Catedral La nostra Senyora de l'Prat

Va ser primer parroquial (segles XIII-XIV), posteriorment Prioral (1875), amb obligades i profundes adaptacions a la seva nova funció, Basílica (1967) i avui Catedral (1980), resultat de l'ampliació en els segles XV i XVI.

Es tracta de la més posterior de les tres esglésies gòtiques de Ciutat Real, començada oficialment al segle XV, l'últim tram de la volta, que correspon a el cor, es finalitza ja al segle XVI, en 1514 per Antonio d'Écija, respon per tant a l'últim gòtic amb presència renaixentista en alguns detalls.

És, després de la Catedral de Girona, la de nau única més gran d'Espanya. Iniciada la construcció per l'absis, es pot observar com es va complicant la traceria de les voltes. Sens dubte, l'obra més important de la Catedral és el Retaule de l'Altar Major, obra mestra de Giraldo de Merlo, finalitzat en 1616. Inclòs cronològicament en el Barroc, respira, però, un serè classicisme, Està dedicat a la Verge de l'Prat , patrona de Ciutat Real, obra moderna de l'escultor valencià Raussel i Llorels.

Sant Pere

Església gòtica dels segles XIV i XV, construïda en el moment de major esplendor de la ciutat ia causa de el creixement demogràfic durant aquests segles. Compta amb tres naus amb voltes de creueria, sent la central més alta i ampla que les laterals i un absis poligonal. Les naus se separen per sis enormes pilars que suporten el pes de la coberta.

Porta de Ponent o la del Perdó, situada als peus de l´Església, compta amb decoració vegetal, autòctona de la zona. La porta es compon de 5 arquivoltes sobre brancals, això es troba emmarcat per un alfiz i rematat per pinacles gòtics. Sobre ella destaca un curiós rosetó de forma espiral.

Porta de Ombria o de l'Evangeli, amb decoració similar a la de Ponent i influència musulmana a la decoració. Sobre la porta tenim un petit ull de bou amb decoració geomètrica, que il·lumina la nau central.

Porta de el Sol, és la Porta principal situada a la façana sud de l'edifici. És la més senzilla, amb absència de decoració. Sobre la porta s'alça una finestra amb un mainell central i un arc de mig punt, el que ha fet pensar que potser albergués una vidriera al seu dia. La Porta està decorada amb un ric clavetejat i els escuts nobiliaris tallats a la part superior.

Església de Sant Jaume

Començada a la fi de la s. XIII, el seu estil s'inclou en el gòtic de la s. XIV castellà de sobri aspecte exterior.

L'interior amb tres naus es divideix clarament en dues parts. La capçalera, formada per tres absis, coberts per voltes de creueria gòtiques, alberga la Capella Major, així com sengles capelles obertes al s. XVI, dedicades al Crist de la Caritat ia la Verge dels Dolors, decorades amb pintures murals d'heràldica, i grutescos. Destacar a l'absis de l'altar major les pintures de dracs, identificats com el drac apocalíptic de set caps, i que sembla que servia d'amulet contra els mals esperits. A les parets hi ha restes de pintures murals gòtiques, que van haver de formar algun tipus de programa iconogràfic relatiu a Crist.

Església de la Mercè

Pertanyia a el conjunt de l'Antic Convent de la Mercè fundat el 1613, i es troba a l'esquena de la Diputació. Després de la desamortització l'edifici passa a ser propietat de la Diputació i l'Església, a la qual s'accedia a través d'una porta de l'claustre de l'convent.

L'Església, d'al segle XVIII, és de planta Jesuítica, una nau central a la qual s'obren capelles laterals que es comuniquen per arcs seguint el model de les Esglésies Barrocas. La seva volta és de canó amb llunetes i en les seves parets apareixien pintures murals que representen angelots, motius vegetals i signes al·lusius a l'Ordre Mercedària.

