Preguntes freqüents: Asil

En termes genèrics s'usa en dos sentits: el dret de concedir l'asil (un Estat pot donar asil al seu territori a qualsevol persona a la seva plena discreció), i el dret de tota persona a cercar asil ia gaudir d'ell en qualsevol país. (Art. 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans, de 1948) (Glossari OIM).
Davant el dret de tot estranger a sol·licitar la protecció internacional, no existeix una correlativa obligació de l'Estat a reconèixer l'asil, sense perjudici que la decisió que adopti sigui revisable davant els òrgans jurisdiccionals.
Els estats que voluntàriament es vinculen a instruments internacionals sobre protecció internacional queden obligats a respectar els drets protegits en aquests instruments.

Per asil s'entén la protecció que un Estat brinda a persones que no siguin nacionals seus la vida o llibertat estan en perill en un altre Estat (M. Díez de Velasco).

La Declaració Universal de 1948 assenyala en el seu art. 14, 1r, que "en el cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil ia beneficiar-se'n en d'altres països".

L'asil territorial consisteix en la protecció garantida per un Estat a un estranger al seu territori, contra l'exercici de la jurisdicció de l'Estat d'origen, basada en el principi de non refoulement, que comporta l'exercici de determinats drets reconeguts internacionalment. (Glossari OIM).

Tota persona que, "a causa de fundats temors de ser perseguit per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques, es trobi fora del país de la seva nacionalitat i, trobant-se, a conseqüència de tals esdeveniments, fora de el país on abans tingués  seva residència habitual, no pugui o, a causa d'aquests temors, no vulgui tornar a ell"(Art. 1, A, II Convenció de Ginebra 1951).

Sol·licitant d'asil és la persona que sol·licita la seva admissió en un país com refugiat i es troba en espera d'una decisió per obtenir aquest estatus, d'acord amb els instruments nacionals i internacionals aplicables. En cas que la decisió sigui negativa, ha d'abandonar el país; pot ser expulsada, com qualsevol altre estranger en situació irregular, llevat que se li permeti romandre en base a consideracions de caràcter humanitari o per altres raons.

En principi, tot estranger que consideri que pugui trobar-se en alguna de les situacions referides en la resposta a la qüestió anterior està legitimat per demanar asil; si bé cal advertir que la normativa espanyola limita el dret d'asil als estrangers no nacionals d'Estats membres de la UE o els apàtrides als quals se'ls reconegui la condició de refugiat.

1.- Lloc de Presentació

Oficines d'Asil i Refugi; Fronteres terrestres, aèries i marítimes; Comissaries Provincials de Policia; Sol·licitud d'asil en Ambaixades (sense desenvolupament reglamentari) i sempre que el sol·licitant no sigui nacional d'el país en què es trobi la representació diplomàtica.

2.- Informació a l'Sol·licitant

1. Dret a ser documentat com a sol·licitant.
2. Dret a la assistència jurídica i intèrpret.
3. Dret que es comuniqui l'ACNUR la sol·licitud.
4. Dret a la suspensió de qualsevol procediment de devolució, expulsió o extradició que pogués afectar el sol·licitant.
5. Dret a conèixer el contingut de l' expedient.
6. dret a assistència sanitària.
7. Dret a rebre prestacions socials.

També s'imposen diverses obligacions com:

1. Cooperar amb les autoritats espanyoles.
2. Presentar les proves de què disposi en suport de la seva petició, així com documents sobre la seva edat, nacionalitat, llocs de residència anterior, etc.
3. Permetre se li prenguin les seves empremtes dactilars, ser fotografiat o gravar les seves converses.
4. Informar del seu domicili a Espanya o posar-se a disposició de les autoritats quan sigui cridat.

3.- Termini

Els terminis són diferents en funció que la persona interessada hagi franquejat la frontera del nostre país (1 mes) o es trobi en qualsevol frontera terrestre, aèria o marítima (immediatesa). Si el demandant vol demanar Asil pel Causes sobrevingudes disposa també d'un termini d'un mes comptador des que hagin esdevingut els fets, o s'hagi sorgit el temor de persecució.

Qui no respecti els terminis anteriors, o a l'hora de presentar la sol·licitud d'asil té decretada una resolució d'expulsió, provocarà amb tota seguretat la inadmissió a tràmit de la seva sol·licitud (per considerar-la manifestament falsa, inversemblant o infundada) encara que la mateixa sigui inicialment tramitada . No obstant això, trobem davant d'una simple presumpció "iuris tantum"[1].

