Intel·ligència artificial generativa i la paradoxa de l'advocat expert

Per Rocío Ramírez

La intel·ligència artificial generativa està suposant un abans i un després en la manera de concebre pràcticament qualsevol àmbit de les nostres vides. Tot està sent, o es veurà transmutat.

En l'àmbit legal, ofereix aplicacions i possibilitats infinites, ajudant-nos a fer la nostra feina de manera més àgil i eficaç.

Entre les múltiples aplicacions, ens permet als advocats simplificar el procés de recerca, anàlisi i estudi dels continguts jurídics que necessitem per preparar o resoldre els nostres assumptes.

Processa per nosaltres textos extensos i complexos, els analitza i resumeix, indica els aspectes que cal considerar atesa la seva importància, i ens extreu les conclusions principals.

Realitza cerques extensives, oferint-nos la solució concreta sobre el supòsit de fet qüestionat.

Es constitueix com una eina poderosa per agilitzar i accelerar el procés de recerca, anàlisi, aprenentatge, instrucció i d'aprofundiment en el coneixement d'un determinat aspecte, àrea o matèria del dret.

Curiosament, segons la Reial Academia Espanyola de la Llengua, diu que és expert aquella persona especialitzada o amb grans coneixements en una matèria, amb pràctica i experimentada en alguna cosa. Que cultiva amb especialitat, una branca determinada de la ciència.

Expert és aquell que ha assolit el coneixement o habilitat per fer alguna cosa, a través de l'exercici en un art, ciència o matèria concreta, per allò que es dedica, prepara i estudia amb una pràctica prolongada.

És aquell que s'il·lustra, desenvolupa o ensinistra, i ofereix al seu intel·lecte les tasques necessàries perquè fructifiqui.

Només així s'assoleix l'enteniment, la saviesa, la comprensió completa i el domini de la matèria sobre la qual es bolqui, adquirint el nivell d'expert.

Portant-lo al nostre àmbit, perquè un advocat sigui expert en una determinada àrea del Dret, haurà de dedicar moltes hores de treball i esforç a preparar-se, estudiar, i il·lustrar-se. A posar en pràctica el coneixement adquirit a través de la lectura de doctrina, normes, jurisprudència i textos jurídics, investigar, analitzar i extreure conclusions del que s'ha estudiat. D'aplicar-ho al supòsit de fet o problema que us exposi el vostre client.

I heus aquí la paradoxa. Si l'expertise és fruit de la pràctica i del coneixement.

I el coneixement és fruit d'hores de lectura concentrada i comprensiva, de recerca i anàlisi, d'estudi i comparativa de textos i d'extracció de conclusions, exercitant el nostre raciocini i pensament crític. Com es pot convertir l'advocat comú en expert, si tot aquest procés el delega a la IA generativa?

L'ús de la IA en aquest aspecte de la nostra activitat tindrà un cost cognitiu important, ja que estarem suprimint el procés d'aprenentatge en ell mateix. Estarem deixant de dedicar les hores exigides en aquesta tasca d'aprofundiment necessari i essencial per assolir el grau tan anhelat d'expertise.

Si ens volem enriquir, formar i tenir criteri, per assolir la categoria d'advocat expert en una determinada matèria de la nostra ciència, paradoxalment la IA no ens podrà ajudar en aquest procés. Més aviat al contrari.

Ens estalviarà el temps d'estudi, investigació, contrastar, analitzar iacar conclusions, però NO ens ajudarà a formar-nos com a experts, a reforçar els nostres coneixements ni a cultivar el nostre pensament analític i crític.

Perquè un aspecte que la intel·ligència artificial no pot fer per nosaltres són les tasques de lectura atenta, comprensió lectora, d'anàlisi i valoració crítica, i que són essencials per formar-nos i instruir-nos.

Aquestes tasques són les que amplien i aprofundeixen el nostre coneixement. Les que formen i defineixen el nostre criteri. I la IA no les pot substituir si volem assolir l'estatus d'advocat expert.

L´ús de la IA per accelerar el nostre procés d´aprenentatge acabarà impactant en la qualitat de la nostra categoria professional. Podrà acabar convertint-nos en succedanis del que en una altra època eren advocats experts. Haurem de ser cautelosos.

I aquest caràcter succedani ens obliga a alertar sobre una altra qüestió, i és el bucle infinit davant el qual ens trobem, del que s'ha anomenat “aprenentatge incestuós”.

Aquest “aprenentatge incestuós” ve provocat per l'increment a internet de continguts generats per IA de cada vegada més dubtosa qualitat, certesa, fiabilitat i originalitat, ja que s'han nodrit alhora dels propis recursos generats amb IA ja circulants a internet , i que moltes vegades són erronis, incorrectes, no verificats o fruit d'una al·lucinació.

I davant aquesta tessitura, la capacitat crítica de l'advocat esdevé essencial. Ja que podrem tenir en compte allò que la IA ens indiqui o suggereixi, però només el nostre pensament crític serà el que pugui qüestionar la veracitat, certesa, idoneïtat, solidesa o aplicabilitat de l'argument o plantejament que ens apunti.

Davant d'aquest panorama, paradoxalment, el criteri dels advocats haurà de ser de més rigor que mai per tenir la capacitat de depurar, identificar la fiabilitat dels recursos que internet o la IA ens ofereixi. Perquè únicament un criteri jurídic ben format serà el que el pugui qüestionar.

De nosaltres depèn que limpacte de la IA sigui positiu o negatiu. Que ens ajudi o esmorzi. Que ens enriqueixi o ens empobreixi. Només de nosaltres depèn assolir el grau d'advocat expert, perquè no es pot agilitzar ni accelerar el procés d'aprenentatge per assolir aquest grau de mestratge. Perquè en aquest camí, no hi ha dreceres.