Comparativa de la Legislació autonòmica catalana de protecció dels animals i en la recent Llei estatal de benestar animal

Per Laia García Aliaga, advocada especialitzada en Dret Animal. Membre de la Comissió de Drets Humans i Drets Animals de la Jove Advocacia de Catalunya (JAC). 

Les definicions a les lleis i altres textos normatius són fonamentals per proporcionar claredat i precisió jurídica a l'hora d'interpretar-les. És habitual trobar-les en els primers articles i és important la lectura detinguda i la comprensió més àmplia.

Aquestes definicions serveixen per establir el significat precís dels termes utilitzats en aquesta legislació, evitant ambigüitats i assegurant una interpretació uniforme a nivell legislatiu, doctrinal i jurisprudencial.

En aquest cas, es realitza una breu comparativa entre les definicions que l'any 2008 es van incloure al Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la llei de protecció dels animals (normativa autonòmica catalana) i les que, recentment l'any 2023, s'han inclòs a la Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals (normativa estatal).

En tots dos casos ens trobem amb l'ús de termes tècnics o especialitzats que poden tenir significats específics en el context legal en què es troben. Entre un text legal i l'altre, han passat quinze anys, motiu pel qual es considera important fer aquesta comparativa, ja que les definicions també permeten que la llei sigui més adaptable a canvis en la societat, la ciència més moderna, la tecnologia ia altres circumstàncies. Si s'aconsegueix definir correctament els termes, de manera més àmplia o específica segons calgui, es pot aconseguir que la legislació sigui més duradora i rellevant al llarg del temps.

El primer detall que es vaaca és el fet que a la normativa catalana es determinen catorze definicions i, per altra banda, a l'estatal trenta-vuit. Aquest fet, per se, ja garanteix amb més seguretat la unitat dinterpretació jurídica.

Alguns dels termes o locucions que comparteixen ambdós cossos legals (encara que existeixin, en ocasions, petites diferències en la redacció dels mateixos), són: Animal domèstic, animal de companyia, animal abandonat, nucli zoològic i associació de protecció i defensa dels animals.

Pel que fa a aquests, es considera interessant ressaltar:

• Animal domèstic: no és especialment dispar aquesta definició entre ambdós textos legals. La normativa estatal remet a la Llei 8/2003, de 24 d'abril, de sanitat animal, que té més present els animals que treballen assistint els éssers humans (exemple: persona cega). D'altra banda, en la definició autonòmica, es fa més èmfasi en els animals que són útils a la societat pel seu treball o pels productes que se'n poden extreure (carn, pell…).
• Animal de companyia: és una de les definicions que la legislació estatal ha ampliat i aclarit molt. En tots dos textos s'especifica que ho són els gossos, els gats i els fures. A la legislació autonòmica, es deixa oberta la possibilitat de categoritzar-se com a tal, altres animals domèstics que convisquin a mers efectes de companyia, a la llar amb els éssers humans (sense més especificitat). No obstant això, a la legislació estatal observem que s'inclouen animals domèstics o silvestres en captivitat, que poden viure a la llar o no fer-ho, excepcionalment, excloent de forma més expressa la possibilitat d'incloure com a animal de companyia un individu del qual es pretengui la seva explotació (consum, ús comercial, etc.) i fent especial èmfasi que es tracti d'animals que, per les seves necessitats com a espècie, puguin viure amb l'ésser humà amb benestar. Així mateix, en el cas dels animals silvestres en captivitat, hauran de constar inscrits en un registre específic per ser considerats “de companyia” i en el cas dels animals considerats de producció, podran perdre aquesta categorització i inscriure's en aquest registre, i així seran protegits com a animals de companyia. Aquests darrers extrems resulten molt beneficiosos, a l'hora de protegir animals que han estat històricament utilitzats per a la producció però que, per la seva realitat concreta com a individus, no viuen en aquestes condicions (exemple: el cas de la vaca Margarita).
• Animal abandonat: aquest és un dels conceptes que considero més evolucionats amb la legislació estatal recent. Fins ara, a l'autonòmica disposàvem d'una definició que incloïa els animals de companyia que no estaven identificats i no estaven acompanyats per ésser humà, així com els que estaven identificats (inclosos en una altra de les definicions, la d'animal perdut”), però després d'avís als propietaris, transcorrien vint dies sense que el recuperessin. A la legislació estatal es determinen com a abandonats tots els animals que, inclosos en aquesta llei, vaguen sense acompanyament o supervisió humanes, estant o no identificats, i no havent estat denunciada degudament la seva pèrdua per part dels seus titulars. També es consideren abandonats aquells que es troben lligats o sense atenció a finques o recintes i tots aquells que no siguin recollits pels seus titulars o responsables de centres com a residències centres veterinaris o similars. Se n'exceptuen expressament d'aquesta categoria els gats comunitaris. Així, observem la millora de la definició, sent que, a més, en neixen altres noves definicions a la legislació estatal:
• Animal desemparat: que estigui en situació d'indefensió o malaltia sense rebre atenció o auxili.
• Animal extraviat: és com una subcategoria de l'animal abandonat, ja que inclou els animals que vaguen sense supervisió o acompanyament humà, però la pèrdua dels quals sí que ha estat denunciada pels seus titulars (recordem que en la legislació autonòmica no es fa aquesta diferenciació).
• Nucli zoològic: a la legislació autonòmica s'especifiquen de forma més detallada els centres que es consideren nuclis zoològics. A l'estatal, ja que ja existeix normativa específica sobre això, únicament s'indica que ho seran aquells que són objecte d'autorització i registre, excloent-ne els centres veterinaris de forma expressa.
• Associació de protecció i defensa dels animals: encara que a la legislació estatal s'especifiquen el tipus d'activitats que realitzen aquestes entitats, la definició és jurídicament molt semblant. Sí que cal ressaltar que a la legislació autonòmica es generalitza (“entitat sense afany de lucre legalment constituïda”) ia l'estatal no (ja que han de constar en el registre específic que es cregui per fer-ho).

