nya Thierry
Camerun
Un cos ple de ferides i cops
Nya Thierry sap el que és treballar des que va ser un nen orfe. Quan ell mateix va ser pare, la vida se li va complicar i va decidir buscar a Europa el que no guanyava al Camerun per alimentar el seu fill. Va sortir de casa el 7 d'agost de 2012, amb 30 anys. La seva mare li va donar una foto dels dos, que després perdria al mar, i un collaret que el va acompanyar tot el viatge.
Amb tren, autobús o caminant nits senceres, va arribar a Nigèria, on la policia li va treure el poc que tenia. Va dormir al carrer, va treballar com a paleta, va veure com una bomba de Boko Haram sembrava el terror i, per primera vegada, va pensar en tornar.
Després de dues setmanes de treball, va caminar fins a la frontera amb el Níger i de nou va haver de pagar a la policia.
Al Níger veia cada dia a desenes de nens demanant alguna cosa per menjar. La calor era insuportable i no hi havia aigua, ni menjar, només una immensa pobresa. I una altra vegada va pensar en tornar. Va treballar a la cuina d'un restaurant i després recollint llaunes i envasos perquè els tuareg l'ajudaran a creuar el desert. Així va arribar a Algèria, on va seguir treballant. Va caminar cap al Marroc, de nit per esquivar la policia, i va pujar a un tren en marxa que el va portar a Nador. A la muntanya Gurugú. Va intentar entrar a Espanya nou vegades. Té el cos ple de ferides: de la tanca, dels cops de la policia, de les caigudes. Un cop es va trencar una cama que li van guarir amb taules i benes. Va trigar més de tres mesos a tornar a caminar. Desesperat, va intentar entrar nedant, sense saber nedar, per Ceuta. Eren 30. Es van ofegar XNUMX:XNUMX.
El 10 d'agost de 2014, quan Salvament Marítim el va rescatar d'una barca de plàstic en la qual, amb 11 persones més, havia passat tota la nit després de donar 200 euros a la policia marroquina, va pensar que per fi podria treballar i enviar diners a casa. Però va estar gairebé una setmana detingut a Tarifa i dues al CIE d'Aluche. "No entenia res. Mai he robat, no he fet mal a ningú. Després de Boko Haram, el desert, gairebé dos anys al Marroc, saltant la tanca, tirant-me a la mar ... el més difícil és el CIE ", diu.
Avui, a Torrelavega, només va a la feina, a la parròquia, a classe ... I espera el dia en què, a la fi, pugui tenir papers.
La mirada d'un nen:
®Arush, 7 anys
JO ACUSO: Helena Maleno
Els textos "Jo acuso" han estat sol·licitats pel Consejo General de la Abogacía Española i s'han assignat aleatòriament
Les violències empenyen la barca cap al centre de la mar. La sacsegen bruscament una i altra vegada. Passegen les pors en forma de vòmit per les boques dels homes, les dones i els nadons. El dolor s'aferra als genolls, surt de les goles disfressat de crit i entumeix els braços. Canta l'horror en el silenci de pregàries de diferents llengües.
I és que diuen les injustícies haver fet un pacte amb el diable que habita al MareNostrum.
Però inquieta i suau s'ha lliscat la solidaritat fins a la barca, com un murmuri dolç va apartant les ones, fent brollar els miracles.
Alimenta l'amor les mans que s'entrellacen i calmen amb carícies rostres i cabells.
I per fi la fe i l'esperança s'abracen als cor és com si hagués arribat l'anhelat matí.
Helena Maleno, activista de drets humans experta en migracions. Premi Nacho de la Mata de l' Consejo General de l'Advocacia 2015
organitza
patrocinen
col·laboren
I el testimoni personal de: