Una confusió terminològica

Per Nielson Sánchez Stewart, vocal de la Comissió de Deontologia del Consejo General de la Abogacía Española. 

L'Estatut General de la Abogacía Española va ser aprovat pel Ple del Consell el 12 de juny de 2013 després d'un llarg i laboriós treball de diversos anys amb la intervenció d'una Comissió ad hoc i d'una revisió meticulosa per la resta dels consellers i l'aportació d'idees pels Col·legis professionals.

Contenia un article, el 57-1, l'epígraf del qual era “Ubicació a les Sales i dependències judicials.” del tenor següent “1. Els advocats intervindran davant dels jutjats i tribunals de qualsevol jurisdicció asseguts a l'estrada al mateix nivell en què es trobe instal·lat l'òrgan jurisdiccional davant el qual actuïn i vestint toga, adequant la seva indumentària a la dignitat de la seva funció.” No representava més novetat i era més breu que el vigent llavors Estatut que a l'article 38.1 preveia “els advocats tindran dret a intervenir davant els Tribunals de qualsevol jurisdicció asseguts dins de l'estrada, al mateix nivell en què es trobe instal·lat el tribunal davant qui actuïn , tenint davant seu una taula i situant-se als costats del tribunal de manera que no donin l'esquena al públic, sempre amb igualtat de tracte que el Ministeri Fiscal o la Abogacía del Estado".

A més, hi havia una disposició legal inserida a la LOPJ l'article 187 de la qual disposa “1. En audiència pública, reunions del Tribunal i actes solemnes judicials, els Jutges, Magistrats, Fiscals, Secretaris, Advocats i Procuradors faran servir toga i, si escau, placa i medalla dacord amb el seu rang. 2. Així mateix, tots ells, en estrades, s'asseuran a la mateixa altura.”

Durant la tortuosa, prolongada i, per a mi, també inexplicable tramitació del projecte d'Estatut que no va culminar sinó fins al 2 de març del 2021 això és set anys, vuit mesos i vint dies des de la seva aprovació pel Consell, es van introduir canvis en la seva redacció i no pocs. Alguns afortunats i d'altres, no tant. Entre aquests darrers es pot comptar la modificació de l'article 57.1 que va passar a ser 56.1 que, mantenint l'epígraf, va disposar “1. Els professionals de l'Advocacia tindran dret a intervenir davant dels jutjats i tribunals de qualsevol jurisdicció asseguts a l'estrada, preferentment, al mateix nivell en què es trobe instal·lat l'òrgan jurisdiccional davant el qual actuïn i vestint toga, adequant la seva indumentària a la dignitat de la seva funció.” Com es pot veure, sense corregir-se la proposició “en” per referir-se a l'estrada menys precisa que la del 2001 “dins” es va incorporar l'adverbi “preferentment” entre comes, sí.

La gelosa i molt ben intencionada Advocacia Jove de Madrid va interposar recurs contenciós administratiu contra aquesta disposició al·legant que a més d'ometre's l'informe preceptiu del Consejo General del Poder Judicial, vulneraria la reserva de llei orgànica que exigiria la Constitució, infringiria els articles 187.2 i 542.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i els principis constitucionals de seguretat jurídica i proscripció de larbitrarietat.

L'argumentació de fons es basava que el “preferentment” conferia una facultat al tribunal de situar el professional de l'Advocacia a l'estrada oa fora. En termes periodístics podrien “ningunejar-ho”.

El recurs es va tramitar inaudita part ja que no es va notificar al Consell malgrat ser un interessat i per sentència de 22 de juliol de la Secció Tercera de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Supremo es va desestimar, amb costes.

A més d'aquest contratemps, la interposició del recurs va permetre mantenir la confusió a l'Alt Tribunal. Efectivament, la sentència conté paràgrafs inquietants com els que cito: “…la posició en estrades dels advocats no és una qüestió que quedi dins de l'àmbit material determinat per l'article 531.16a de la LOPJ” i “la introducció del terme (preferentment) manca de la rellevància necessària…”·”En efecte, la posició en estrades dels advocats no és una norma processal, és a dir, no és una disposició que regeixi el procediment que se segueix davant un tribunal, ni afecta la tutela dels drets…” Encara sort que “… la posició en estrades dels mateixos membres de l'òrgan judicial… pertany a l'àmbit institucional i que està encaminat a manifestar la rellevància dels uns i dels altres professionals en l'administració de justícia…” i que “… la introducció en el text final de la disposició impugnada del terme “preferentment” no és una alteració essencial que canviï el sentit de la norma en cap cas…” Fins aquí, bé però “Es limita a preveure una situació en què la c onfiguració de la Sala no permeti mantenir una posició igualitària entre l'òrgan judicial i els lletrats…” i “l'acte processal s'hauria de fer encara que no es pogués mantenir per impossibilitat material l'exigència d'igualtat en estrades requerit per la llei. D'aquesta manera, es tracta d'una previsió purament aclaridora respecte a una hipotètica impossibilitat material que no altera l'obligació legal genèrica d'igualtat en estrades…” I que “… la Llei determina que sigui en tots dos casos al mateix nivell (de magistrats i lletrats) (sic) i el Reglament impugnat així ho reitera tret que això no sigui possible per la concreta configuració de l'estada en què es desenvolupi l'actuació judicial.” Agrega “L'article 187.2 de la LOPJ estableix de manera taxativa que tots els professionals esmentats … entre ells els Advocats (sic), s'han d'ubicar en estrades i asseguts a la mateixa altura, doncs bé, en cap cas no s'ha d'interpretar el precepte impugnat en un sentit contrari a aquesta previsió legal, de manera que no hi ha dubte que els advocats (sic)… han d'estar en estrades i asseguts a igual altura.”

Al meu modest entendre aquesta previsió, la impossibilitat material –per molta escassetat de mitjans que afecta la justícia- no té res a veure amb l'adverbi de marres. Primer, perquè el text de l'article 187. 2. és clar “Així mateix, tots ells (entre altres, els professionals de l'Advocacia) en estrades, s'asseuran a la mateixa altura.” No admet excepcions llevat, és clar, impossibilitat material. Un Estatut no pot modificar una llei orgànica. Però, en segon lloc, s'oblida el tenor literal. “Preferentment” és segons la RAE “de manera preferent” i “preferent” és “que té preferència o superioritat sobre alguna cosa” i preferència és “primàcia, avantatge o majoria sobre una altra persona o cosa…” No és que es contempli “…la situació que no sigui possible respectar la igualtat de nivell a causa de la configuració física de la sala…” ni “…quan els mateixos estrats no tenen capacitat per acollir tots els professionals que hi han d'estar ubicats.” Apel·lant al sentit comú "fins i tot sense l'expressa previsió de l'Estatut General, en aquests casos caldria acomodar el compliment de la llei al que sigui físicament possible, de manera que el que fa aquesta previsió és simplement contemplar una situació de necessitat." No. Aquesta previsió, que fa la sentència que no la disposició estatutària cal prendre-la amb precaució perquè Què passaria si es generalitzés una nova “configuració física” de les sales?

Com a conclusió es fa necessari recórrer a la sempre oblidada sintaxi. Hi ha una coma entre “preferentment” i “al mateix nivell…” S'ha interpretat com a “preferentment al mateix nivell” quan hi ha una enumeració a la disposició: (1) dret a intervenir assegut, (2) preferentment, això és en lloc preferent , (3) al mateix nivell i (4) vestint toga.

Diferent hauria estat la situació si el maleït adverbi no hagués estat “preferentment” sinó “preferiblement”, per exemple.