15 desembre 2022

El IX Congrés de Drets Humans examina els reptes i desafiaments de la Cort Penal Internacional

D'esquerra. a dreta: Meritxell Regue, Rosari Salvatore Aitala, Sonia Robla i Blas Jesús Imbroda

Els èxits i limitacions de la Cort Penal Internacional, que aquest any compleix el seu XX aniversari, van ser minuciosament analitzats al IX Congrés de Drets Humans de l'Advocacia, amb el conflicte de la guerra d'Ucraïna com a teló de fons.

"Han estat 20 anys d'un recorregut de grans èxits, de grans satisfaccions, però un camí ple de reptes i limitacions", va afirmar Sonia Robla, cap de comunicació de la CPI. I en aquest sentit va destacar que ja hi ha 123 països que són part de l'Estatut de Roma, però entre ells no hi ha ni els EUA, ni Rússia ni la Xina.

Tot i les seves limitacions, Robla va explicar que la cort ja ha jutjat 31 casos amb 51 sospitosos i en aquest moment té quatre judicis en marxa. I va assegurar que “la mera existència de la Cort ha tingut un efecte dissuasori i ha servit per prevenir la comissió dels crims”.

Meritxell Regue, fiscal de Sala d'Apel·lacions de la Cort, va explicar que es regeix per “un marc legal específic diferent dels dels països i té elements de les diferents cultures jurídiques”. I va reconèixer que “hem de prioritzar, tenim recursos limitats, no podem investigar cada crim”.

Sobre la possibilitat que la CPI arribi a jutjar els crims de guerra de Rússia a Ucraïna, la fiscal Regue va afirmar que “hi ha una investigació oberta”, però va destacar que no és l'única que tenen en aquest moment. “No ens hem de deixar influenciar per la pressió mediàtica o política per rendir resultats ja”, va afegir.

A la taula rodona moderada per Blas Jesus Imbroda, president de la subcomissió d'Estrangeria del Consejo General de l'Advocacia, també va intervenir el magistrat de la CPI Rosario Salvatore Aitala. “La nostra feina és buscar la veritat. El dret principal de la víctima és el dret a la veritat. Cada poble té un dret inalienable a conèixer-la, per plorar els seus morts amb raó, amb el coneixement del que ha passat”, va afirmar.

I sobre Ucraïna va assenyalar: “Nosaltres com a jutges farem el que ens correspongui si arriba el cas, com sempre de forma independent i sense acceptar cap mena de pressions”.

D'esquerra. a dreta: Milagros Fuentes, Federico Mayor Zaragoza, Tania García Sedano i Guillermo Escobar

A la segona jornada del Congrés també es va parlar de l'educació per a la pau, en una taula amb Federico Mayor Zaragoza, exdirector de la UNESCO, Tania García Sedano, presidenta d'Associació Pro Drets Humans d'Espanya i Guillermo Escobar Roca, catedràtic de la Universitat d´Alcalá.

El Congrés, que va començar dimecres amb un anàlisi sobre la guerra a Ucraïna, es va tancar amb una taula rodona sobre el dret a viure en pau en què van intervenir Carmen Magallón Portolés, presidenta de la Fundació Seminari de Recerca per a la Pau, José Ricardo de Prada Solaesa, magistrat de la Sala Penal de la Audiencia Nacional y  Manuel Ollé Sesé, professor de Dret Penal Internacional de la Universitat Complutense.

Comparteix: