Com es pot quantificar el dany moral a l'impagament de pensions?

Per Vicente Magro Servet, Magistrat de l' Tribunal Supremo i Doctor en Dret.

Important ha estat el salt qualitatiu donat pel Tribunal Supremo a la sentència de la Sala Segona 41/2024, de 17 de gener, en matèria de facilitar la reclamació per dany moral en el delicte d'impagament de pensions. Una qüestió que no havia estat objecte de tractament específic en les conseqüències civils del delicte tipificat a l'art. 227 CP, i que només es reduïa a la via de l'art. 227.3 CP per recordar que la reparació del dany procedent del delicte comportarà sempre el pagament de les quanties degudes.

Tot i això, ja ha assenyalat el Tribunal Supremo que aquestes quantitats degudes com a pensions no són responsabilitat civil del delicte, sinó que es meritaven ja d'abans, per la qual cosa sí que ho serà aquest dany moral que s'ha creat a la víctima i creditora de les pensions alimentàries i/o compensatòria, explica que resulta evident que si una persona té dret a percebre una pensió com a conseqüència d'una ruptura matrimonial o de parella de fet i no ho fa en el moment fixat a la resolució judicial s'origina un dany moral evident, davant la gravetat d'una situació en què haurà de buscar la fórmula per atendre les necessitats urgents d'ella i els seus fills, com ara assistència mèdica, alimentació i les despeses que sorgeixen en el dia a dia i que no pot fer front la part creditora de la pensió sinó la rep.

A més, en la majoria dels casos aquest impagament es produeix de forma prolongada amb diversos mesos deixats d'abonar, per la qual cosa el dany moral resulta cert i incontestable, ja que hi ha una inquietud, ansietat i inquietud en qui es troba que no pot atendre aquestes necessitats i ha de recórrer a l'ajuda externa, com ara els seus pares, amics, veïns, ajuda pública, etc, amb la temor indubtable que aquesta ajuda no pugui trobar-se i es trobi que ni ella ni els seus fills poden cobrir el més urgent del dia a dia, com l'alimentació o l'assistència mèdica.

Així, el Tribunal Supremo, per mitjà de la Sala penal ha fixat a la STS 41/2024, de 17 de Gener al punt 16 de les característiques del delicte d'impagament de pensions que “De provar-se degudament l'existència d'un dany moral a l'impagament de pensions fins i tot podria ser reclamable un dany moral per la situació d'ansietat, inquietud, preocupació per no saber com alimentar el progenitor creditor als seus fills/es, també creditors de la seva pensió, i les conseqüències que es deriven de no atendre el pagament d'una obligació de sosteniment econòmic per l'obligat en virtut de resolució judicial. La reparació integral del dany ocasionat amb l'impagament de pensions és imprescindible, no només per reparar la víctima de violència econòmica, sinó també per evitar fomentar la impunitat que altrament es genera i que contribueix a potenciar-la. I això inclou el mal moral”.

Per això, una vegada que l'Alt Tribunal ha fixat aquesta opció de reclamació del dany moral la clau és com quantificar-lo i fixar una quantitat que resulta adequada com a compensació al patiment experimentat per aquesta inexistència de cobrament de les pensions.

Hem d'acudir a les tres teories sobre el dany moral per fundar la reclamació pel dany moral en matèria d'impagament de pensions que va fixar el Tribunal Supremo a la sentència 437/2022 de 4 Maig de 2022, 2658/2020 (Sala Segona) que serveixen per a qualsevol tipus de reclamació en matèria de dany moral, ja que incideix que per valorar el dany moral podem fixar tres tesis i que són:

1.- La tesi del dany moral irreversible.

2.- La tesi de l'abans i el després.

3.- La tesi de la declaració dimpacte de la víctima.

Amb la primera es tracta de delictes en què el dany i el patiment causat és irreversible. S'ha patit i aquest record és inesborrable i perdurarà sempre, de manera que ni encara que se li abonin les pensions deixades de pagar s'apagarà aquest patiment “que ja va viure”.

Amb la segona pot ser que no sigui possible tornar en la mateixa mesura abans al fet causant del dany. Però si això és així, el que correspon és la de fixar amb la màxima exactitud possible quin és aquest perjudici quantificat que ha de ser rescabalat, perquè si, almenys, no és possible arribar a la mateixa situació de l'abans, que es quantifiqui aquest dany moral per poder aconseguir la “major aproximació” possible. Ja no és possible tornar abans. S'ha patit durant aquest període. S'ha patit i ni encara que es paguin després les pensions a l'executòria penal s'oblidarà aquest patiment.

Amb la tesi de la declaració d'impacte de la víctima es gira al voltant que un altre criteri per fixar el dany moral, que s'ubica a l'interrogatori de la víctima en el procés penal sobre allò que “va sentir” al moment de ser víctima i la seva afectació durant el fet i després.

Aquesta és la tècnica anglosaxona del victim impact statements que té com a objectiu donar veu a la víctima en el procés penal, no només al que va passar, sinó a la manera com va patir com a víctima els fets, cosa que és una novetat important a tenir en compte en el procés penal a l'hora de poder utilitzar l'interrogatori de la víctima al judici, però no només amb relació als fets, sinó amb relació a l'”impacte” que a la víctima li ha produït el delicte, per la qual cosa l'interrogatori a la víctima a la declaració d'impacte correspon al fiscal i acusació particular, al voltant de poder extreure d'aquesta declaració d'impacte elements suficients per poder avaluar el quantum del dany moral.”