L'Advocacia reclama al Congrés dels Diputats una reforma de la Llei d'Assistència Jurídica Gratuïta

L'Advocacia va reclamar aquest divendres al Congrés dels Diputats una reforma de la Llei d'Assistència Jurídica Gratuïta per garantir la sostenibilitat del sistema, ampliant les actuacions cobertes i millorant la retribució dels professionals que exerceixen el torn d'ofici.

“La Llei del 1996 era magnífica però al cap de 25 anys exigeix ​​una reforma per adaptar-se a les necessitats de la societat”, va afirmar Victoria Ortega, Presidenta del Consejo General de la Abogacía Española, a la inauguració de la jornada “El futur de la Justícia Gratuïta” al Congrés.

La presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, va destacar que el sistema actual “és un bon exemple de col·laboració i treball conjunt que podem qualificar d'èxit, no sense reconèixer que queda camí per recórrer”.

En aquest sentit, Batet es va referir a la necessitat de plantejar una “progressiva extensió del sistema a nous àmbits, com ara procediments administratius en matèria d'estrangeria, mediació o acusació penal”.

I va destacar que aquest sistema redunda en benefici de tota la societat, perquè mitjançant la solidaritat s'evita la fractura social. Es tracta d‟assegurar la cohesió social, en un moment en què estem sortint d‟una crisi social i econòmica provocada per la crisi sanitària”.

Tant Ortega com Batet van tenir paraules d'agraïment per als 45.000 advocats que exerceixen el torn d'ofici –un de cada tres del total de col·legiats–. "Són l'orgull de l'advocacia", va assegurar Ortega.

Antonio Morán, president de la Comissió de Justícia Gratuïta del Consejo General de l'Advocacia i degà del Col·legi d'Advocats de Saragossa, va defensar la “responsabilitat dels Col·legis d'Advocats i el Consell de l'Advocacia en l'ordenació del servei” i va afirmar que cal canviar la llei per garantir que el sistema sigui “equilibrat i sostenible”: “Per mantenir el sistema l'Estat ha de garantir als ciutadans que qualsevol ciutadà que hagi d'anar a judici perquè l'Estat així ho ha previst a les seves lleis tindrà una assistència satisfactòria”.

“Si les lleis processals estableixen l'obligatorietat de l'advocacia, què passa quan els advocats han de prestar serveis i no hi ha un reconeixement posterior de justícia gratuïta? Cal compensar, encara que sigui mínimament, aquest esforç professional que es fa”, va reclamar.

Morán va demanar que una futura llei introdueixi criteris per garantir que hi hagi una homogeneïtat entre totes les comunitats autònomes, perquè actualment hi ha diferències entre les unes i les altres tant en els serveis coberts per la justícia gratuïta com en la retribució dels advocats.

El degà del Col·legi d´Advocats de Madrid, José María Alonso, va demanar que s´ampliïn les actuacions lletrades cobertes per l´assistència jurídica gratuïta: “Des del mateix moment en què un jutge requereix la intervenció d´un advocat al Col·legi l´advocat té dret a ser compensat, cal generar automàticament els seus honoraris. Cap advocat ni advocada ha de treballar de franc”.

I va detallar una sèrie de casos en què l'assistència lletrada és preceptiva i, tanmateix, no estan contemplats per l'assistència jurídica gratuïta, com ara l'assistència a persones jurídiques en procediments penals, els macrojudicis o les reclamacions prèvies via administrativa.

També va reclamar que es pagui la intervenció de l'advocat o l'advocada en els processos de mediació, de segona oportunitat o quan exerceix l'acusació particular. "Per què algú sense recursos no té dret a exercir l´acusació particular?", va preguntar.

Alonso va demanar a més que s'actualitzin els criteris per a la retribució dels professionals, que va qualificar de “vergonyosa” (la mitjana que un advocat d'ofici cobra per assumpte és de 153,14 euros, segons el darrer informe de l'Observatori de la Justícia Gratuïta del Consejo General de l'ABOGACÍA ESPAÑOLA).

I és que, com va assenyalar Morán, “el servei es presta però com qualsevol servei públic ha de ser compensat, perquè si no es produeixen disfuncions que van en detriment del ciutadà”. Morán també es va referir a la necessitat de revisar els criteris econòmics per a la concessió de la justícia gratuïta (actualment el referent és l'IPREM) i que l'Estat financi la necessària formació especialitzada dels lletrats.

VÍDEO TAULA JUSTÍCIA GRATUÏTA

Els grups parlamentaris, unànimes sobre la necessitat d‟actualitzar la Llei d‟Assistència Jurídica Gratuïta