Llibertat va passar els seus primers anys tancada entre filats. Les primeres van ser les de el camp de refugiats de Magnac-Laval a què va arribar en braços de la seva mare a les tres setmanes de néixer en 1939; després les de Gurs, al país basc francès, i finalment Rivesaltes, als Pirineus Orientals, on va donar els seus primers passos.
Fins als quatre anys i mig no va poder conèixer el seu pare, a qui havien reclòs a Argelès juntament amb 100.000 espanyols més fugits en acabar la Guerra Civil.

Després de la caiguda de Barcelona, ​​on va néixer Llibertat de pares asturians, mig milió de persones van buscar refugi a França. Els seus pares van caminar portant-la en braços durant dies a través d'el pas fronterer de la Jonquera. Després, a dones, ancians i mutilats els van ficar en un tren i als homes vàlids se'ls van endur a una altra banda.

I van arribar la fam, el fred i les malalties. Llibertat i la seva mare van contreure el tifus i quan van desnonar a la nena, la seva mare li va donar la vida per segon cop donándole la seva sang en contra de l'criteri dels metges. Llibertat no va perdre la vida, però va començar a perdre el seu nom. Unes ànimes caritatives van anotar en un paper que es deia M. Luisa perquè no se li tanquessin les portes de el cel.

I després va arribar una altra guerra, aquest cop mundial. La segona. I el camp de Rivesaltes es va omplir de jueus, comunistes i altres gents a qui cridaven "els indesitjables". Llibertat-Mª Luisa creixia amb el so dels avions i les bombes i jugava amb el seu primer i únic joguina: una roda de fusta que va rebre de la Creu Roja suïssa.
Diu Llibertat que en els seus gairebé 80 anys de vida mai ha deixat de ser refugiada. I no entén que la història s'estigui repetint. Que Europa no hagi après, que segueixi tancant les portes i confinant en camps plens de filats dels drets de persones que fugen d'una guerra.

La mirada d'un nen: