Èxit o fracaso de la Mediació? Depèn

Per Susanna Antequera, advocada de Dret de Família, d'Antequera de Jáuregui Advocats.

Coneixem que, al nostre país, la Llei 5/2012 de mediació en assumptes civils i mercantils va incorporar a l'ordenament espanyol la Directiva 2008/52/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 21 de maig del 2008. També sabem que la figura del mediador és un professional neutral que activa eines -de manera imparcial- per facilitar la comunicació en un conflicte entre dos progenitors o cònjuges -els veritables protagonistes- amb l'objectiu d'aconseguir un acord per evitar el perillós procediment contenciós on es treballa en un sistema adversarial de guanyadors i vençuts

D'altra banda, també coneixem la incultura sobre la mediació al nostre país. Això genera una absoluta desconfiança que pugui funcionar realment convertint el nostre país en un dels més litigiosos de la Unió Europea. Aleshores, actualment, la mediació funciona? “Depèn”, com la famosa cançó del nostre estimat músic i malaguanyat Pau Donés a Jarabe de Palo.

depèn de la sana consciència de l'advocat/da. Si realment és especialitzat en família, coneixerà perfectament que enfrontar-se a un jutge no dutxo en matèria de família, pot ocasionar un autèntic desastre en el cas en qüestió. Per tant, què millor que els protagonistes mateixos decideixin o aprenguin a decidir sobre la seva ruptura i custòdia dels seus fills en lloc d'un jutge no format en dret de família. Però si la sana consciència de l'advocat us permet activar i aconsellar el mecanisme de la mediació o bé sol·licitar-ho durant el procés contenciós, als cònjuges se'ls brinda una via extrajudicial d'acostament constructiu i positiu.

Iniciat el servei de mediació ara el "Depèn" correspon al mediador, de la seva formació i qualitat com a professional. En dret de família, aflora una explosió de sentiments on els cònjuges o progenitors acudeixen a la primera sessió amb recels, venjança, ràbia, tristesa. frustració, dolor… Realment pot o sap gestionar aquesta muntanya russa d'emocions sense prendre part per un dels dos? Manca potenciar, fomentar i impulsar més la cultura del pacte presentant-lo com un pas positiu i constructiu.

Particularment considero que la mateixa norma és feble perquè no garanteix la qualitat dels professionals i l'èxit rau precisament, també en aquestes qualitats.

Molts han estat els processos en què la mediació ha fracaperquè no hi ha hagut una reestructuració a l'ADN de la nostra societat. Vivim encara a la incultura de l'acord sumant la poca implicació de les institucions públiques, manca d'informació a la ciutadania en general i absència d'un marc legislatiu uniforme i extensiu a totes les comunitats autònomes. Hem de desenvolupar claus per aconseguir èxits en la mediació. Per tant, també depèn de les institucions públiques i dels recursos que s'hi destinin, entre altres qüestions per interioritzar la cultura de la negociació constructiva.

No obstant i malgrat tot, qui subscriu pot constatar que el 60% dels casos derivats a mediació judicial, ha aconseguit obtenir el resultat esperat: que els protagonistes parlin, es perdonin, es donin les gràcies, acordin i decideixin sobre la custòdia dels seus fills tancant -potser no amb l'acord de la seva vida- però aconseguint calma i assossec per evitar que tots dos siguin perdedors en un procés contenciós malgrat la cultura del guanyador i vencedor en un judici.

Les advocades i advocats de família sempre ens trobarem envoltats de confrontacions familiars. De fet, bona part de les actituds que impregnen la nostra cultura de la resolució de conflictes tenen a veure amb el tot o res, amb la força i la debilitat, amb el guanyar i perdre (Orte i Ballester, 2007).

En el meu cas, ha funcionat la mediació quan tots i cadascun dels intervinents com són els cònjuges o pares, advocats, jutges i mediadors, hi hem apostat. Continuo tenint la dolça esperança a veure com s'implementa -tarda com passa al nostre país- de forma obligatòria no únicament la primera sessió informativa, sinó un seguiment continuat o bé obrir vies paral·leles -com ofereixo en casos petrificats- com ara orientació familiar, psicoteràpia , etc les més adequades a cada moment.

Només amb la veritable implicació i formació en dret de família de tots els professionals i fomentant la cultura del pacte, podrem aconseguir que el “depèn” s'escolti únicament en la citada i preciosa cançó de Jarabe de Palo.