4.- Contingut

Tant en les fronteres com en les BPDE es disposa d'un model de sol·licitud d'Asil, (formulari policial), per iniciar la tramitació de la petició d'asil. Formulari en pdf

La sol·licitud haurà d'estar encapçalada pel sol·licitant referint seves dades d'identitat, data de naixement, estat civil i domicili. De forma excepcional es pot requerir la presència de membres de la família de l'peticionari que puguin ajudar a millorar la sol·licitud.

El relat dels fets ha de ser exhaustiu, detallat i rigorós. A l'sol·licitant li correspon "Exposar de forma detallada els fets, dades i al·legacions en què fonamenti la seva pretensió".

A la sol·licitud s'ha d'acompanyar la fotocòpia de l'passaport i de tots els documents puguin avalar la credibilitat de la mateixa.

En cas que la persona estigui indocumentada, cal justificar les raons de per què no es disposa de cap prova d'identitat i nacionalitat i s'hauran de facilitar arxius, i fins i tot un compromís personal perquè al llarg de la substanciació de l'expedient puguin reportar-se.

L'art. 31.3 de la Directiva 2013/32 / UE estableix, sense caràcter imperatiu, que "Els Estats membres procuraran que el procediment d'examen acabi en el termini de sis mesos a partir de la presentació de la sol·licitud".

No obstant la previsió normativa, a Espanya la tramitació pot demorar fins a diversos anys.

La petició d'Asil un cop efectuada comporta inicialment una sèrie de drets de notòria importància que anem a esmentar:

1. Dret de permanència provisional.- Des de l'instant en què es formalitza la seva petició fins, al menys, la resolució sobre la seva admissió a tràmit, el peticionari d'asil pot romandre legalment en territori nacional si ja es trobés dins; o entrar en el mateix, si es trobés en frontera un cop admesa a tràmit la seva sol·licitud. És important no confondre la permanència amb l'estada o residència, figures ben diferents. Si bé totes elles confereixen nota de legalitat, la permanència no comporta cap dret adquirit a l'efecte de residència, figura de rang superior (per exemple, per obtenir nacionalitat espanyola).
2. Dret a no ser expulsado.- Tota persona que demana asil no pot ser rebutjada en frontera, retornada ni expulsada d'Espanya fins que s'hagi resolt la seva petició. En el cas que s'hagués incoat un procediment d'expulsió, el mateix quedarà en suspens fins a la resolució pertinent.
3. Dret a ser documentado.- Res més emplenar el formulari policial, el sol·licitant té dret que se li lliuri un Volant provisional d'identitat, amb la seva foto i el segell de la BPDE Aquest document li permet circular lliurement per territori nacional (tret que se li fixi residència obligatòria) i accedir a l'empadronament al municipi on pretengui residir, obtenció de targeta sanitària, etc.
4. Dret a no ser sancionado.- Fins i tot en els supòsits d'entrada il·legal o indocumentació inexistent i / o insuficient, el peticionari d'asil no pot ser sancionat ni deportat fins que es resolgui l'admissió a tràmit.
5. Dret de no extradición.- Fins a la decisió definitiva, excepte petició expressa d'un altre Estat membre de la UE per ordre europea de detenció.
6. Dret a contactar amb la OAR- És molt important també mantenir comunicació periòdica amb aquesta oficina ja que pot resultar determinant per a l'admissió a tràmit i, si escau resolució favorable de l'expedient.
7. Dret a obtenir el NIE i conèixer el nombre d'expedient.- El NIE (número d'identificació d'l'Estranger) està compost per una lletra (que inicialment va ser la X i en l'actualitat és la I) i seguida de set dígits i una lletra final variable
8. Dret a entrevista amb el Letrado.- Tant en dependències frontereres com als CIE 's, tot i que reglamentàriament es detallen les condicions d'aquesta assistència.

