13 de març 2024

Unificació de la doctrina del TS sobre l'acumulació d'accions de nul·litat de clàusules predisposades

Jesus Sanchez Garcia Per Jesús Sánchez García

La Sala 1a del Tribunal Supremo ha dictat la interlocutòria de 15 de febrer de 2024 (Roj: ATS 1575/2024 -Ponent D. Ignacio Sancho Gargallo-), acordant unificar criteri sobre la competència territorial quan s'exerciten diverses accions acumulades de nul·litat de clàusules d'un contracte de préstec al consum i, així mateix, la nul·litat del mateix contracte per aplicació de la Llei d'usura.

Per a aquesta sala en aquests supòsits no s'està davant d'una única acció de condicions generals de la contractació, sinó de diverses accions, i això amb independència que es tracti d'una acumulació simple o d'una acumulació eventual. I això perquè el demandant demana la nul·litat de diferents clàusules del contracte i de manera autònoma, i fins i tot la nul·litat de cada clàusula es fonamenta en causes diferents.

En la seva interlocutòria de 15 de febrer de 2024 el TS resol un conflicte negatiu de competència territorial en un cas en què un consumidor demandant efectua una acumulació simple de pretensions de nul·litat de diverses clàusules contractuals, amb base a la Llei 7/1998, de condicions generals de la contractació i, al seu torn, una eventual acumulació d'aquestes pretensions amb una acció de nul·litat amb fonament a la Llei de repressió de l'usura, de 23 de juliol de 1908, que s'exercita subsidiàriament.

La Sala 1a resol una qüestió que no ha estat pacífica a les resolucions que han anat adoptant els tribunals, quan s'exerciten acumulades l'abusivitat de diverses clàusules contractuals, sobre la base de la normativa de consum i la nul·litat d'un contracte de préstec, per infracció de la Llei d'Usura, generant amb això la necessària i imprescindible seguretat jurídica en la seva funció d'harmonització de la interpretació del dret nacional que correspon a la Sala 1a del Tribunal Supremo.

Com reconeix la interlocutòria de 15 de febrer de 2024, la mateixa sala 1a del TS en determinar la competència territorial en supòsits similars, ha dictat resolucions contradictòries.
Així, a la interlocutòria d'11 de juliol de 2023 (Roj: ATS 11023/2023), el TS va considerar que el nombre d'accions que coneixerien ambdós jutjats en conflicte seria el mateix. Per contra, en les actuacions de 13 de juny de 2023 (Roj: ATS 7811/2023), 19 de setembre de 2023 (Roj: ATS 12285/2023) i 10 d'octubre de 2023 (Roj: ATS 15370/2023) TS va considerar que el nombre d'accions referides a les condicions generals de la contractació era més gran, per la qual cosa resultava aplicable el fur de l'art. 52,1-14è de la LECivil.

La interlocutòria de 15 de febrer de 2024 resol un conflicte negatiu de competència territorial que es planteja entre un jutjat de Barcelona i un altre de Bilbao, respecte d'una demanda de judici ordinari en relació amb un contracte de préstec al consum.

El consumidor demandant en el supòsit analitzat efectua una acumulació simple de pretensions de nul·litat de diverses condicions generals de la contractació sobre la base de la Llei 7/1998, i, alhora, una acumulació eventual d'aquestes pretensions amb una acció de nul·litat del contracte amb fonament a la Llei de 23 de juliol de 1908, que s'exercita subsidiàriament. L'acció de nul·litat de condicions generals de la contractació, que afecta diverses clàusules del contracte, es fonamenta en l'incompliment dels requisits d'incorporació, manca de transparència i abusivitat.

El jutjat de Barcelona, ​​davant el qual es va presentar la demanda, aprecia d'ofici la seva falta de competència territorial i l'atribueix als jutjats de Bilbao, lloc del domicili del demandant (art. 52,1-14è LECivil), en haver-se exercitat amb caràcter principal lacció de nul·litat de clàusules contractuals, en concret les dinterès remuneratori idamortització.

Per part seva, el jutjat de Bilbao entén que hi ha dues accions acumulades exercides per un consumidor, la de nul·litat contractual per usura i l'acció individual sobre condicions generals de contractació, per la qual cosa el fur aplicable és el de l'article 52,3 de la LECivil, amb independència de lordre dexercici de les accions.

La interlocutòria del TS de 15 de febrer de 2024 efectua una exhaustiva anàlisi de la competència territorial en els supòsits d'acumulació d'accions derivades de pretensions exercitades en base a la Llei d'usura i també amb fonament a la Llei de condicions generals de la contractació. prenent en consideració per resoldre el conflicte plantejat el que disposen els articles, 50, 51, 52,1-14º, 52,3, 53,1 i 71 de la LEcivil.

L'article 52,1-14è de la LECivil estableix que: “En els processos en què s'exerceixin accions perquè es declari la no incorporació al contracte o la nul·litat de les clàusules de condicions generals de la contractació, serà competent el tribunal del domicili del demandant. I, sobre aquesta mateixa matèria, quan s'exerceixin les accions declarativa, de cessació o de retractació, és competent el tribunal del lloc on el demandat tingui el seu establiment i, a falta d'aquest, el del domicili; i si el demandat no té domicili al territori espanyol, el del lloc on s'hagi realitzat l'adhesió”.

L'article 52,3 de la LECivil estableix que: “3. Quan les normes dels apartats anteriors no siguin aplicables als litigis derivats de l'exercici d'accions individuals de consumidors o usuaris serà competent, a elecció del consumidor o usuari, el tribunal del domicili o el tribunal corresponent d'acord amb els articles 50 i 51 ”.

I l'article 53.1 de la LECivil disposa que: “Quan s'exerceixin conjuntament diverses accions davant d'una o diverses persones serà tribunal competent el del lloc corresponent a l'acció que sigui fonament de les altres; si no, aquell que hagi de conèixer del major nombre de les accions acumulades i, en darrer terme, el del lloc que correspongui a l'acció més important quantitativament”.

En el supòsit analitzat per la Sala 1a del TS, s'exercita la nul·litat de les clàusules d'interès remunerat i la clàusula d'amortització, per no superar el control d'incorporació i el de transparència; nul·litat de la clàusula de reclamació de posicions deutores per no superar el control d'incorporació i, subsidiàriament, per abusivitat; nul·litat de la clàusula d'imputació de pagaments per no superar el control d'incorporació i, subsidiàriament, per abusivitat, i nul·litat de la clàusula de mora en el pagament per la seva abusivitat, la competència territorial de la qual ve determinada per l'incís primer de l'article 52,1 -14è de la LEcivil, que preveu la competència territorial del jutjat del domicili del demandant. I, de l'altra, s'exercita una única acció de naturalesa diferent (l'acció de nul·litat del contracte per revestir el caràcter d'usurari), a la qual és aplicable la regla competencial de l'art. 52.3 LEC.

La Sala 1a del TS unifica el criteri a favor de considerar que en aquests supòsits no s'està davant d'una acció única de condicions generals de la contractació, sinó davant de diverses accions, amb independència que es tracti d'una acumulació simple o d'una acumulació eventual .

El TS a la Interlocutòria de 15 de febrer de 2024 declara que en no observar-se que existeixi una acció que sigui el fonament de les altres, i totes elles són accions amb autonomia respecte de les altres, per més que els fets rellevants en què es basen tinguin un substrat comú, considera que en aquests supòsits s'ha d'acudir al fur corresponent a la majoria de les accions acumulades, i és aplicable l'incís primer de l'article 52,1-14 de la LECivil, declarant la competència territorial del domicili del demandant .

Comparteix: