Morad sempre va sentir que els seus pares s'avergonyien d'ell. Només ho volien perquè portava diners a casa des que als 19 anys va deixar els estudis i va començar a treballar.

Vivia en Farkhana, una localitat marroquina pròxima a Melilla on anava cada dia a guanyar-se la vida com podia: treballant en supermercats, bars, botigues ... Sempre en negre.

Un dia, a la frontera, quan tenia 26 anys, un noi jove va començar a insultar-davant la mirada complaent dels policies. Va passar només dos dies al calabós perquè gràcies a un conegut la causa que va constar per escrit va ser "escàndol públic". Aquesta vegada va tenir sort, però va començar a viure amb por i va pensar que potser no hauria propera vegada.

Al Marroc, l'homosexualitat és un delicte que es castiga amb penes que van des de tres mesos a tres anys de presó. Molts pateixen, a més, agressions i vexacions de tot tipus.

Per això va decidir demanar asil a Espanya. A Melilla, va compartir habitació amb unes 20 persones en un CETI que albergava 1.500 encara que estigués dissenyat per 480. Allà també va ocultar la seva homosexualitat per no buscar-se problemes.

Recorda bé que el dia que va rebre la trucada de la Teresa, l'advocada, era dijous. Va passar un temps de sol·licituds, impresos i esperes, que calmava amb la música de Najwa Karam, Hosam Jnid o Haifa Wahbi, sempre en els seus auriculars.

Ara, dos anys després d'aquella detenció, viu a València, on estudia un cicle formatiu d'atenció sociosanitària. Diu que no va venir a Espanya a buscar feina, ni per no poder menjar al seu país. Va venir per sentir-se lliure. Vol treballar, casar-se, tenir fills. Viure la seva vida sense molestar ningú, sense que ningú li molesti. Vol ser ell, sense por a res. Perquè l'amor no és un delicte.