El desenllaç de les novetats legislatives penals a Espanya I

Per Maite Bautista, membre de la Comissió de Dret Animal del Col·legi d'Advocats de les Palmes de Gran Canària i presidenta de l'Associació d'Advocats Prodefensa dels Animals (PROTA).

Després d'una tramitació d'infart, tant per la celeritat amb què la van fer com pel contingut que dia a dia ens anava deixant bocabadats, finalment es va publicar al Butlletí Oficial el 28 de març d'aquest any i va entrar en vigor el 18 de abril del 2023.

Es crea un nou Títol del Codi Penal anomenat “Dels delictes contra els animals”. Consta de quatre articles:

340 bis.- Regula el DELICTE de MALTRACTAMENT ANIMAL amb les seves modalitats agreujades, així com el DELICTE LLEU de MALTRACTAMENT GREU.

340 ter.- Regula el DELICTE LLEU d'ABANDÓ.

340 quater.- Regula la responsabilitat penal de les PERSONES JURÍDIQUES.

340 quinquies.- Regula les MESURES CAUTELARS.

340 bis.- Regula el DELICTE de MALTRACTAMENT ANIMAL amb les seves modalitats agreujades, així com el DELICTE LLEU de MALTRACTAMENT GREU.

La principal novetat, indesitjada, és que el delicte de maltractament animal pot ser condemnat bé amb presó, bé amb multa, però NO amb les dues penes. Fins ara només es castigava amb presó.

Se segueix el model britànic, diuen, però no és cert. Allí es contempla presó, o multa, o totes dues.

Tots els operadors jurídics, des d'advocats fins a fiscals, passant per jutges i juristes, advertim que aquest canvi suposava reduir la gravetat dels fets, semblant més una infracció administrativa que un veritable delicte.

He de fer una consideració que és la meva opinió i la de molts altres lletrats. Crec que tots intuïm que si es condemnessin tots els casos de maltractament animal i la pena prevista fos més de dos anys i per tant, de compliment obligat, no hi hauria presons suficients per a tants reclusos. A més, sàpiguen que Espanya gasta més de 2.000,00 € al mes a cada pres (gairebé el doble del que costen a altres països de la Unió Europea). Sent realistes, cap Govern facilitarà que entrin més presos a la presó atès el que costen i no obstant, amb les multes s'engruixen les arques de l'Estat.

¿Haurà tingut alguna cosa a veure aquesta motivació? Qui ho sap.

El SUPÒSIT DE FET es CAUSAR UNA “LESIÓ QUE REQUEREIXI TRACTAMENT VETERINARI PER AL RESTABLIMENT DE LA SEVA SALUT”.

• Es pot fer la lesió per qualsevol mitjà o procediment.
• Inclou les lesions per actes de caràcter sexual.
• Inclou el maltractament actiu i per defecte.
• Inclou les lesions físiques i psicològiques.
• El tractament veterinari que s'exigeix ​​és anàloga al tractament mèdic per a les lesions dels humans; és a dir, requereix acte mèdic que vagi més enllà de la primera assistència facultativa. En animals, aquesta primera assistència seria la consulta inicial al vet. I si estima que no cal actuar de cap manera -tipus, vagi a casa i observi l'animal i si veu alguna cosa anòmal, torni- no seria DELICTE.
• Que es produeixi “fora de les activitats legalment regulades”.

La CONDEMNA es PRESÓ O MULTA I ÉS DIFERENT SEGONS LA CLASSE D'ANIMAL:

1. Animal domèstic, amansat, domesticat o que visqui temporalment o permanentment sota el control humà:

PRESÓ DE 3 A 18 MESOS, O, MULTA DE 6 A 12 MESOS

+ INHABILITACIÓ ESPECIAL D'1 A 3 ANYS

2. Animal vertebrat no inclòs en l'apartat anterior:

PRESÓ DE 3 A 12 MESOS, O, MULTA DE 3 A 6 MESOS

+ INHABILITACIÓ ESPECIAL D'1 A 3 ANYS

Hem de dir que com a avenç -potser l'únic del nou text- és que inclou la possibilitat de cometre delicte de maltractament animal en relació amb animals silvestres sempre que siguin vertebrats, encara que la condemna és inferior que si es maltractés un animal domèstic. L'origen d'haver inclòs tots els animals vertebrats pot haver provingut de dos motius, ja que en matèria animal de vegades s'ha legislat a cop d'impacte social i mediàtic: d'una banda, això està admès així als ordenaments jurídics de països de l'entorn de la UE; i de l'altra, hi va haver una sèrie de successos que van commocionar molt a Espanya: un porc senglar tirat a propòsit per un barranc i la tortura a una petita guineu al camp, tots dos casos gravats i reproduïts en xarxes socials; tots dos casos van quedar impunes en no ser animals domèstics.

La menció als actes de caràcter sexual resulta un engany al lector poc atent, és a dir, per a qualsevol que no sigui jurista o el que és el mateix, per a la majoria immensa de la població espanyola. Els fets de caràcter sexual, és a dir, abusos i agressions sexuals estaven recollits al Codi Penal des de la seva redacció de 2015 en assenyalar que es castiga el que sotmeti els animals a explotació sexual. En aquest terme s'incloïen els abusos sexuals a animals, existint algunes sentències condemnatòries sobre això, encara que realment poques. Al nou text NO es típica tenir sexe amb animals. Només es tipifica causar-los una lesió, sent irrellevant si s'ha fet amb ocasió de practicar sexe amb ells o no. La menció és una distracció i podria fer pensar que inclou la prohibició d'aquests actes execrables, però no. El que han fet amb això és despenalitzar els abusos sexuals amb animals, com per exemple, el sexe oral amb ells, on rarament acabarien evidenciant una lesió, seguint el model canadenc.

Del text s'infereix que cal cometre els fets per acció o per omissió, sent punibles per igual. El concepte “per qualsevol mitjà o procediment”, ja existent des de la reforma de l'any 2010, fa referència al maltractament per omissió. La Fiscalía General del Estado va dictar la Circular 7/2011 on ho interpreta així. Tot i això, actualment i després de l'entrada en vigor d'aquest nou text del Codi Penal he assistit amb autèntica estupefacció a l'actitud de determinats fiscals de Medi Ambient. Concretament, i ho assenyalo perquè ha passat en casos on jo formulo l'acusació privada, aquest/aquests fiscals envien escrits als Jutjats amb la finalitat que arxivin el procediment penal i derivin l'assumpte als Ajuntaments perquè es tractin com a mera infracció administrativa . En concret, diuen el següent, textualment:

“…el cert és que no queda acreditat que se'ls hagi sotmès a actes concrets de maltractament com cops, puntades de peu o tortures, i per tant considerem que el fet s'ha de considerar, d'acord amb la legislació actualment vigent, infracció administrativa…”

Aquest corrent de fiscalia ha començat fa uns quants mesos i és una interpretació força estranya de la modificació del CP; de les línies s'infereix que el maltractament per omissió ja no existeix i que només cal condemnar per delicte quan hi hagi un acarnissament; és a dir, justament el que deia la llei penal en la seva redacció de 2003 i que va ser modificat en comprendre's que això seria limitar molt els casos de maltractament, sobretot quan a ningú se li escapa que més del 90% dels casos són de maltractament per omissió. A banda de sol·licitar-ho per part de Fiscalia, hi ha alguns jutges d'Instrucció que s'han deixat convèncer i que hi ha arxivat procediments penals per aquest motiu. En els casos que jo porto, tot està recorregut ia l'espera de la resposta del Tribunal superior jeràrquic. I amb un altre cop més, avancen en l'objectiu de  despenalitzar el maltractament per defecte.

Les lesions poden ser físiques o lesions psicològiques. Igual que al text anterior, cal que les lesions puguin ser també psicològiques, encara que segueix sent igual de difícil de provar o potser ara amb la nova redacció, molt més difícil. La qüestió és que ara només es condemna si es produeix una lesió que requereixi tractament veterinari per al restabliment de la salut. En els pocs casos de maltractament psicològic que s'han condemnat, hem vist que l'animal és diagnosticat pel veterinari una vegada realitzades les proves que tenen en un protocol preestablert, però la sanació o el restabliment de la seva salut, en realitat no ho està fent un veterinari sinó més aviat educadors canins i fins i tot, els titulars dels animals una vegada instruïts pel veterinari o per l'educador. Sabem que les ferides psicològiques triguen mesos i fins i tot anys a curar-se, el veterinari pot supervisar cada X temps per verificar els avenços de l'animal maltractat però si això es considerés “supervisió” i no “tractament”, aleshores NO seria delicte. estem davant la despenalització del maltractament psicològic? Jo crec que sí.