Quant a la resta de definicions i sense entrar a detallar-les totes per aquesta una comparativa breu, sí que cal ressaltar algunes de les definicions que, de forma nova, introdueix la legislació estatal en comparació amb l'autonòmica, sent molt importants en el moment social actual:

• Benestar animal: estat físic o mental d'un animal respecte de les seves condicions de vida i de mort (“físic i mental” i “vida o mort”, la qual cosa es consideren avenços importants per a la pràctica diària de la defensa dels animals).
• Casa d´acollida: per fi les tan necessàries cases d'acollida es troben definides de forma àmplia, i consta que poden ser domicilis particulars i que podran treballar conjuntament amb l'administració, el centre de protecció animal o l'entitat de protecció animal. A més, s'especifica que podran albergar també animals intervinguts per a la seva custòdia provisional, i això també és molt útil en la pràctica.
• CER: mètode de gestió que inclou captura, esterilització i tornada de gats comunitaris a través de mitjans no lesius per als animals. Els qui realitzem pràctica diària en administració local, autonòmica, jutjats… sabem com és d'important determinar, a tot l'estat, aquest concepte.
• Colònia felina: grup de gats que viuen en llibertat o semillibertat que desenvolupen la seva vida al voltant dels humans per a la seva subsistència, encara que no puguin viure amb ells per baixa o nul·la socialització.
• Cuidador/a de colònia felina: persona autoritzada que atén aquests gats seguint mètodes de gestió de colònies, sense ser titular ni responsable dels animals.
• Gat comunitari: el que viu en llibertat, però vinculat a un territori i que desenvolupa la seva vida al voltant dels humans per a la seva subsistència, encara que no hi pugui viure per baixa o nul·la socialització.
• Maltractament: conducta, per acció o omissió, que causa dolor, patiment o lesions a un animal perjudicant-ne la salut o provocant-ne la mort sense estar emparat per una altra legislació.
• Refugi definitiu per a animals: després d'anys sol·licitant-ho, sembla que els santuaris d'animals queden, per fi, definits (encara que amb una altra terminologia i complint certs requisits), ja que els animals es trobaran de forma permanent fins a la seva mort al centre, sense ser objecte de venda ni ús. A més, es preveu específicament que es puguin allotjar animals abandonats, decomissats, cedits voluntàriament, rescatats o similars.
• Reubicació: únicament cal fer esment especial que la reubicació de gats comunitaris que viuen en colònies s'ha de fer sota supervisió veterinària i respectant-ne el benestar i la salut.
• Adopció d'animals: transmissió de titularitat d'animals abandonats, desemparats o decomissats, realitzada per centre de protecció animal o per entitat de protecció animal, mitjançant contracte i respectant el que estableix la llei.

Això és, a grans trets, allò que es considera més rellevant a efectes de comparativa. Així, en conclusió, observem que després de l'entrada en vigor de la Llei 7/2023, del 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals, disposem de definicions més enfocades des del benestar de l'animal i una mica menys antropocèntriques (fent més èmfasi en la no explotació de determinats animals).

Així, s'afegeix la possibilitat de categoritzar com a animals de companyia aquells que per la seva espècie no ho són des del seu naixement, però la realitat dels quals sí que és assimilable a la dels gossos, gats i fures. D'aquesta manera, facilita la defensa real d'aquests individus davant de jutjats i altres administracions.

També es desgrana, de forma més encertada, la varietat de situacions en què un animal es pot trobar necessitant intervenció humana (abandó, pèrdua, desemparament…), essent més concises les definicions i establint casos concrets (exemple: la no recollida d'un animal en una residència) que permet actuar de forma més contundent davant d'aquests actes.

Finalment, s'introdueixen definicions que donen entitat i reconeixement jurídic a figures com les cases d'acollida, el mètode CER de gestió de colònies felines, les persones cuidadores de les colònies esmentades, els refugis definitius per a animals o la pròpia adopció dels animals.

Per tant, a nivell jurídic ia la pràctica diària de la professió (advocacia, judicatura, personal administratiu…) amb la nova legislació estatal s'atorguen eines més útils, clares i socialment adaptades a l'actualitat, per defensar els animals que aquesta llei protegeix (animals de companyia i silvestres en captivitat) que amb lexistència únicament de la normativa autonòmica catalana.