el Pilar

Temple barroc i un dels centres de pelegrinatge més importants de l'orbe catòlic. És també un centre artístic de primer ordre que aplega obres de gran valor de diferents èpoques. Destaquen el Retaule Major del segle XVI realitzat per Damián Forment, el Cor Major, l'Organo, i la Santa Capella (dissenyada per l'arquitecte Ventura Rodríguez), obra mestra de l'art divuitxec que acull la imatge de la Mare de Déu del Pilar del s XV, sobre la columna. Els frescos de la volta del Coreto i la cúpula Regina martyrum van ser pintats per Goya.

la Seu

Construïda sobre la mesquita major de l'antiga ciutat musulmana, les restes més antigues són les conservades a la zona de la capçalera romànica que data del segle XII. Eclèctic conjunt d'estils, que combina des del romànic fins al neoclàssic. A l'exterior destaca el mur de la Capella parroquial de Sant Miquel arcàngel, obra cimera del mudèjar saragossà, ia l'interior el retaule major gòtic, realitzat en alabastre polícrom. El Museu de Tapissos exposa una extraordinària col·lecció de tapissos flamencs del Cabildo Metropolità.

l'Aljafería

És un dels monuments més importants de l'arquitectura Hispanomusulmana del segle XI. Tot i que l'edifici ha patit reformes successives, podem passejar entre els seus bells pòrtics enjardinats del Pati de Santa Isabel, pel Saló Daurat i l'Oratori. Del període posterior a la Reconquesta destaca el palau mudèjar de Pere IV, així com la capella de Sant Martí. La reforma més important des del punt de vista artístic és la realitzada pels Reis Catòlics el 1492. El palau va ser des del 1485 seu del Tribunal de la Inquisició, incloses les seves presons i aquarteraments de tropes de 1706 en endavant. Part de les seves dependències són actualment seu de les Corts d'Aragó. Cal destacar la Torre del Trobador, datada al segle IX, en què Verdi situa l'acció de la seva famosa òpera.

CaixaForum

CaixaForum Zaragoza és un centre cultural i social de l'Obra Social ”la Caixa”. L'edifici, amb una superfície total de 7.000 m2, és obra de l'Estudi Carme Pinós. A les dues sales d'exposicions se succeeixen exposicions d'art i ciència. Ofereix una programació àmplia d'activitats: cicles de música i poesia, conferències, projeccions, tallers i activitats per a tots els públics.

Museu Pablo Gargallo

Museu monogràfic dedicat a l'obra de l'escultor aragonès Pablo Gargallo. Conté escultures, dibuixos, gravats i els cartrons realitzats a manera de patrons per formar algunes de les seves escultures, així com el Fons de Documentació relatiu a l'artista ia l'escultura contemporània.

Pati de la Infanta

Un dels patis aragonesos renaixentistes més ben conservats, pertanyia a l'desaparegut Palau Zaporta, la portada i pati van ser comprats per un antiquari francès i traslladats a París, el 1980 va ser emplaçat a la Seu d'Ibercaja pedra a pedra.

la Llotja

Utilitzada durant les darreres dècades com a sala d'exposicions municipals, deu el seu nom a la funció per a la qual va ser creada, construïda pel Concejo com a Llotja de mercaders. Màxim exponent de l?arquitectura civil renaixentista aragonesa, presenta marcades línies ?quattrocentistes? i florentines, destacant a l'exterior l'aler i la galeria d'arquets i, a l'interior, un gran saló amb columnes anellades i voltes de creueria estrellada.

Museu de Teatre Caesar Augusta

Sens dubte el teatre era un edifici monumental i el més popular de la ciutat.

Situat en una zona urbanística privilegiada, en alineació amb les Termes i el Fòrum, va ser començat a edificar-se en època de Tiberi, tot i que es va concloure posteriorment. Decaient irremissiblement al segle III, moment en què comença a ser espoliat sistemàticament. No obstant això, i malgrat es abandonat com a edifici d'espectacle, les seves ruïnes es van reutilitzar aviat, albergant cases en totes les etapes històriques, sent testimoni ocult i emmascarat de la vida dels saragossans fins al segle XX.

Arc i casa de l'Deán

Constitueix un dels racons més emblemàtics de la nostra ciutat. El seu origen se situa al s. XIII, quan es va plantejar dur a terme una construcció que comuniqués la catedral amb la nova casa de el degà, cap de l'cabildo després de l'prelat. L'arc actual, molt restaurat, respon a la reforma realitzada al s. XIV, sent el més excel·lent d'aquesta obra del mirador, amb finestrals de traceria gòtic mudèjar.