Una càmera de fotos, el passaport, unes notes amb receptes de cuina, poemes i apunts d'un llarg viatge són tot l'equipatge de, diguem-ne, Karim. Abans d'això tenia una botiga de decoració a Aleppo, que li va treure un dels bàndols contendents a la guerra de Síria. L'altre bàndol el va segrestar durant quatre dies. Quan el seu fill gran, obligat a allistar-se en l'exèrcit, va morir en combat, va decidir sortir del seu país. El seu viatge va començar a Antioquia, Turquia, molt a prop de la frontera amb Síria. Va ser anotant els seus passos en un paper per no perdre el seny i documentant amb fotografies els llocs i persones que s'anava trobant pel camí.

Durant 10 dies, d'oest a est, va creuar 12 països d'Europa a peu, en autobusos, trens o taxis compartits.

Abans d'això, la matinada de el 27 d'octubre de 2015 va pujar a una embarcació pneumàtica per fer un trajecte que habitualment costa 40 minuts, entre Turquia i Lesbos. Karim va estar 10 hores al mar Egeu. D'aquest capítol no hi ha fotos, només dolor a l'recordar a les 46 persones que viatjaven amb ell. La primera que va morir va ser una nena de sis anys que va inhalar el combustible vessat amb l'onatge. A altres se les va empassar el mar quan nedaven a buscar ajuda o quan es va trencar l'embarcació. Ell ni tan sols s'explica com va poder sobreviure després d'estar a la deriva durant hores.

El 4 de novembre va arribar a Alemanya, però el seu objectiu era Espanya, on viu Fadua, la dona amb la qual s'ha promès.

Ara, a Barcelona, ​​aprèn espanyol i pensa en els seus tres fills: un a Turquia i altres a Bèlgica. Vol començar una nova vida en pau perquè, diu, amb la guerra no hi ha futur.

La mirada d'un nen:

^®Karla, 7 anys