Gabriella Luccioli: “A la magistratura hi ha encara un sostre de vidre per trencar”

Gabriella Luccioli es va convertir el 1965 en una de les primeres jutges a Itàlia. Va ser també una de les primeres al Tribunal de Cassació. A tota la seva carrera ha defensat “la igualtat en la diferència”. Amb les sentències, com la de la indemnització per divorci o la del cas Englaro que va establir el dret a l'autodeterminació terapèutica dels malalts terminals, va modificar la defensa dels drets fonamentals i el dret de família.

Per què va voler convertir-se en jutge en una època en què no n'hi havia cap encara a Itàlia?

Es va permetre l'accés femení amb una llei del 1963. Jo em acaanava de llicenciar i vaig acceptar el repte perquè era una oportunitat, una finestra que s'obria inesperadament i vaig sentir que era el meu deure intentar-ho.

Va trobar obstacles per ser dona?

Més que obstacles, tanta desconfiança i sospites que no estaria a l'alçada. També molt de paternalisme. Érem només vuit jutges i estàvem repartides per tot el país. A Roma només hi era jo i vaig haver de demostrar que em mereixia ser-hi, fent gala d'una altíssima professionalitat, responent a totes les exigències i dictant sentències impecables. Em vaig haver d'esforçar molt més que els meus col·legues homes.

Això va ser fa més de mig segle, ¿ha canviat la situació?

D'una banda sí, perquè elles ja representen el 56% de la professió i seran cada vegada més perquè cada vegada són més les que aprova les oposicions. Estem davant d'una feminització de la magistratura, però això no exclou que encara no hi hagi una representació paritària en els càrrecs més alts, només representen un 23% dels llocs dirigents. És un percentatge molt desequilibrat. Hi ha encara un sostre de vidre que cal trencar.

Per què passa això?

Hi ha tantes raons, les dones estan en condicions d'igualtat quan hi ha oposicions, però quan hi ha un altre tipus d'elecció entren en joc tants condicionaments culturals que penalitzen les dones per accedir a aquests llocs més elevats.

Com canviar la situació?

El temps farà que canviïn les coses, però no podem esperar tant, ja han passat massa anys. Cal que les dones s'esforcin molt, tinguin confiança en si mateixes i sàpiguen que només amb un afany ferotge i una professionalitat elevadíssima podran fer que els homes respectin el seu desig d'arribar al cim.

Vostè ha estat pionera a jutjar amb perspectiva de gènere. En què consisteix?

En posar al centre de la judicatura un punt de vista diferent que no estava abans, el punt de vista de les dones, amb la seva sensibilitat, cultura i llenguatge, No és una veu dissonant, sinó que s'integra amb la veu de els homes. Això ha tingut una importància especial en el dret de família, perquè significa tenir en compte els més febles i els sacrificis que han fet les dones dins del matrimoni.

De totes les sentències, de quina se sent més orgullosa?

La d'Eluana Englaro, aquella jove que des del 1991 estava en coma irreversible i el seu pare havia sol·licitat l'autorització per desconnectar-la de la respiració. Va arribar a nosaltres la seva petició i vam decidir que si la persona no vol un tractament té dret a sol·licitar la seva interrupció. Va ser una sentència que va causar una enorme polèmica a Itàlia i em va generar moltíssimes crítiques.

ENLLAÇ A LA INSCRIPCIÓ

CONSULTA EL PROGRAMA