Blanqueig de capitals: Falten vies de cooperació entre els operadors jurídics

La cooperació és crucial en la lluita contra el blanqueig de capitals, però avui dia no hi ha vies adequades entre els principals operadors jurídics.

“No hi ha vies de cooperació amb notaris o advocats”, lamenta César Tolosa, president de la Sala Tercera del Tribunal Supremo, que participarà com a ponent a les VIII Jornades sobre Prevenció del blanqueig de capitals que se celebren el 7 i 8 d'abril a Castelló.

El magistrat espera que en aquestes Jornades “es pugui establir un diàleg útil i beneficiós per assolir els objectius de la normativa”, i recorda que, en molts casos, aquests operadors “són subjectes obligats pel conjunt de normes de prevenció de blanqueig”.

Pel que fa a la cooperació judicial internacional, "es basa essencialment en l'aplicació de normes que intenten harmonitzar la legislació dels diferents països" a partir de les normes de la UE, explica Tolosa. I això, “amb independència de la possible cooperació en infraccions que tinguin un component transnacional”.

El magistrat abordarà la potestat sancionadora de ladministració i el blanqueig de capitals. En aquest sentit, el Tribunal Supremo té una limitació "derivada de les normes que exigeixen, per accedir a la cassació, de la concurrència d'un interès casacional objectiu", assenyala.

Respecte al tipus de casos sobre blanqueig de capitals que veuen a la Sala que presideix, “els pronunciaments del Tribunal Supremo versen sobre infraccions de naturalesa formal, s'analitzen sancions derivades d'incompliments de les obligacions que per a determinats subjectes estableix la Llei de Blanqueig de Capitals”.

Sota el lema “El compromís amb la transparència”, aquestes Jornades estan organitzades per la Subcomissió de Prevenció de Blanqueig del Consejo General de la Abogacía Española. Durant dos dies s'abordaran diferents aspectes de la prevenció del blanqueig i del paper que juguen els diferents operadors jurídics.