En termes genèrics s'usa en dos sentits: el dret de concedir l'asil (un Estat pot donar asil al seu territori a qualsevol persona a la seva plena discreció), i el dret de tota persona a cercar asil ia gaudir d'ell en qualsevol país. (Art. 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans, de 1948) (Glossari OIM).
Davant el dret de tot estranger a sol·licitar la protecció internacional, no existeix una correlativa obligació de l'Estat a reconèixer l'asil, sense perjudici que la decisió que adopti sigui revisable davant els òrgans jurisdiccionals.
Els estats que voluntàriament es vinculen a instruments internacionals sobre protecció internacional queden obligats a respectar els drets protegits en aquests instruments.
