Existeix una política comuna d'asil a la Unió Europea o cada estat aplica la seva pròpia?

Sí hi ha una política comuna d'asil a la Unió Europea (SECA), que és majoritàriament incomplerta pels Estats de la Unió [1], i, alhora, cada Estat de la Unió aplica la seva pròpia normativa, el que provoca que els sol·licitants de la protecció internacional desitgin poder fer-ho en uns estats que tenen una més àmplia cobertura de drets -així, a Alemanya- davant d'altres.

Són fonts d'el Dret de la UE:

- El Conveni d'Aplicació de l'Acord de Schengen, de 19 de juny de 1990 -articles 28 a 38- (BOE núm. 81, de 5 d'abril de 1994).

- Directiva 2001/55 / ​​CE, de el Consell, de 20 de Juliol de 2001, relativa a les normes mínimes per a la concessió de protecció temporal en cas d'afluència massiva de persones desplaçades ia mesures de foment d'un esforç equitatiu entre els estats membres per acollir a aquestes persones i assumir les conseqüències de la seva acollida (DOUE L 212, 7 d agost de 2001).

- Reglament (UE) Nº 439/2010, de el Parlament Europeu i de Consell, de 19 de maig de 2.010, pel qual es crea una Oficina Europea de Suport a l'Asilo.-

- Directiva 2011/95 / UE d'Parlament Europeu i de Consell, de 13 de desembre de 2.011, per la qual s'estableixen normes relatives als requisits per al reconeixement de nacionals de tercers països o apàtrides com a beneficiaris de protecció internacional, a un estatut uniforme per als refugiats o per a les persones amb dret a protecció subsidiària i al el contingut de la protecció concedida ((DOUE L 337/9, de 20.12.2011), que, llevat del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca -que no participen en l'adopció de la Directiva ni queden vinculats per la mateixa- ha de ser incorporada a la normativa interna dels Estats membres de la UE amb anterioritat a la data de 21.12.2013.

- Directiva 2013/32 / UE d'Parlament Europeu i de Consell, de 26 de Juny de 2013, sobre procediments comuns per a la concessió o retirada de la protecció internacional (DOUE L 180/60, de 29.06.2013), que, excepte Regne Unit, Irlanda i Dinamarca -que no participen en l'adopció de la Directiva ni queden vinculats per la mateixa-, ha de ser incorporada a la normativa interna dels Estats membres de la UE amb anterioritat a la data de 20.07.2015, amb l'excepció que l'art. 31, apartats 3, 4 i 5, podrà ser-ho fins al 20.07.2018.

- Reglament (UE) 604/2013 de el Parlament Europeu i de Consell, de 29 de Juny de 2013, pel qual s'estableixen els criteris i mecanismes de determinació de l'Estat membre responsable de l'examen d'una sol·licitud de protecció internacional presentada en un dels Estats membres per un nacional d'un tercer país o un apàtrida.

- Directiva 2013/33 / UE d'Parlament Europeu i de Consell, de 29 de Juny de 2.013, per la qual s'aproven normes per a l'acollida dels sol·licitants de protecció internacional (DOUE L 180/96, de 20 de juny de 2013), que ha de ser incorporada a la normativa interna dels estats membres de la UE pel que fa als arts. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 30 i l'annex i, com a molt tard el 20 de juliol del 2015.

- Reglament (UE) 516/2014, de el Parlament Europeu i de Consell, de 16.04.2014, pel qual es crea el Fons d'Asil, Migració i Integració (DOUE L 150/168, de 20.05.2014).

Fonts de el Dret espanyol:

-  Llei 12/2009, de 30 d'octubre, reguladora de el dret d'asil i de la protecció subsidiària (BOE núm. 263, 31 de octubre de 2009)

- Reial Decret 203 / 1995, De 10 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament d'aplicació de la Llei 5/1984, de 26 de març, reguladora de el Dret d'Asil i de la condició de refugiat, modificada per la Llei 9/1994, de 19 de maig (BOE núm. 52, de 2 de març)[2].

- Reial Decret 1325 / 2003, De 24 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament sobre règim de protecció temporal en cas d'afluència massiva de persones desplaçades (BOE núm. 256, de 25 d'octubre).