La Comissió Europea publica el quadre d'indicadors de justícia 2023

Espanya mostra millores en l'eficiència i la qualitat del seu sistema judicial, però persisteixen desafiaments sobre la seva independència

La Comissió Europea ha publicat l'onzena edició del Quadre d'Indicadors de Justícia a la UE, revelant dades comparatives sobre la eficiència, qualitat e independència dels sistemes judicials dels Estats membres. Els resultats mostren avenços significatius al sistema judicial espanyol, encara que encara persisteixen desafiaments en termes d'independència.

En aquesta edició cap destacar la introducció de nous indicadors sobre la eficiència dels tribunals penals de primera instància en els casos de suborn, sobre el nomenament dels jutges i fiscals generals dels tribunals suprems nacionals, així com sobre els organismes implicats en la prevenció i repressió de la corrupció.

“Espanya destaca quant a l'eficiència en la majoria dels casos; civils, mercantils i administratius”

Pel que fa a la eficiència, la majoria dels casos civils, mercantils i administratius a Espanya han experimentat millores durant el període del 2012 al 2021. Tot i una disminució el 2020 a causa de la pandèmia de COVID-19, el país va aconseguir una recuperació encara més gran el 2021, superant els nivells d'eficiència assolits el 2019. No obstant això, el temps de resolució de casos mercantils i civils en primera instància continua sent més alt que el 2012, cosa que indica àrees en què encara es pot millorar.

En l'àmbit administratiu, també s'observa una millora en l'eficiència en comparació del 2020, tot i que segueix sent inferior als nivells del 2012. La taxa de resolució el 2021 arriba al 100%, cosa que demostra que en el sistema judicial espanyol no es estan acumulant ni reduint el nombre de casos.

En termes de delictes de blanqueig de capitals, els procediments judicials en primera instància a Espanya duren fins a 2 anys de mitjana, situant-se en la mitjana de 7 Estats membres.

"Espanya, segona en accés a la concessió d'assistència jurídica gratuïta"

Espanya sobresurt pel barem d'accessibilitat per a la provisió de assistència jurídica gratuïta. El llindar per accedir a la justícia gratuïta s'estableix en el 45% (cas específic de consum) sobre el llindar de pobresa d'Eurostat, cosa que garanteix que les persones per sota d'aquest llindar puguin rebre suport legal sense costos financers addicionals; per sobre de la mitjana europea.

A més, les persones que reben assistència jurídica gratuïta estan exemptes de pagar taxes judicials, cosa que elimina les barreres econòmiques per accedir a la justícia i rebre assessorament legal, i no és el cas en molts països europeus.

Espanya també ha implementat mesures específiques per garantir la igualtat d'accés a la justícia per a persones en risc de discriminació i persones grans. A més, es troba entre els països que han desenvolupat un paquet integral de mesures per protegir les víctimes de violència de gènere i violència domèstica.

“La independència del sistema judicial és durament qüestionada per la ciutadania”

La percepció de independència per part dels ciutadans és realment negativa, amb prop del 60% qualificant-la com a “bastant dolenta” o “molt dolenta”. La interferència política i econòmica al sistema judicial són les principals preocupacions expressades pels ciutadans.

No obstant això, quant a la independència dels Col·legis de l'Advocacia i dels advocats, Espanya es troba entre els països que compleixen amb totes les mesures esmentades, i quant a nombre d'advocats, és el sisè país per advocats per habitant (una cosa per darrere d'Itàlia i Portugal) sent primers Luxemburg i Xipre de forma destacada.

Podeu trobar l'informe complet aquí