La comunicació de l'informe oral i la cita de jurisprudència

Per Óscar Lleó
TWITTER @oscarleon_abog

Entre els processos de comunicació de l'advocat ens trobem amb els que es desenvolupen durant la seva intervenció en el judici oral, entre els qualsaca lexposició de linforme oral. I afirmem que destaca, doncs la seva finalitat no és altra que donar llum en relació amb els fets i fonaments jurídics en què les parts recolzen les seves pretensions una vegada practicades les proves pertinents, la qual cosa suposa lògicament un raonament fundat en arguments de tècnica jurídica en què haurà d'emprar la cita a lleis, doctrina i jurisprudència.

Precisament la cita d'aquesta última constitueix una qüestió molt debatuda, ja que en funció de com es dugui a terme la seva exposició, l'informe oral podrà resultar o bé àrid o bé atractiu, cosa que podrà motivar la desitjosa captació o la pèrdua temuda de l'atenció del jutge respectivament.

Dit això, a continuació serà objecte del present post exposar la meva posició quant a com s'ha d'efectuar la cita de jurisprudència durant l'exposició de l'informe oral, deixant també assenyalades aquelles formes que considero incorrectes, tot això partint de la base que tot informe oral ha de gaudir de les notes de concreció, claredat, brevetat, estructura i una construcció flexible i atractiva, ja que així gaudirà de l'harmonia necessària per complir la seva funció de suport argumentatiu, i amb això mantenir i reforçar l'atenció del jutge, i ho més important, podrà, per la seva força de convicció, ser tinguda en consideració per aquest per argumentar-ne la resolució.

En base a això, la cita de jurisprudència durant l'exposició de l'informe haurà de ser:

• actual: adequada temporalment als fets debatuts.
• Apropiada o contextualitzada: aplicable a la controvèrsia.
• Concreta: centrada en continguts breus, concisos i prou explícits.
• Excepcional o puntual: en el sentit d'aportació específica i precisa als aspectes argumentatius de més importància de l'assumpte.
• Referida de paraula a la vista d'un guió y en la mesura del possible, no llegida, si bé en paràgrafs breus i eloqüents, una lectura crida latenció i facilita la comprensió de la seva correspondència amb el cas.
• Exposada de forma natural, sense cap dogmatisme: doncs el jutge coneix el dret, i es presumeix que està al corrent de la jurisprudència citada (del que pot no estar al corrent, seria de la viabilitat de la seva aplicació al cas, veritable objecte de la persuasió de l'informe).
• Si la cita no és de jurisprudència sinó de sentències de les nostres Audiències Provincials, és preferible la cita de sentències de la jurisdicció en què s'estigui actuant.

Per contra, una cita deficient o incorrecta, patiria de les mancances següents:

• Obsoleta: superada per una doctrina posterior que la fa inaplicable o amb poca força de convicció.
• Inadequada o descontextualitzada: no aplicable a la controvèrsia, i amb nul·la força persuasiva.
• Extensa: a través de la incorporació a l'informe d'un contingut molt ampli de les sentències esmentades.
• Generalitzada: de manera que l'argumentació de l'informe es construeix a base de contínues referències a la jurisprudència (no cal citar una extensa jurisprudència per fundar la presumpció d'innocència…). Igualment, s'ha de proscriure la reiteració de les sentències ja esmentades a la demanda o contestació.
• Llegida en tota la seva extensió durant lexposició de linforme.
• Exposada dogmàticament
• Citar sentències d'audiències provincials dictades en jurisdiccions alienes a la nostra quan hi hagi sentències que hagin tractat la matèria.

En definitiva, un bon informe oral és un informe ben argumentat, i no hi ha dubte que la cita de jurisprudència dóna a l'informe més solvència i convicció, ja que estem oferint al jutjador material que l'ajudi a fundar la seva sentència. Encara que l'aforisme Dóna mihi factum, dabo tibi ius manté tota la vigència, i partint de l'enorme casuística jurisprudencial existent, una bona cita de jurisprudència donarà una llum que pot ser benvinguda per il·lustrar el contingut de l'argumentació final de la sentència.