions públiques han de garantir, especialment a nivell municipal, que no hi hagi ingerències en la gestió que es realitza pel voluntariat, però especialment, ha de vetllar per la seva integritat, sens perjudici que la persona afectada exerceixi el seu dret a interposar la corresponent denúncia i obtenir la tutela judicial en via penal, cosa que a poc a poc veiem que està tenint èxit.

Continua sent una tasca complicada per a moltes d'aquestes estores, anar dia a dia a realitzar la seva tasca social quan no tenen el suport del seu Ajuntament, unint a la por per la integritat dels gats, l'ansietat i el terror pel seu propi benestar, més quan després d'una denúncia, en alguns casos, creixen els conflictes. Sens dubte, la solució no és no denunciar, sinó que a nivell Administratiu i Judicial s'apliqui la normativa.

PROTECCIÓ DE LES CUIDADORES/GESTORES

A nivell administratiu: Disposa l'article 39.1.a) de la Llei 7/2023 que les Entitats Locals hauran de desenvolupar Programes de Gestió de Colònies Felines, havent d'incloure entre altres aspectes, els drets i obligacions dels Cuidadors de Colònies Felines. A l'article 40 recull que correspon a les comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla generar protocols marc amb els procediments i requisits mínims que serveixin de referència per a la implantació de programes de gestió de colònies felines en els termes municipals, incloent-hi el contingut: “f) Formació i acreditació de les persones cuidadores de les colònies…”

L'obtenció d'acreditació és un dret de la cuidadora però també una obligació per poder fer la seva tasca, procurant l'Ajuntament desenvolupar sense demora les eines perquè es dugui a terme. L'acreditació atorgarà una empara a la Cuidadora davant de ciutadans que intentin entorpir la seva activitat.

Qualsevol ingerència en la gestió d'una Colònia Felina, ja sigui directa contra els gats, els elements que serveixen per tenir cura o indirecta a través d'impedir a la Cuidadora realitzar el seu compromís solidari, haurà de comportar l'inici d'un expedient sancionador per part de la Administració (Capítol III Llei 7/2023).

La Llei 45/2015, de 14 d'octubre, de Voluntariat, recull a l'article 10 els drets dels voluntaris, entre els quals es troba al seu apartat primer a) el dret a rebre informació, orientació i suport, així com els mitjans materials necessaris per a lexercici de les funcions que sels encomanin. Directament relacionat amb l'anterior, hi ha el dret a la formació necessària per al correcte desenvolupament de les activitats que se'ls assignin (apartat b), ja que la informació és clau a l'hora de poder explicar i enfrontar-se a les situacions conflictives davant d'actituds veïnals fruit del desconeixement a la matèria. Així mateix, el voluntari tindrà dret a disposar d'una acreditació identificativa de la seva condició de voluntari (apartat g).

A nivell penal: L'agressió física a una persona seria un fet típic i antijurídic mereixedor d'un retret penal. L'agressió a una Cuidadora en l'exercici de la tasca social té, evidentment, la mateixa implicació penal. No obstant això als Jutjats, i com quelcom que es fa tristament comú, la víctima ha d'enfrontar-se a arguments de la defensa dirigits a desprestigiar la seva activitat solidària, com a base per descarregar d'importància els fets denunciats, havent de no només acreditar que ha patit la lesió, com és evident al nostre sistema judicial, sinó demostrar que no estava fent res il·legal que hagués “provocat la reacció violenta de l'agressor”. Normalment aquestes agressions estan precedides d'amenaces constants, coaccions i assetjament.

Aquestes situacions, que no deixen de ser fruit del desconeixement, generen un desinterès per denunciar, acabant per assumir la situació (amb el continu estrès i l'ansietat que això suposa), o abandonant el voluntariat (amb el perjudici per als gats, el control de natalitat d'aquests i la salut pública en general).

Els actes que més pateixen les cuidadores són la retirada de l'alimentació dels gats, el seguiment fregant l'assetjament, que se'ls fotografiï com si es tractés de delinqüents i el trencament dels instruments de captura per al CER Aquests fets són constitutius d'un delicte de coaccions de l'article 172 del Codi penal. Entenem per coacció el fet pel qual una persona força o obliga una altra a fer alguna cosa en contra de la seva voluntat.

El Codi Penal amb aquesta tipificació pretén protegir la llibertat d'obrar de les persones; el bé jurídic protegit és la llibertat de fer o deixar de fer qualsevol cosa; sense que sigui necessari per a la manera lleu d'aquest delicte que es faci amb violència o intimidació. De fet la pròpia Doctrina i Jurisprudència afirmen que el tipus no només fa referència a la força física, sinó també a la intimidació personal o la força en les coses, sent evident que intimidar, provocar perquè es cessi en el voluntariat, fustigar i atzar , entre altres accions, coarten la llibertat d'obrar de la persona Cuidadora, més si això es fa amb una actitud constant i reiterada.

INFORMACIÓ, FORMACIÓ I MEDIACIÓ EN LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES VEÏNALS

Les campanyes d'informació i conscienciació a la ciutadania que duguin a terme les administracions locals és essencial per evitar els possibles conflictes veïnals. La mediació i la constitució de Taules de Benestar animal és, a més, un instrument útil i eficaç per escoltar postures i prevenir qualsevol ingerència en la tasca de les Cuidadores. Però en qualsevol cas, els Ajuntaments han de proveir el Voluntariat d'una protecció efectiva que permeti continuar amb la tasca social important que realitzen.