La façana es configura com un gran rectangle coronat per un frontó triangular. En ella s'aprecia un lleuger encoixinat. En el rectangle se situa una fornícula amb la imatge de la Immaculada Concepció i una finestra que il·lumina l'interior. En aquesta façana també podem veure els escuts de l'ordre i de la família fundadora de l'convent.

Església dels Remeis

Està situada a la plaça de l'Crist de l'Amor. L'edifici actual data de 1664 i és d'una sola nau, amb planta de creu grega. Precedint a l'absis, s'aixeca una cúpula de mitja taronja. En ella, té la seva seu canònica la Germandat de l'Davallament que procesiona en Divendres Sant. La seva porta sud està realitzada en pedra i formada per un arc de mig punt amb pilastres adossades.

La Capella correspon a l'antic "Hospital de la Pedrera" de al segle XVII, sota l'advocació de la Mare de Déu del Remei. L'Hospital, per la seva abandonament, va quedar destruït en 1640 i la capella es torna a reconstruir gràcies als devots. Però explica la llegenda, que en el lloc que avui ocupa l'Ermita va ser una antiga presó, en la qual, un condemnat a mort pinto la imatge per tal perfecció que li va perdonar la seva pena. La imatge es va traslladar a l'Hospital i segons la tradició: les dones a el donar a llum, el portaven oli i tocaven la campana.

Convent de les Concepcionistes

El convent de cloenda de la Verge de la Concepció, va ser construït al XVI. És un edifici de transició al renaixement que ha estat molt restaurat. L´Església és de planta basilical, d´una sola nau. Compte amb un retaule del segle XX, amb la imatge de la Immaculada Concepció. Destaca la Sala Capitular per les seves dimensions i artesanats, aquí es guarda una talla de la Mare de Déu del segle XIV, coneguda com La Porterita actualment al Museu Diocesà.

La seva façana és de maçoneria i maó. A la part alta destaquen les gelosies de cloenda. Davant seu se situa una font amb la imatge de la Immaculada Concepció.

L'hi coneix com Convent de les Terreres, per trobar-se prop la Llacuna de les Terreres, que es va assecar amb posterioritat per la insalubritat que produïa. Des de 1996 es va dedicar a la mare fundadora, Santa Beatriz de Silva des de 1996. El 2008, a causa de la manca de vocació, les Concepcionistes són traslladades a Osuna.

Convent de les Carmelites Descalces

Correspon a l'Monestir de Santa Isabel i Sant Antoni Abat de les Reverendes Mares Carmelites Descalces de Ciutat Real, edifici religiós de segle XVII d'estil renaixentista i barroc, catalogat com a Bé d'Interès Cultural des de 1991.

En l'actual emplaçament de l'Monestir es trobava la casa-hospitalet de Sant Andreu, adquirida per don Antoni de Galiana i Bermúdez, cavaller de l'Ordre de Montesa, per a la seva neboda. L'Església es va aixecar en 1619 i el convent s'edifica extramurs de la ciutat, donant una de les Portes de la muralla, la Porta de l'Carmen, accés a aquest. Aquí van residir les Carmelites fins que es va convertir en Hospital. Les monges de la Montesa anaven a ser les que s'encarreguessin de mantenir el hospitalet. Però a no poder sostenir-ho, passant a les filles de Santa Teresa.

L'interior de l'església té una sola nau, cúpula sobre creuer de braços poc desenvolupats i testera pla. La portada principal es compon per un disseny vertical format per tres cossos horitzontals, on ressalta la fornícula amb la Mare de Déu de l'Carme.

La Casa de l'Arc

La coneguda com a Casa de l'Arc, es troba davant del nostre actual Ajuntament.

En 1619, serà ampliat afegint-se-l'arc de pedra i més tard, el corredor de fusta es substitueix per una balconada de ferro.

Des de finals de l'XVIII i principis del XIX, l'edifici patirà diversos danys en la seva estructura per terratrèmols com el de Lisboa i incendis. En 1864 se li declara oficialment en ruïnes i quatre anys després s'iniciava la realització d'el nou Ajuntament.

