el Pilar

Templo barroco y uno de los centros de peregrinación más importantes del orbe católico. Es también un centro artístico de primer orden que reúne obras de gran valor de diferentes épocas. Destacan el Retablo Mayor del siglo XVI realizado por Damián Forment, el Coro Mayor, el Organo, y la Santa Capilla (diseñada por el arquitecto Ventura Rodríguez), obra maestra del arte dieciochesco que alberga la imagen de la Virgen del Pilar del s XV, sobre la columna. Los frescos de la bóveda del Coreto y la cúpula Regina martyrum fueron pintados por Goya.

la Seu

Construida sobre la mezquita mayor de la antigua ciudad musulmana, los restos más antiguos son los conservados en la zona de la cabecera románica que data del siglo XII. Ecléctico conjunto de estilos, que combina desde el Románico hasta el Neoclásico. En el exterior destaca el muro de la Capilla parroquial de San Miguel arcángel, obra cumbre del mudéjar zaragozano, y en el interior el retablo mayor gótico, realizado en alabastro polícromo. El Museo de Tapices expone una extraordinaria colección de tapices flamencos del Cabildo Metropolitano.

l'Aljafería

Es uno de los monumentos más importantes de la arquitectura Hispano – musulmana del siglo XI. Aunque el edificio ha sufrido sucesivas reformas, podemos pasear entre sus bellos pórticos ajardinados del Patio de Santa Isabel, por el Salón Dorado y el Oratorio. Del periodo posterior a la Reconquista destaca el palacio mudéjar de Pedro IV, así como la capilla de San Martín. La reforma más importante desde el punto de vista artístico es la realizada por los Reyes Católicos en 1492. El palacio fue desde 1485 sede del Tribunal de la Inquisición, incluidas sus cárceles y acuartelamientos de tropas de 1706 en adelante. Parte de sus dependencias son en la actualidad sede de las Cortes de Aragón. Cabe destacar la Torre del Trovador, fechada en el siglo IX, en la que Verdi sitúa la acción de su famosa opera.

CaixaForum

CaixaForum Saragossa és un centre cultural i social de l'Obra Social "la Caixa". L'edifici, amb una superfície total de 7.000 m2, és obra de l'Estudi Carme Pinós. En les seves dues sales d'exposicions se succeeixen exposicions d'art i ciència. Ofereix una àmplia programació d'activitats: cicles de música i poesia, conferències, projeccions, tallers i activitats per a tots els públics.

Museu Pablo Gargallo

Museu monogràfic dedicat a l'obra de l'escultor aragonès Pablo Gargallo. Conté escultures, dibuixos, gravats i els cartrons realitzats a manera de patrons per formar algunes de les seves escultures, així com el Fons de Documentació relatiu a l'artista ia l'escultura contemporània.

Pati de la Infanta

Un dels patis aragonesos renaixentistes més ben conservats, pertanyia a l'desaparegut Palau Zaporta, la portada i pati van ser comprats per un antiquari francès i traslladats a París, el 1980 va ser emplaçat a la Seu d'Ibercaja pedra a pedra.

la Llotja

Utilizada durante las últimas décadas como sala de exposiciones municipales, debe su nombre a la función para la que fue creada, construida por el Concejo como Lonja de mercaderes. Máximo exponente de la arquitectura civil renacentista aragonesa, presenta marcadas líneas ?quattrocentistas? y florentinas, destacando en su exterior el alero y la galería de arquillos y, en su interior, un gran salón con columnas anilladas y bóvedas de crucería estrellada.

Museu de Teatre Caesar Augusta

Sens dubte el teatre era un edifici monumental i el més popular de la ciutat.

Situat en una zona urbanística privilegiada, en alineació amb les Termes i el Fòrum, va ser començat a edificar-se en època de Tiberi, tot i que es va concloure posteriorment. Decaient irremissiblement al segle III, moment en què comença a ser espoliat sistemàticament. No obstant això, i malgrat es abandonat com a edifici d'espectacle, les seves ruïnes es van reutilitzar aviat, albergant cases en totes les etapes històriques, sent testimoni ocult i emmascarat de la vida dels saragossans fins al segle XX.

Arc i casa de l'Deán

Constitueix un dels racons més emblemàtics de la nostra ciutat. El seu origen se situa al s. XIII, quan es va plantejar dur a terme una construcció que comuniqués la catedral amb la nova casa de el degà, cap de l'cabildo després de l'prelat. L'arc actual, molt restaurat, respon a la reforma realitzada al s. XIV, sent el més excel·lent d'aquesta obra del mirador, amb finestrals de traceria gòtic mudèjar.