Els principals beneficis derivats de la concessió de l'asil i, si escau, de la protecció subsidiària, són els següents:

1. La protecció enfront de la devolució.
2. Informació sobre els drets i obligacions d'aquesta protecció concedida en un intel·ligible.
3. L'Autorització de Residència i Treball Permanent (errònia denominació, a partir de la introduïda en la Llei Orgànica 2/2009 d'Estrangeria, que ha substituït la residència permanent per llarga durada).
4. Expedició de document d'identitat i títol de viatge.
5. Accés als serveis públics d'ocupació.
6. Educació, assistència sanitària, i habitatge.
7. Assistències socials i serveis socials.
8. Legislació aplicable a les víctimes de violència de gènere, així com a la Seguretat Social i programes d'integració, en les mateixes condicions que els espanyols.
9. Formació contínua o ocupacional, treball en pràctiques, així com a reconeixement i homologació de diplomes i certificats estrangers.
10. Llibertat de circulació i accés de programes d'integració.
11. Accés a programes d'ajuda a la tornada voluntària que es puguin establir (cruel paradoxa, ja que si òbviament una persona és reconeguda com a refugiada, difícilment podrà retornar a país perseguidor, el que seria contradictori amb la pròpia figura de la protecció i, a més de això, seria causa de cessació de l'estatut).
12. Manteniment de la unitat familiar i els programes que puguin establir-se.

Sí hi ha una política comuna d'asil a la Unió Europea (SECA), que és majoritàriament incomplerta pels Estats de la Unió [1], i, alhora, cada Estat de la Unió aplica la seva pròpia normativa, el que provoca que els sol·licitants de la protecció internacional desitgin poder fer-ho en uns estats que tenen una més àmplia cobertura de drets -així, a Alemanya- davant d'altres.

Són fonts d'el Dret de la UE:

- El Conveni d'Aplicació de l'Acord de Schengen, de 19 de juny de 1990 -articles 28 a 38- (BOE núm. 81, de 5 d'abril de 1994).

- Directiva 2001/55 / ​​CE, de el Consell, de 20 de Juliol de 2001, relativa a les normes mínimes per a la concessió de protecció temporal en cas d'afluència massiva de persones desplaçades ia mesures de foment d'un esforç equitatiu entre els estats membres per acollir a aquestes persones i assumir les conseqüències de la seva acollida (DOUE L 212, 7 d agost de 2001).

- Reglament (UE) Nº 439/2010, de el Parlament Europeu i de Consell, de 19 de maig de 2.010, pel qual es crea una Oficina Europea de Suport a l'Asilo.-

- Directiva 2011/95 / UE d'Parlament Europeu i de Consell, de 13 de desembre de 2.011, per la qual s'estableixen normes relatives als requisits per al reconeixement de nacionals de tercers països o apàtrides com a beneficiaris de protecció internacional, a un estatut uniforme per als refugiats o per a les persones amb dret a protecció subsidiària i al el contingut de la protecció concedida ((DOUE L 337/9, de 20.12.2011), que, llevat del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca -que no participen en l'adopció de la Directiva ni queden vinculats per la mateixa- ha de ser incorporada a la normativa interna dels Estats membres de la UE amb anterioritat a la data de 21.12.2013.

- Directiva 2013/32 / UE d'Parlament Europeu i de Consell, de 26 de Juny de 2013, sobre procediments comuns per a la concessió o retirada de la protecció internacional (DOUE L 180/60, de 29.06.2013), que, excepte Regne Unit, Irlanda i Dinamarca -que no participen en l'adopció de la Directiva ni queden vinculats per la mateixa-, ha de ser incorporada a la normativa interna dels Estats membres de la UE amb anterioritat a la data de 20.07.2015, amb l'excepció que l'art. 31, apartats 3, 4 i 5, podrà ser-ho fins al 20.07.2018.

- Reglament (UE) 604/2013 de el Parlament Europeu i de Consell, de 29 de Juny de 2013, pel qual s'estableixen els criteris i mecanismes de determinació de l'Estat membre responsable de l'examen d'una sol·licitud de protecció internacional presentada en un dels Estats membres per un nacional d'un tercer país o un apàtrida.

- Directiva 2013/33 / UE d'Parlament Europeu i de Consell, de 29 de Juny de 2.013, per la qual s'aproven normes per a l'acollida dels sol·licitants de protecció internacional (DOUE L 180/96, de 20 de juny de 2013), que ha de ser incorporada a la normativa interna dels estats membres de la UE pel que fa als arts. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 30 i l'annex i, com a molt tard el 20 de juliol del 2015.

- Reglament (UE) 516/2014, de el Parlament Europeu i de Consell, de 16.04.2014, pel qual es crea el Fons d'Asil, Migració i Integració (DOUE L 150/168, de 20.05.2014).

