L'art de l'interrogatori i la deontologia professional

Per Albino Escribano Molina, degà del Colegio de la Abogacía de Albacete.

En el desenvolupament de les competències professionals és imprescindible aprofundir en aquells aspectes que més rellevància presenten a fi de poder obtenir una resolució favorable als nostres clients. I això conforme a dret, sense desviar-se de la fi de justícia a què la professió es troba vinculada.

Un dels aspectes de més importància, en relació amb la prova a practicar en el procés, és el de l'interrogatori a Sala, matèria sobre la qual calacar l'obra del magistrat italià, i excel·lent novel·lista, Gianrico Carofiglio (“L'art del dubte”) i les del nostre company, diputat de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats de Sevilla, Óscar Fernández León (“Art i Tècnica del Interrogatori”).

Sorgeixen aquestes línies precisament del desenvolupament d'una ponència realitzada per Óscar a
el Colegio de la Abogacía de Albacete sobre l'interrogatori i, més concretament, sobre l'interrogatori de testimonis, qüestió sobre els quals els assistents van plantejar diversos dubtes que arriben a matèria deontològica.

Partim del principi fonamental en la matèria: “No fer preguntes la resposta de les quals no es conegui”.

Aplicant aquest principi al contrainterrogatori (testimonis de la part contrària), només la
evidència o la lògica pot contribuir al seu compliment quant a les possibles
respostes.

Però tractant-se dels testimonis propis, sorgeixen determinades qüestions relacionades
amb el coneixement que, en compliment del principi bàsic, cal plantejar.

I la primera i fonamental és la possibilitat de preparar l'interrogatori amb el testimoni.
Es qüestiona si aquesta possibilitat suposa una desviació de la fi de la justícia a què
hem d'orientar la nostra actuació. I la resposta no és altra que la negativa per això
següent:
1.- No hi ha cap norma en el nostre dret processal o substantiu que ho
prohibeixi. Després no es vulnera l'obligació d'assessorar, conciliar o defensar a
dret els interessos confiats (10.1 CDAE)
2.- Suposa una greu negligència no investigar prèviament els elements de
prova de què disposem per tal de fer efectives, conforme a dret, les
pretensions encomanades. Obligació bàsica duna conducta professional
íntegra, honrada, lleial, veraç i diligent (4.1 CDAE).

Aquesta possibilitat només té un límit, legal i deontològic, que no és altre que mitjançant aquesta preparació o prospecció de la prova a presentar s'indueixi al testimoni a mentir, fet que suposa la comissió del delicte previst a l'article 458 CP, i/o es presenti en judici al testimoni coneixent la falsedat del seu testimoniatge, supòsit previst de l'article 461 CP. Els dubtes sobre el testimoniatge en la preparació del procés, la sospita fundada sobre la possible falsedat del testimoniatge, s'ha de resoldre en favor de la no presentació del testimoni.

Mereix retret el company/a que qüestioni els nostres testimonis sobre si s'han reunit amb l'advocat/da contrari. Sens dubte aquesta pregunta, també realitzada a vegades per integrants del Ministeri Públic, no té cap altra finalitat que posar de manifest aquesta circumstància al Jutjador, sota la suposició que no té els peus sobre la terra, llançant de pas, i injustament, una acusació vetllada sobre el company.

I aquesta actitud, impròpia de la lleialtat professional, mereix retret per les mateixes raons exposades anteriorment: aquesta reunió, la preparació del testimoni, no és sinó una manifestació de diligència professional. I si el que realment passa és que no es pot desvirtuar el testimoni d'una altra manera o no es té cap evidència o raó fundada de la influència delictiva, és procedent callar-se.

No obstant això, cal reconèixer que potser l'obligació de recíproca lleialtat, respecte mutu i relacions de companyonia que imposa l'article 11.1 CDAE no sembla assolir l'actuació
professional elegant, la qual és una elecció personal. Igualment, cal afirmar que no està renyida, l'actuació professional elegant, amb el dret de defensa efectiu i diligent.

El pròleg de l'obra citada de Carofiglio, realitzat pel professor Manuel Atienza, així com el treball constant del nostre company Óscar Fernández León, posen de manifest com l'efectivitat de l'interrogatori i la deontologia professional estan unides, indissolublement, en diversos aspectes:

-Preparar bé l'interrogatori. Obligació de diligència.
-Limitar-se a l'interrogatori útil amb un objectiu clar i precís. Obligació de
complir els fins de l'Administració de Justícia.
-Interrogar amb cortesia, evitant l'enfrontament amb l'interrogat, sense
fer comentaris sarcàstics. Obligació d'evitar al·lusions personals, orals
o escrites o mitjançant gestos.

Però sobretot la diligència professional bàsica: no fer preguntes arriscades, no fer preguntes la resposta de les quals no es conegui. I la màxima de Carofiglio citant Hegland: “Mai contrainterroguin només per fer veure com treballen molt”.