Les Regles de Bangkok

Per Cristina García Aguado, vocal de la Subcomissió de Dret Penitenciari del Torn d'Ofici d'Assistència Jurídica Penitenciària de Gipuzkoa.

De l'any 2010 al 2024. romanen les regles d'actualitat o necessiten avenços en la configuració? Un moment per a la reflexió.

El 21 de desembre del 2010, l'Assemblea General de l'ONU, va aprovar les Regles per al tractament de les recluses conegudes com a Regles de Bangkok. Són 70 Regles l'objectiu de les quals és instar que magistrats i funcionaris elaborin suggeriments per millorar les condicions de les dones privades de llibertat. Les Regles de Bangkok estableixen el primer conjunt d'estàndards internacionals de drets humans centrats en les necessitats i experiències específiques de les dones privades de llibertat que brinden una guia als responsables de polítiques, legisladors, operadors del sistema de justícia penal i al personal penitenciari per a reduir l'innecessari empresonament de les dones i per atendre les necessitats especials.

Les regles parteixen de la premissa que homes i dones no han de rebre un “tracte igual”, sinó, per contra, cal assegurar un tracte diferent sota lleis i polítiques sensibles al gènere de les persones.

Són un instrument de Soft Law, sense ser jurídicament obligatòries, ajuden a interpretar el contingut i abast dels Tractats.

La seva funció és persuadir un Estat infractor perquè en modifiqui el comportament cap a l'àmbit de la Regla. Ajuden que el jutge pugui aplicar el dret i el legislador elaborar les normes.

A nivell mundial, més de mig milió de dones i nenes estan privades de llibertat en condemna o presó preventiva.

Les dones representen el 7% de la població penitenciària, però en augment. Hi ha hagut una discriminació històrica. Són paleses les diferències de gènere a nivell biològic ia nivell cultural. Les característiques i necessitats de les dones preses han estat invisibles i desateses pels sistemes de justícia criminal, ja que les presons i règims penitenciaris –arquitectura, salut i programes de capacitació– són generalment dissenyats per a homes.

Si les regles de Bangkok busquen respondre a aquestes necessitats complementant les Regles Mínimes per al Tractament dels reclusos i les Regles de Tòquio. On ens trobem actualment? Cal que els avenços en la societat tinguin el seu reflex a la vida a la presó de les dones recluses.

Les regles s'enfoquen a les funcions biològiques de les dones i la maternitat. Però, són veritablement actrius de les seves vides? S'han de tractar les dones amb humanitat, preservant la dignitat durant els registres i protegir-les de la violència.

Aquestes regles propugnen mantenir les dones fora de presó, però, si se'ls envia a la presó, cal respondre a les diferents necessitats i proporcionar una atenció sanitària adequada.

Vull destacar la importància de la regla 59, que estableix que, “en general, s'utilitzaran mitjans de protecció que no suposin la privació de la llibertat, com a albergs administrats per òrgans independents, organitzacions no governamentals o altres serveis de la comunitat per brindar protecció a les dones que ho vulguin. S'han d'aplicar mesures temporals de privació de la llibertat per protegir una dona únicament quan sigui necessari i ho hagi sol·licitat expressament la interessada, i en tots els casos, sota la supervisió de les autoritats judicials o altres autoritats competents. Es deixaran d'aplicar aquestes mesures de protecció si s'hi oposa la interessada”.

Vull acabar aquest article amb una reflexió,

La lluita pels drets de les dones a la societat i tots els seus èxits, té el seu trasllat a la vida en reclusió o són les grans oblidades del Sistema penitenciari? Moltes incògnites ens sorgeixen, ja que la majoria han estat víctimes de violència i abusos prèviament a la seva reclusió, són caps de família, cometen delictes menors, provenen de sectors pobres i marginats i moltes vegades veiem com desconeixen els seus drets provocant indefensió.

Queda llarg camí per recórrer, però aquestes regles són un començament per continuar avançant en el desenvolupament de noves necessitats que es reflecteixin en noves regles adaptades als temps actuals.