11 gener 2024

Garanties al cobrament del lloguer

Per Daniel Loscertales Fuertes, advocat. 

D'entrada aquest títol sembla que no té sentit, sobretot quan el Consell de Ministres va aprovar el 27 de desembre passat el RDLEY 8/2023 que va tornar a ratificar la impossibilitat de desnonament als arrendataris “vulnerables”. Sense perjudici que, després de llargs tràmits i exigències d'acreditar una determinada situació de necessitat econòmica de l'arrendador, es pugui aconseguir una subvenció o pagament de la renda per part de la comunitat autònoma respectiva, tràmit que és llarg i molt exigent, cosa que suposa un problema econòmic en la majoria dels casos.

I és que la manca de seguretat a cobrar la renda, que en moltíssims casos és un complement per a la seva vida quotidiana, i les complicacions legals i econòmiques que això suposa per a l'arrendador, també afecta la moral i la decisió futura de tornar a arrendar el pis.

Doncs bé, de tot això ja se n'ha escrit molt (m'incloc), però hi ha una manera d'evitar aquest problema. On és el miracle? Senzillament en una cosa que ja s'està utilitzant en la majoria dels contractes, i és que en signar-ho hi hagi un document a part que garanteixi el pagament de la renda, bé sigui de persona física o jurídica de bon nivell econòmic. Es tracta d'una cosa que ja estan fent (encara que amb documentació diferent) les entitats bancàries. Naturalment amb unes exigències prèvies importants, de manera que per això cal tenir dipositat per l'arrendatari o el seu avalador una quota de la renda anual i amb renovació cada any.

Això soluciona el problema de manca de pagament, tenint en compte que, des del meu punt de vista i criteri jurídic, l'art. 36 de la LAU no impedeix aquest tipus de garantia, ja que no cal confondre aquest aval amb la possible fiança d'un mes, ja que el primer no està prohibit en aquest precepte i fins ara, que un conegui, no n'ha existit cap sentència que ho impedeixi.

És possible que molts companys (i per descomptat oficialment per part dels responsables del Govern) no hi estiguin d'acord, cosa que s'entén, però estic parlant de seguretat i l'esmentat de l'art. 36 no l'aporta.

És a l'Estat ia l'Administració Pública en general a qui correspon facilitar a tots els espanyols el gaudi d'un habitatge digne i adequat, d'acord amb l'art. 47 de la Constitució, però alhora respectant el dret a la propietat privada segons l'art. 33 de la Carta Magna, és a dir, construint habitatges i venent o llogant-los en les millors condicions i tenint en compte la situació de l'arrendatari. És el que procedeix i que ha existit a Espanya molts anys, abans que aquests habitatges es venguessin per així l'administració pública treure's el problema i la feina que això suposa. Qui, de cap manera, pot carregar amb el problema és el ciutadà normal que ha rebut en herència o ha fet un gran esforç per comprar un habitatge, fins i tot quan el lloguer és el que permet el pagament de la hipoteca.

I, per favor, que no es vegin aquests comentaris i altres de similars com una postura política, ja que seria un error aquesta consideració, atès que, com he dit i reitero, sóc partidari total de facilitar habitatges dignes a tots els espanyols. Però, això sí, sense que això suposi un trencament econòmic per a una part dels mateixos, aquells que figuren com a arrendadors i que a la vista de la legislació actual es pot fer.acar la conclusió equivocada que no té cap justificació per a l'arrendador exigir el pagament d'un habitatge de la seva propietat. Si no, al final, aquesta inversió de compra d'immobles deixarà d'existir; de fet, ara mateix les promocions i la venda d'habitatges han caigut de forma considerable.

-----------------

D'altra banda, cal indicar que, novament, tampoc no es pot llançar als okupes, llevat que s'acrediti que es tracta de l'habitatge habitual o segona residència, a banda d'altres excepcions que ja es van establir a l'art 1 bis RDLEY 11/ 2020, igualment modificat pel RDLEY 8/2023. Aquí no cal tenir seguretat econòmica prèvia, ja que aquest supòsit és completament diferent en el concepte jurídic del “arrendatari vulnerable”.

Comparteix: