Termini per reclamar les despeses hipotecaries: Què diu la Audiencia Provincial de Barcelona?

  Per Cristina Vallejo

La qüestió prejudicial que ha donat lloc a la STJUE de 25 de gener de 2024 prové de 4 assumptes, enjudiciats pel Jutjat de 1a Instància 50 bis de Barcelona, ​​en tres es condemna a pagar les despeses hipotecaries després d'estimar la nul·litat de la "clàusula despeses" i al quart assumpte estima l'excepció de prescripció al·legada per l'entitat financera.

En recórrer les 4 sentències referides, la Audiencia Provincial de Barcelona, ​​davant la disparitat de criteris en relació amb els dies a quo del còmput de prescripció, decideix suspendre la resolució d'aquests recursos i formula les qüestions prejudicials següents:

«1a) En l'exercici d'una acció adreçada a fer valer els efectes restitutoris de la declaració de nul·litat d'una clàusula que imposa al prestatari les despeses de formalització del contracte, és compatible amb l'article 6, apartat 1, i l'article 7 , apartat 1, de la Directiva 93/2013 sotmetre l'exercici de l'acció a un termini de prescripció de deu anys comptadors des que la clàusula esgota els seus efectes amb la liquidació de l'últim dels pagaments, moment en què el consumidor coneix els fets determinants de l'abusivitat o cal que el consumidor disposi d'informació afegida sobre la valoració jurídica dels fets?

b) Si cal el coneixement de la valoració jurídica dels fets, s'ha de supeditar l'inici del còmput del termini a l'existència d'un criteri jurisprudencial consolidat sobre la nul·litat de la clàusula o el tribunal nacional pot prendre en consideració altres circumstàncies diferents?

2) Estant subjecta l'acció restitutòria a un termini llarg de prescripció de deu anys, en quin moment el consumidor ha d'estar en condicions de conèixer el caràcter abusiu de la clàusula i els drets que li confereix la Directiva [93/2013], abans que el termini de prescripció comenci a córrer o abans que el termini expiri?»

El passat dia 14 de març de 2024, la Audiencia Provincial de Barcelona (Secció 15a) ha resolt el recurs interposat per BBVA, una vegada ha rebut la STJUE de 25 de gener de 2024, després del trasllat oportú a les parts.

La mateixa Audiència en resoldre aquest recurs ens anuncia que el seu judici és insegur i que pot ser molt diferent del que facin altres tribunals davant de la mateixa situació. És per això que podem entendre que la STJUE de 25 de gener de 2024 no clou definitivament la qüestió del còmput inicial de la prescripció.

Com ho resol la Audiencia Provincial de Barcelona?

Com ja s'ha analitzat àmpliament en aquest Blog, en comentar l'STJUE de 25 de gener de 2024, el TJUE ens ha dit, en contestar les preguntes de l'AP Barcelona, ​​que els dies a quo no s'han de fixar en el moment en què es va produir la jurisprudència, sinó en aquell moment en què la jurisprudència es va fer notòria entre els consumidors. I prenent aquesta idea, la Sala considera, a l'apartat 16 de la Sentència, que la intensitat de les campanyes publicitàries a favor dels consumidors les hem de situar a principis de 2017, prenent com a referència el consumidor mitjà.

La sentència ens diu a l'apartat 16 que “l'enorme quantitat de processos iniciats durant el 2017 en reclamació de les despeses del contracte de préstec hipotecari evidencia que el consumidor mitjà havia adquirit consciència dels seus drets, és a dir, que podia reclamar amb molt altes probabilitats d'èxit el que s'ha abonat prèviament en concepte de despeses del contracte. Per tant, a partir del mes de gener del 2017 podem considerar complertes les circumstàncies que permetien iniciar el còmput del termini prescriptiu, perquè a partir d'aquell moment un consumidor mitjà informat que hagués sentit l'impuls de reclamar els seus drets hauria pogut conèixer totes les circumstàncies que possibilitaven lexercici de lacció de reclamació. En aquest context va recaure la Sentència de 23 de gener de 2019, que fixa doctrina jurisprudencial sobre els efectes restitutoris de la nul·litat i que també va tenir àmplia repercussió als mitjans”.

Si la resta d'audiències provincials s'inclinen, com ha fet la Audiencia Provincial de Barcelona, ​​a fixar un dies a quo a partir d'un fet notori (litigació en massa pels consumidors el gener de 2017), serà indiferent l'acreditació del consumidor de quan en va prendre coneixement, ja que no requerirà cap prova. Per contra, si entre tots els ítems que hi ha sobre la matèria, altres Audiències s'inclinen per un altre fet notori, que no sigui el del criteri jurisprudencial descartat pel TJUE, o bé s'inclinen en una acreditació casuística del coneixement de l'acció nata pel consumidor tindrem el debat servit de nou.

Hem d'anunciar que les altres dues qüestions prejudicials, plantejades pel Tribunal Supremo i pel Jutjat de 1a instància 20 de Barcelona, ​​seran resoltes el dia 25 d'abril del 2024; el que sí que sabem és el que no hem de prendre en consideració com a dies a quo, la jurisprudència del Tribunal Supremo del 2015 o del 2019, perquè així ja ho ha resolt el TJUE.