Tota persona que, "a causa de fundats temors de ser perseguit per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques, es trobi fora del país de la seva nacionalitat i, trobant-se, a conseqüència de tals esdeveniments, fora de el país on abans tingués seva residència habitual, no pugui o, a causa d'aquests temors, no vulgui tornar a ell"(Art. 1, A, II Convenció de Ginebra 1951).
Sol·licitant d'asil és la persona que sol·licita la seva admissió en un país com refugiat i es troba en espera d'una decisió per obtenir aquest estatus, d'acord amb els instruments nacionals i internacionals aplicables. En cas que la decisió sigui negativa, ha d'abandonar el país; pot ser expulsada, com qualsevol altre estranger en situació irregular, llevat que se li permeti romandre en base a consideracions de caràcter humanitari o per altres raons.
En principi, tot estranger que consideri que pugui trobar-se en alguna de les situacions referides en la resposta a la qüestió anterior està legitimat per demanar asil; si bé cal advertir que la normativa espanyola limita el dret d'asil als estrangers no nacionals d'Estats membres de la UE o els apàtrides als quals se'ls reconegui la condició de refugiat.