El TS considera justificats els enregistraments en el temps de descans dels treballadors

El Tribunal Supremo ha considerat que l'enregistrament de treballadors en el seu temps de descans està justificat per provar actes il·lícits dels empleats.

La qüestió és en quines circumstàncies es pot considerar legítima la utilització per part de l'empresari d'aquest sistema a l'empara del poder de direcció que reconeix l'article 20 de l'Estatut dels treballadors, respectant sempre el dret a la intimitat personal que protegeix l'article 18.1 de la Constitució Espanyola.

“Quan hi ha una infracció, ha de prevaldre la persecució del delicte al dret a la privadesa”, afirma Gonzalo Vázquez Martínez, advocat que ha aconseguit la resolució, però aclareix, que “cal analitzar cas per cas”.

Aquest cas concret tractava d'un treballador que prestava serveis com a conductor d'un autobús d'una empresa de transport públic i que va ser acomiadat disciplinàriament perquè, segons recull la sentència, en diverses ocasions no va cobrar el bitllet a una dona, a qui va fer tocaments ”, va fumar diverses vegades a l'interior de l'autobús i va orinar cap a fora del vehicle.

"Els autobusos estaven proveïts de tres càmeres que tots els treballadors coneixien i l'existència dels quals s'indicava en els adhesius de l'autobús degudament assenyalats", aclareix Vázquez.

El Suprem considera que algunes d'aquelles conductes antijurídiques gravades per les càmeres es van produir després de finalitzar una ruta i abans de començar la següent. Però això no exclou que un conductor d'autobús urbà, després de finalitzar una ruta i abans de començar la següent, quan es trobi dins del seu autobús, pugui incórrer en incompliments contractuals greus i culpables que afectin les seves obligacions laborals, cosa que justifica que les càmeres continuessin gravant durant aquests lapses temporals”.

Per a l'advocat, estar en el temps de descans “no exclou que el conductor, quan es troba dins del seu autobús, pugui incórrer en incompliments contractuals greus que afectin les seves obligacions laborals i que derivin en infraccions greus”.

El Suprem ha sentenciat que “estava justificada la limitació dels drets fonamentals en joc”. I afegeix que els treballadors “estaven informats expressament de la instal·lació del sistema i de la seva ubicació”, que tenia per objectiu “la vigilància d'actes il·lícits dels empleats i de tercers i en definitiva de la seguretat del centre de treball, però n'exclou un altre tipus de control laboral que sigui aliè a la seguretat”.

El Juzgado de Lo Social va considerar lícites els enregistraments en què es justifica l'acomiadament disciplinari, però el Tribunal Superior de Justicia de Galícia va inadmetre la prova de videovigilància i va declarar la nul·litat de l'acomiadament. Considerava aquestes proves “contràries a dret” argumentant que “no s'havia donat als conductors una informació prèvia, expressa, precisa i inequívoca sobre el tractament de les dades personals obtingudes”.