El Tribunal Supremo acota les conductes que es poden jutjar per blanqueig de capitals

El delicte de blanqueig de capitals, tal com està recollit al Codi Penal, és molt ampli i per això el Tribunal Supremo està perfilant quines conductes són punibles. I la clau és la finalitat d'ocultar l'origen dels diners per fer-los aflorar com a lícit, explica Antonio del Moral, magistrat de la Sala Segona del Tribunal Supremo.

“Aquest delicte ha esdevingut gairebé una estrella de la política criminal del segle XXI, però no tot és blanqueig de capitals”, assegura el magistrat, que intervindrà, amb la ponència “Les noves línies jurisprudencials del delicte de prevenció de blanqueig de capitals ”, a les VIII Jornades de Prevenció de Blanqueig de Capitals, que se celebraran els dies 7 i 8 d'abril a Castelló -el termini d'inscripció encara és obert, els interessats poden inscriure's AQUÍ-.

El blanqueig de capitals està tipificat a l'article 301 del Codi Penal, un article “massa ambiciós, per la qual cosa necessita acotacions interpretatives”, incideix el magistrat. En aquest sentit, la jurisprudència fa una lectura restrictiva per delimitar “quan s'han de castigar aquestes conductes i quan són accions que poden ser més o menys conformes amb l'ordenament, però no mereixen una sanció penal”, subratlla.

Tradicionalment, la majoria dels casos que arribaven al Tribunal Supremo tenien a veure amb el narcotràfic, però “avui s'han estès molt les tipicitats”, indica el magistrat, que assenyala que a l'origen del blanqueig han aparegut delictes contra l'administració pública o delictes de corrupció.

Les criptodivises també se citen habitualment com un possible origen de blanqueig de capitals. És possible que hi hagi alguna causa oberta per blanqueig realitzat a través de criptodivises. Però, explica Del Moral, "al Suprem encara no s'ha arribat a conèixer d'un assumpte amb aquesta morfologia". Tot i que recorda que “els assumptes arriben al Tribunal Supremo anys després de la implantació d'una realitat criminològica”. De moment, l'única sentència que hi ha al TS relacionada amb criptomonedes és una estafa amb bitcoins.