Actualment a ella podem admirar un rellotge carilló en el qual la figura autòmat de Don Miguel de Cervantes surt a l'exterior de la balconada a certes hores del dia a l'són de diferents melodies, presentant-nos primer a Sancho Panza i després al senyor Quixot de la Manxa, que apareix immers en la seva lectura.

Aquest rellotge, realitzat per l'empresa Cándido Valverde SL, va ser instal·lat l'any 2005, commemorant el IV Centenari de la Primera Part del Quixot, el mateix any que es celebrava el 750 aniversari de la fundació de Ciutat Real.

Palau de la Diputació

L'edifici civil més bell de la ciutat, representant de l'arquitectura de finals de segle XIX i obra de l'arquitecte, Santiago Rebollar, que va finalitzar la seva construcció en 1892.

Presenta tres façanes diferents, destacant-ne la façana principal, rematada amb l'escut de la ciutat, i la de la Mercè, amb una tribuna de columnes jòniques coronades per un frontó. Tota la part baixa de l'edifici és de pedra calcària blanca i la superior de maó vist i pedra calcària.

A l'interior val la pena contemplar l'escala principal, desenvolupada en dos vessants i coberta per una cúpula, obra de finals del s. XIX de l'arquitecte Sebastián Rebollar i decorada per Ángel Andrade i Samuel Luna. A les seves galeries, com a exposició permanent, destaca l'obra d'Àngel Andrade amb altres pintors i escultors de la província.

Porta de Toledo

El rei Alfons X va ordenar a 1255 la fundació de Vila Reial definint el seu traçat urbà i manant construir una muralla de forma ovalada, bàsicament aixecada en tàpia excepte els seus 130 torrasses de pedra, i inicialment amb set portes encara que va arribar a tenir vuit (Toledo, Calatrava , La Mata, Granada, Pruna, Alarcos, Santa Maria i de l'Carmen).

De totes aquestes la única que es conserva en l'actualitat és la Porta de Toledo, manada erigir en el Camí Reial de Toledo a Sevilla i situada a nord de la ciutat. El recinte emmurallat es va aixecar entre finals del segle XIII i començaments de segle XIV. La construcció de la Porta de Toledo es va concloure en 1328 el que es va testificar un cop s'han inscrit trobada a la mateixa.

D'inspiració hispanomusulmana, sustentada per dos torrasses a cada costat, posseeix sis arcs: els exteriors ogivals sobre mitges columnes adossades, els intermedis de ferradura i els interiors apuntats.

A l'interior dos trams amb volta d'aresta separats per l'espai dedicat a l'rastell. En extramurs, sobre l'arc ogival, un escut amb les armes castellanes -castillos i lleons.

Torrassa de l'Alcàsser i Porta de Santa Maria

Passejant per un dels jardins més cèntrics i coneguts de la ciutat ens trobem amb la porta de la Torrassa de l'Alcàsser, manat construir per Alfons X.

La seva ubicació era la part més alta i buidada d'edificis de la ciutat, per poder vigilar els possibles atacs a l'emmurallada ciutat. Va servir de residència en ocasions als Reis Catòlics. Actualment només es conserva una porta d'arc apuntat, en la qual podem observar carreus amb la marca dels picapedrers, així com curiosament, les armes de Castella i Lleó.

A la ronda de la ciutat i situada on es trobaria una de les 8 portes de la muralla de Vila Real, es troba la Porta de Santa Maria, pertanyent a l'antic Convent de La nostra Senyora d'Altagracia, derruït en els anys 70.

Casa Conde Cañada i Palau de Medrano

Edifici de 1924, situat entre els carrers Paloma i Creu. Va ser manat construir per Juan Medrano, alcalde de la ciutat en 1920. Durant el seu mandat, va tenir lloc el "motí de les Dones", revolta organitzada per l'escassetat de productes de primera necessitat, a causa de què la casa va quedar destrossada. Sobre les restes de l'antic habitatge, José Medrano mana construir l'edifici que avui en dia coneixem.