Fonts de el Dret espanyol:

-  Llei 12/2009, de 30 d'octubre, reguladora de el dret d'asil i de la protecció subsidiària (BOE núm. 263, 31 de octubre de 2009)

- Reial Decret 203 / 1995, De 10 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament d'aplicació de la Llei 5/1984, de 26 de març, reguladora de el Dret d'Asil i de la condició de refugiat, modificada per la Llei 9/1994, de 19 de maig (BOE núm. 52, de 2 de març)[2].

- Reial Decret 1325 / 2003, De 24 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament sobre règim de protecció temporal en cas d'afluència massiva de persones desplaçades (BOE núm. 256, de 25 d'octubre).

No existeix en la normativa específica de protecció internacional que reguli els efectes de l'incompliment de les obligacions pel que fa a polítiques d'asil, de manera que seria d'aplicació la previsió de l'art. 7.3 de l'TUE i que li poguessin siguin suspesos determinats drets derivats de l'aplicació dels Tractats.

La massiva i reiterada vulneració de drets humans (el dret a sol·licitar asil i de non refoulement ho són) podria donar lloc a la responsabilitat de l'Estat infractor per "crim internacional".

L'art. 33 de la Directiva 2011/95 / UE sembla que concreta el dret a la llibertat de circulació a territori de l'Estat que reconegui a l'estranger l'estatut de refugiat; encara que l'art. 25.1 de la mateixa Directiva estableix que els Estats membres expediran als beneficiaris de l'estatut de refugiat documents de viatge que els permetin viatjar fora d'aquest territori.

De la lectura conjunta d'ambdós preceptes es pot arribar a la conclusió que la persona que té la condició de refugiat sí que pot viatjar a un altre Estat de la Unió i / oa un Estat tercer, però que únicament pot fixar la seva residència en el territori de l'Estat de la Unió que li reconegui l'estatut de refugiat.

Cessament de l'estatut de refugiat i de la protecció subsidiària.

Els supòsits de cessació de les dues condicions ho són per:

a) Que així ho demanin els interessats, en qualsevol de les dues modalitats.
b) Que s'hagi acollit de nou el sol·licitant a la protecció de país de la seva nacionalitat.
c) Que tot i haver perdut la nacionalitat, l'hagi recobrat voluntàriament.
d) Que hagin adquirit una nova nacionalitat i gaudeixin de la protecció de país de la seva nova nacionalitat.
e) Que s'hagin establert al país que havien abandonat o fora d'el qual havien romàs per temor de persecució.
f) Abandonament d'Espanya i fixació de residència en un altre país.
g) Desaparició de les circumstàncies que van provocar el reconeixement de l'asil.
h) En els supòsits d'apàtrida, el poder tornar a país d'anterior residència per haver desaparegut les circumstàncies de reconeixement com a refugiats.

L'excepció és que encara cessant aquesta condició, no impedirà la continuació de la residència a Espanya, en supòsits de cessació de la condició de refugiat o de protecció subsidiària, si es complien els requisits de la vigent Llei d'Estrangeria (LO 2/2009 ).

Revocació de l'estatut de refugiat i de la protecció subsidiària.

Les revocacions es produeixen en alguns dels següents supòsits:

• Concurrència de les causes d'exclusió o denegació, que preveuen els articles 8, 9, 11 i 12.
• La tergiversació, omissió de fets, ús de documents falsos que fossin decisius per a la concessió dels estatuts.
• Perill per a la seguretat nacional o condemna per delicte greu, com a amenaça per a la comunitat, el que és causa d'inadmissió o denegació si és el cas de les dues proteccions.

La conseqüència de la revocació dels estatuts comporta l'inici d'un expedient sancionador que podria desembocar en l'expulsió del territori espanyol.

L'article 44.4 reconeix, però, el dret de "non refoulement" o no devolució, ja que la revocació o l'expulsió posterior, no podrien possibilitar en cap cas el trasllat a un país en què el deportat pugui estar exposat a tortura o tractes inhumans, o bé hi hagi un perill per a la seva vida o per la seva llibertat.

Les resolucions serien objecte de recurs en reposició davant del Ministeri de l'Interior i posteriorment Contenciós-Administratiu davant els Jutjats del Contenciós-Administratius.