En relació a la Inhabilitació Especial, el nou text no aporta res. Al text anterior era d'1 any a 3 anys, i el text nou, també. Hi va haver un moment d'il·lusió col·lectiva on, de nou, ens van despistar la ciutadania, ja que esborranys i textos previs, es va fer constar que la Inhabilitació transcorreria d'1 a 5 anys, i per art de birlibirloque, al text final només es va fer constar de 1 a 3 anys. Cal tenir en compte que hi ha normes administratives d'algunes comunitats autònomes que autoritzen a imposar la sanció d'inhabilitació perpètua per als infractors administratius. El Codi Penal no ha gosat.

Hi ha un nou concepte, totalment pertorbador i nou, que és la menció a “fora de les activitats legalment regulades”. Ara com ara, no hi ha hagut ocasió de saber quin abast es donarà a això als Jutjats, ja que no em consta cap cas. Tot i això, potser agorera, em temo el pitjor. Serà delicte causar una lesió, per qualsevol sistema, a un animal sempre que sigui “fora de les activitats legalment regulades”. No diu legalment permeses, diu legalment regulades, cosa que no és el mateix. Per exemple, algú li dóna una puntada de peu a un gos de caça durant l'exercici de la caça i li causa una lesió; com que la caça és una activitat legalment regulada, quedaria impune? Un altre exemple, un genet durant una competència castiga el cavall amb la fusta i li causa una ferida oberta; com que l'equitació és una activitat legalment regulada, quedaria impune? Confiem que això no es converteixi en una despenalització genèrica.

El quid de la qüestió serà el que s'entengui pel Tractament Veterinari. Aquesta idea ja és sospesada des de fa uns anys pel Tribunal Supremo, amb el text anterior del CP, que va absoldre unes persones que mantenien uns llebrers completament desnodrits i amb piodermes en considerar que les lesions no posaven en risc la seva vida, cosa que faria que seria un simple Delicte Lleu i, en haver passat ja temps, estaria prescrit. I és que el Tribunal Supremo va manifestar que "les lesions amb menyscapte greu de la seva salut" (que era el que deia l'anterior redacció del CP) seria el mateix concepte que el delicte de lesions en els humans, és a dir, que requereixi tractament veterinari més enllà del de la primera assistència facultativa i per això, cal ponderar la intensitat de la intervenció veterinària requerida, si hi va haver o no hospitalització, el risc vital de la ferida, o la seva potencialitat per assolir significativament processos degeneratius, el temps que va estar impossibilitat, les seqüeles o patiments permanents . El TS no considera que la desnutrició en si mateixa sigui un menyscapte greu per a la salut, ja que hi ha desnutrició lleu en què no passa absolutament res, i desnutrició que porta a danys permanents oa la mort.

No obstant això, i malgrat que les últimes sentències del TS han estat restrictives pel que fa a l'estimació de delictes contra els animals, el cert és que si de veritat fem servir la mateixa doctrina que es fa servir respecte al delicte de lesions en humans, n'hi hauria molts supòsits en què sí que caldria determinar que s'ha produït lesió punible, com per exemple, la presa d'antibiòtics i analgèsics destinats a la curació i prescrits amb dosificació i temps (però no si només es prescriuen com a pal·liatius), que el tractament sigui objectivament necessari amb independència de si realment se li ha donat o no, la rehabilitació, el repòs amb finalitat curativa si ho prescriu el facultatiu, ús de dispositius ortopèdics, etc.

Seria convenient que la Fiscalía General del Estado es pronunciés sobre aquest assumpte, ja que hem assistit com alguns fiscals de Medi Ambient, a Sala, han esmentat que la desnutrició no és delicte amb el text nou, malgrat haver estat informats pels veterinaris que tal o quin animal ha hagut de ser hospitalitzat ja que si no fos així, hauria mort.

Continuarà.