la Porxada

El monument més emblemàtic de la ciutat es va acabar de construir entre els anys 1586 i 1587 a partir d'un projecte que havia encarregat el Consell de la Vila a el mestre Bartomeu Brufalt. La Porxada, concebuda inicialment com a llotja de gra, va costar 739 lliures barcelonines. L'edifici té unes dimensions de 24 metres de llarg per 15,65 d'ample i està format per 15 columnes d'ordre toscà que sustenten una teulada de quatre vessants. El bombardeig de el 31 de maig de 1938 la va deixar molt malmesa però va ser restaurada de nou a l'acabar la Guerra Civil. El 1984 cedeix una de les jàsseres de la vessant nord precipitant la reconstrucció de la coberta. Coincidint amb el 400 aniversari de la seva construcció, el 1986, s'inauguren les obres de remodelació. El 2006, el Govern de la Generalitat, a petició de l'Ajuntament de Granollers, va aprovar declarar la Porxada com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Aquest fet situa la Porxada i la plaça que l'envolta en la màxima categoria de protecció i reconeix el valor de l'monument.

les muralles

Es van començar a construir en 1291 i es van aixecar entre 1366 i 1380 sota el regnat de Pere III. Van ser enderrocades a la fi de segle XIX però es conserven restes de les refetes en el segle XVI. Tenien un traçat hexagonal amb onze torres de defensa i un camí de ronda conegut com "corredossos". Els cinc portals d'entrada coincideixen amb les vies de comunicació que existien i tenien una capella al damunt: el de Barcelona (Sant Cristòfol), el de Caldes (Santa Anna), el de Corró (Sant Antoni), el de Bell-lloc (Sant Roc) i el de la Roca (Santa Esperança). Quan es van enderrocar les muralles es van traslladar les capelles a un costat del carrer. Coincidint amb les obres de conversió en zona de vianants de centre històric de l'any 2009, es va trobar una torre rodona de la muralla a la plaça de Maluquer i Salvador. Es tracta d'una torre de tambor atalussat corresponent a l'angle nord-est de la muralla medieval.

"Adoberia d'en Ginebreda"

A finals de 2009, s'inaugura "Adoberia d'en Ginebreda", situada sota l'edifici de l'GRA i en el subsòl de la plaça de l'Església i del carrer de Ricomà. Aquesta zona forma l'àrea de l'jaciment arqueològic de la ciutat medieval de Granollers, on hi ha la muralla declarada en 1995 com a BCIN (Bé Cultural d'Interès).

“Adobera d’en Ginebreda”, documentada desde el siglo XVI y con actividad hasta el siglo XIX, se ha convertido en la única de la media docena de tenerías que se tiene constancia histórica y documental que había habido en Granollers y que se ha conservado con suficiente entidad como para convertirse en un espacio museográfico. El nuevo centro expositivo, además de explicar la curtiduría por sí misma como una muestra de la preindustrialización en nuestro país, da a conocer el crecimiento y la transformación del Granollers medieval, caracterizado por un amplio recinto amurallado, un potente y diversificado mercado y una serie de oficios y actividades productivas, entre las que destacan las del gremio de curtidores.

Refugi de la plaça de Maluquer i Salvador

Coincidint amb el 70. aniversari de l'bombardeig de Granollers, va obrir les portes el refugi de la plaça de Maluquer i Salvador, abans plaça de Can Sínia, després d'un procés de rehabilitació. Aquest refugi, que es va utilitzar durant la Guerra Civil per protegir-se dels bombardejos, té una longitud d'uns 25 metres i ocupa tot l'espai rectangular de la plaça de Maluquer i Salvador, amb capacitat per a unes 800 persones. Disposa d'un passadís principal i sis sales comunicades entre si, cadascuna amb un respirador que sortia a la plaça.

Campanar de l'església parroquial de Sant Esteve

És l'únic vestigi que queda "in situ" de l'antiga església gòtica de Sant Esteve, construïda al segle XV sobre l'edifici romànic. És una torre de 34 metres d'altura que consta de tres cossos, el primer de planta quadrada i els altres octogonals, amb finestrals de triceria trilobulada gòtica, coronat per una barana amb motius entrellaçats. Al Museu de Granollers es conserven mènsules i capitells procedents de l'església gòtica.

Sala Francesc Tarafa

Aquest edifici del carrer de Corró albergava l'Antic Hospital construït per Bertran de Seva els segles XIV i XV, que va prestar servei com a centre sanitari fins al 1844. L'edifici actual conserva l'estructura gòtica de l'antic hospital, coberta a dues vessants sobre tres arcs diafragmes i embigat de fusta. En 1926 va ser remodelat per Joaquim Raspall per convertir-lo en biblioteca, l'interior es va decorar amb motius vegetals i vitralls modernistes. A la façana principal es van reutilitzar dues finestres gòtiques adquirides a Felip Blanchart i es va obrir la rosassa. Des que va deixar d'acollir la biblioteca el 1995, és escenari d'actes culturals diversos.

La Casa dels Tagamanent, dita de l'Condestable

De l'antiga casa dels Tagamanent, avui només queda la part central de l'antic palau de al segle XV, situat al carrer de Sant Roc. En aquest edifici va morir el 1466 el conestable Pere de Portugal i per això es coneix popularment com la Casa de l'Conestable. Són d'interès, a la façana principal de l'edifici, el portal d'entrada amb un arc de mig punt de pedra dovellada, el finestral gòtic d'arc trevolat a la planta noble i la finestra conopial lobulada de la segona planta.

Ajuntament

Situat davant la Porxada, l'edifici de l'Ajuntament ha canviat molt des de la seva creació com a Casa de la Vila a la fi de segle XVI, per les necessitats administratives actuals. Entre 1902 i 1904 l'arquitecte Simó Cordomí va reformar l'antic edifici. Els elements formals i de decoració donen a el conjunt de l'edifici un caràcter neogòtic.

Hospital-Asil

Conjunt d'edificis de 1923, situat a l'avinguda de Francesc Ribas, que va substituir l'hospital ubicat a l'antic convent dels caputxins. Són tres pavellons d'estil modernista, obra de Josep M. Miró Guibernau, que s'articulen al voltant d'un pati central.