El Consejo General de l'ABOGACÍA ESPAÑOLA, òrgan representatiu, coordinador i executiu superior dels 83 col·legis d'advocats d'Espanya que agrupen un total de 154.583 advocats exercents i 100.329 col·legiats no exercents (dades a 31 de desembre de 2018), té entre les seves funcions la de ordenar l'exercici professional dels advocats i vetllar pel prestigi de la professió.
Orígens de el Consell
Els orígens de l' Consejo General de l'ABOGACÍA ESPAÑOLA es remunten a l'any 1942, quan el llavors degà de Col·legi d'Advocats de Saragossa, Emilio Laguna Azorín, va dirigir una comunicació a tots els seus col·legiats i a el Col·legi d'Advocats de Madrid en què resumia la greu situació de l'ABOGACÍA ESPAÑOLA en plena postguerra. A la fi de el mateix any aquesta comunicació va ser enviada a tots els degans d'Espanya.
Es van iniciar així una sèrie de contactes per a la creació d'un organisme superior que possibilités una actuació coordinada dels Col·legis, donés més importància a la professió ia la presència de l'Advocacia en la renovació legislativa.
La idea va tenir gran acceptació i el llavors degà de Madrid, Antonio Goicoechea, a proposta del de Saragossa, va prendre la direcció de el projecte. Els principals objectius van ser la supressió de qualsevol tipus d'impediments a la intervenció professional dels advocats davant tots els tribunals i jurisdiccions i la creació d'una Mutualitat la fi fos atorgar pensions als orfes i vídues d'advocats, així com subvencions als afectats de "inutilitat física o intel·lectual, o incapacitats per al treball per la seva vellesa".
Còmic 75 anys de l' Consejo General de la Abogacía Española
Creació
La idea va ser aprovada pel Ministeri de Justícia, i per Decret de 19 de juny de 1943 es va crear el llavors denominat Consejo General dels Il·lustres Col·legis d'Advocats d'Espanya, que va rebre la seva primera composició per Ordre Ministerial de 14 d'octubre de el mateix any.
Al llarg de la història de el Consell, els Congressos Nacionals de l'Advocacia han suposat autèntics esdeveniments renovadors. Els principals canvis experimentats pel Consell, tant en les seves funcions com en la seva composició, es realitzen a partir de l'IV Congrés, celebrat a Lleó al juny de 1970. En plena transició democràtica, el Consejo General adquireix la majoria de les competències que té en l'actualitat. El XII i últim es va desenvolupar a Valladolid al maig de 2019.
Estatut General de l'Advocacia
L'aprovació de l'actual Estatut General de l'ABOGACÍA ESPAÑOLA per Reial decret 135/2021, de 2 de març, recull l'esperit de defensa dels drets i les llibertats dels ciutadans. A més, els deures deontològics i ètics dels advocats es veuen substancialment reforçats i es garanteixen els principis de llibertat, independència i lliure competència dels professionals de l'Advocacia posats sempre al servei del defensat.
activa presència
En els últims anys, el Consell ha tingut una participació decisiva en l'elaboració de diverses lleis que actualitzen la professió: Llei d'Accés - reclamada per l'Advocacia des 1917-; Llei de Societats Professionals i regulació de la relació laboral especial; reforma de la Llei de Col·legis Professionals derivada de la Directiva de Serveis; les successives reformes de la Llei d'enjudiciament civil o de el Codi Penal, etc. A més, el Consell ha impulsat la formació de l'advocat i la generalització de la implantació de les noves tecnologies a través de el Projecte Tecnològic de l'Advocacia, i ha aconseguit èxits com la inhabilitat processal dels dissabtes.
Presidents de l' Consejo General
Després de la designació d'Antonio Goicoechea i Cosculluela (1943-1952), els presidents de l' Consejo General de la Abogacía Española, Elegits ja democràticament, han estat:
Manuel Escobedo Duato (1952-1959)
Faust Vicente Gella (1959-1964)
José Luis de la Vall Iturriaga (1964-1972)
Antonio Pedrol Rius (1973-1992)
Eugenio Gay Montalvo (1992-2001)
Carlos Carnicer Díez (2001-2016)
Victoria Ortega (2016-)
seu Oficial
La seu oficial de l' Consejo General de l'Advocacia està al número 13 de Passeig de Recoletos, a Madrid.
conferència Anual
Durant la Conferència Anual es lliuren els Premis Drets Humans i se celebra el Congrés de Drets Humans de la Abogacía Española que congrega principalment a advocats i advocades com a peces clau en la garantia de defensa dels ciutadans:
[15 desembre 2022]
Conferència Anual 2022
[9 desembre 2021]
Conferència Anual 2021
[10 desembre 2020]
Conferència Anual 2020
[12 desembre 2019]
Conferència Anual 2019
[13 desembre 2018]
Conferència Anual 2018
[14 desembre 2017]
Conferència Anual 2017
[15 desembre 2016]
Conferència Anual 2016
[10 desembre 2015]
Conferència Anual 2015
[11 desembre 2014]
Conferència Anual 2014
[12 desembre 2013]
Conferència Anual 2013
Congresos Nacionals
El Congrés Nacional de l'Advocacia se celebra cada quatre anys i és la cita més important per l'Advocacia. En els diferents Congressos celebrats per la Abogacía Española s'ha pogut impulsar la creació i modificació de la seva normativa institucional, Estatuts, organització de el Consell i dels Col·legis, Codi Deontològic, donant resposta immediata als canvis produïts, però sempre sota l'imperatiu de el respecte a l'Estats de Dret ia les llibertats fonamentals.
[2019. Valladolid]
[2015. Vitòria]
[2011. Cadis]
- X Congrés Nacional de l'Advocacia
[2007. Saragossa]
- IX Congrés Nacional de l'Advocacia
[2003. Salamanca]
- VIII Congrés Nacional de l'Advocacia
[1999. Sevilla]
- VII Congrés Nacional de l'Advocacia
[1995. La Corunya]
- VI Congrés Nacional de l'Advocacia
[1989. Palma de Mallorca]
- V Congrés Nacional de l'Advocacia
[1970. Lleó]
- IV Congrés Nacional de l'Advocacia
[1954. València]
- III Congrés Nacional de l'Advocacia
[1932. Madrid]
- II Congrés Nacional de l'Advocacia
[1917. Sant Sebastià]
- I Congrés Nacional de l'Advocacia
Jornades de Juntes de Govern
Les Jornades de Juntes de Govern dels Col·legis d'Advocats es celebren cada quatre anys. A aquesta trobada hi assisteixen els membres de les juntes de govern dels 83 col·legis d'advocats d'Espanya i dels deu consells autonòmics. En total, més de 600 participants amb l'objectiu de tractar els temes de més actualitat i interès per a l'exercici de l'advocacia i dels col·legis d'advocats.
[2021. Bilbao]
VIII Jornades de Juntes de Govern dels Col·legi de l'Advocacia
[2017. Granada]
VII Jornades de Juntes de Govern dels Col·legis d'Advocats
[2013. Vigo]
VI Jornades de Juntes de Govern dels Col·legis d'Advocats
[2009. Pamplona]
V Jornades de Juntes de Govern dels Col·legis d'Advocats
[2005. Tenerife]
IV Jornades de Juntes de Govern dels Col·legis d'Advocats
[2001. València]
III Jornades de Juntes de Govern dels Col·legis d'Advocats
[1997. Girona]
II Jornades de Juntes de Govern dels Col·legis d'Advocats
[1994. Santander]
I Jornades de Juntes de Govern dels Col·legis d'Advocats