Assistència lletrada després de les reixes

Els Serveis d'Orientació Jurídica Penitenciària assessoren els presos en diferents matèries jurídiques. L'Advocacia reclama finançament perquè arribin a tots els centros penitenciarios.

Un dia a la setmana, sempre el mateix ia la mateixa hora, un lletrat del Colegio de la Abogacía de Madrid visita la presó de Soto del Real per assessorar els presos en diferents matèries jurídiques. Un altre fa el mateix a Alcalá-Meco. I així, fins a completar la resta de centros penitenciarios madrilenys. Durant sis mesos, els interns tenen referència al mateix lletrat, que canvia passat aquest temps.

Aquests advocats formen del Servei d'Orientació Jurídica Penitenciària (SOJP) dels Col·legis de l'Advocacia, que fan una tasca imprescindible d'assessorament i defensa als més de 55.000 interns (el 93% homes) que hi ha als 69 centros penitenciarios d'Espanya.

La majoria de les consultes que reben són d'índole penitenciària, però també hi apareixen altres qüestions. “Els presos també se separen, reben herències o els desnonen perquè deixen de pagar el lloguer”, explica Carlos García Castaño, lletrat coordinador del SOJP del Colegio de la Abogacía de Madrid. "Si volen un advocat d'ofici per a qualsevol cosa, se'ls assessora i se'ls gestiona la designació al Col·legi corresponent", afegeix. “Es tracta de no deixar-los en desemparament”, resumeix María Luisa Díaz Quintero, coordinadora del servei al Col·legi de Sevilla.

En matèria penitenciària, la intervenció del lletrat només és obligatòria en el recurs d'apel·lació, no en les fases administratives prèvies, encara que els advocats d'aquests serveis també ajuden els reclusos en aquestes qüestions. Des de la Subcomissió de Dret Penitenciari del Consejo General de la Abogacía Española es reclama "la preceptivitat de l'assistència lletrada a tots els tràmits, queixes, incidents i recursos que es plantegin pels interns davant dels Jutjats de Vigilància Penitenciària", assenyala Blanca Ramos, presidenta d'aquesta Subcomissió i degana del Col·legi d'Advocats de Pamplona.

Pel que fa a la manera d'organitzar els SOJP, "no tenen un format únic ni es pot dir que hi hagi un format ideal", indica García Castaño, que també és vocal de la Subcomissió del Consell. Això depèn de cada corporació: hi ha Col·legis que diferencien entre el SOJP i el Torn d'Ofici per a les apel·lacions en via penitenciària, com passa al Col·legi de Madrid. En altres, existeix el Servei d'Orientació Jurídica Penitenciària, però les designacions per als recursos d'apel·lació es fan a través del torn penal general. I també hi ha alguns Col·legis que no tenen serveis especialitzats i realitzen les designacions a través del torn general. Aproximadament la meitat dels col·legis d'Espanya tenen SOPJ. Per això, una de les reivindicacions de la Subcomissió de Dret Penitenciari és “la constitució de SOJP a tots els Col·legis on hi hagi un centre penitenciari en l'àmbit de la seva demarcació”, explica Ramos.

Una excepció a l'organització d'aquest servei per part dels col·legis la trobem a Catalunya, on el servei "el centralitza i coordina el Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya", explica Ángeles Montoya, gerent.

El finançament és un altre dels problemes amb què es troba aquest servei. Hi ha diferents situacions: hi ha Col·legis que no tenen finançament públic i les despeses del servei els assumeixen ells; altres -la majoria- funcionen amb convenis amb la corresponent administració; i hi ha comunitats que el tenen inclòs a la llei, igual que la resta de les actuacions del torn d'ofici, com passa a Navarra. Des de la Subcomissió de Penitenciari es reclama que l'assistència penitenciària s'inclogui dins de les prestacions que es duen a terme a través del torn d'ofici, assenyala Ramos.

A Andalusia funcionen amb un conveni signat amb la Junta. El problema d¿aquest tipus d¿acords és la incertesa. Per exemple, entre el 2012 i el 2015 la Junta va decidir no renovar-ho. "I quan ho van tornar a signar -després de mobilitzacions dels lletrats-, la dotació econòmica es va reduir dràsticament", lamenta Díaz Quintero.

Per formar part d'aquests serveis cada Col·legi té les pròpies normes. Tenir un mínim de tres anys de col·legiació sol ser una d'elles, juntament amb altres com fer un curs, passar un examen i fins i tot fer pràctiques a la presó amb un tutor.

A més, per millorar l'atenció als presos, s'està treballant amb Institucions Penitenciàries per establir un sistema de videoconferències per fer les assistències lletrades.