Convenció sobre els Drets de l'Infant

Preàmbul

Els estats part en aquesta Convenció,

Atès que, de conformitat amb els principis proclamats a la Carta de les Nacions Unides, la llibertat, la justícia i la pau al món es basen en el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana,

Tenint present que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta la seva fe en els drets fonamentals de l'home i en la dignitat i el valor de la persona humana, i que han decidit promoure el progrés social i elevar el nivell de vida dins d' un concepte més ampli de la llibertat,

Reconeixent que les Nacions Unides han proclamat i acordat en la Declaració Universal de Drets Humans i en els pactes internacionals de drets humans, que tota persona té tots els drets i llibertats enunciats en ells, sense cap distinció, per motius de raça, color, sexe , idioma, religió, opinió política o d'una altra mena, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició,

Recordant que en la Declaració Universal de Drets Humans les Nacions Unides han proclamat que la infància té dret a cures i assistència especials,

Convençuts que la família, com a grup fonamental de la societat i medi natural per al creixement i el benestar de tots els seus membres, i en particular dels nens, ha de rebre la protecció i assistència necessàries per poder assumir plenament les seves responsabilitats dins de la comunitat ,

Reconeixent que l'infant, per al ple i harmoniós de la seva personalitat, ha de créixer en el si de la família, en un ambient de felicitat, amor i comprensió,

Considerant que l'infant ha de ser preparat per a una vida independent en societat i ser educat en l'esperit dels ideals proclamats a la Carta de les Nacions Unides i, en particular, en un esperit de pau, dignitat, tolerància, llibertat, igualtat i solidaritat,

Tenint present que la necessitat de proporcionar a l'infant una protecció especial ha estat enunciada en la Declaració de Ginebra de 1924 sobre els Drets de l'Infant i en la Declaració dels Drets de l'Infant adoptada per l'Assemblea General el 20 de novembre de 1959, i reconeguda en la Declaració Universal de Drets Humans, al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (en particular, en els articles 23 i 24), en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (en particular, en l'article 10) i en els estatuts i normatives dels organismes especialitzats i de les organitzacions internacionals que s'interessen en el benestar de l'infant,

Tenint present que, com s'indica en la Declaració dels Drets de l'Infant, "el nen, per la seva falta de maduresa física i mental, necessita protecció i cura especials, fins i tot la deguda protecció legal, tant abans com després del naixement",

Recordant que disposa la Declaració sobre els principis socials i jurídics relatius a la protecció i el benestar dels nens, amb particular referència a l'adopció i la col·locació en llars de guarda, en els àmbits nacional i internacional; les Regles mínimes de les Nacions Unides per a l'administració de la justícia de menors (Regles de Beijing); i la Declaració sobre la protecció de la dona i el nen en estats d'emergència o de conflicte armat,

Reconeixent que en tots els països de món hi ha nens que viuen en condicions excepcionalment difícils i que aquest infants necessiten una consideració,

Tenint degudament en compte la importància de les tradicions i els valors culturals de cada poble per a la protecció i el desenvolupament harmoniós de l'infant,

Reconeixent la importància de la cooperació internacional per al millorament de les condicions de vida dels nens en tots els països, en particular en els països en desenvolupament,

Han convingut el següent:

Part I

Article 1

Per als efectes de la present Convenció, s'entén per infant tot ésser humà menor de divuit anys d'edat, llevat que, en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi assolit abans la majoria d'edat.

Article 2

1. Els Estats membres han de respectar els drets enunciats en aquesta Convenció i assegurar-los a tots els infants sota la seva jurisdicció, sense cap distinció, independentment de la raça, el color, el sexe, l'idioma, la religió, l'opinió política o d'una altra índole, l'origen nacional, ètnic o social, la posició econòmica, els impediments físics, el naixement o qualsevol altra condició de l'infant, dels seus pares o dels seus representants legals.

2. Els estats part prendran totes les mesures apropiades per garantir que l'infant estigui protegit contra tota forma de discriminació o càstig per mor de la condició, les activitats, les opinions expressades o les creences dels seus pares, tutors legals o dels seus familiars.

Article 3

1. En totes les mesures concernents als nens que prenguin les institucions públiques o privades de benestar social, els tribunals, les autoritats administratives o els òrgans legislatius, una consideració primordial a què s'atendrà serà l'interès superior de l'infant.

2. Els estats part es comprometen a assegurar als el nen la protecció i la cura que siguin necessaris per al seu benestar, tenint en compte els drets i deures dels seus pares, tutors o altres persones responsables d'ell davant la llei i, amb aquest fi, prendran totes les mesures legislatives i administratives adequades.

3. Els estats membres han d'assegurar que les institucions, serveis i establiments encarregats de la cura o la protecció dels infants compleixin les normes establertes per les autoritats competents, especialment en matèria de seguretat, salubritat, el nombre i competència del seu personal, així com en relació amb l'existència d'una supervisió adequada.

Article 4

Els Estats membres han de prendre totes les mesures legislatives, administratives i d'una altra índole per fer efectius els drets reconeguts en aquesta Convenció. Pel que fa als drets econòmics, socials i culturals, els Estats membres han de prendre aquestes mesures fins al màxim dels recursos de què disposin i, quan sigui necessari, dins el marc de la cooperació internacional.

Article 5

Els Estats membres han de respectar les responsabilitats, els drets i els deures dels pares o, si s'escau, dels membres de la família extensa o de la comunitat, segons els usos locals, dels tutors o altres persones encarregades legalment de l'infant de impartir, d'acord amb l'evolució de les seves facultats, direcció i la guia adequades perquè pugui exercir els drets reconeguts en aquesta Convenció.

Article 6

1. Els Estats membres reconeixen que tot infant té el dret intrínsec a la vida.

2. Els Estats membres han d'assegurar a la màxima mesura possible la supervivència i el desenvolupament de l'infant.

Article 7

1. El nen serà inscrit immediatament després del seu naixement i tindrà dret des que a un nom, a adquirir una nacionalitat i, en la mesura del possible, a conèixer als seus pares ia ser pujat per ells.

2. Els Estats membres han d'assegurar l'aplicació d'aquests drets de conformitat amb la legislació nacional i les obligacions que hagin contret en virtut dels acords internacionals en aquesta esfera, sobretot quan el nen resultés d'una altra manera apàtrida.

Article 8

1. Els estats part es comprometen a respectar el dret de l'infant a preservar la seva identitat, inclosos la nacionalitat, el nom i les relacions familiars de conformitat amb la llei i sense interferències il·lícites.

2. Si un infant fos privat il·legalment d'alguns dels elements de la seva identitat, o de tots, els Estats membres li prestaran l'assistència i la protecció adequades amb la finalitat de restablir ràpidament la seva identitat.

Article 9

1. Els Estats membres vetllaran perquè l'infant no sigui separat dels seus pares contra la voluntat d'aquests, excepte quan, a reserva de revisió judicial, les autoritats competents, d'acord amb la llei i els procediments aplicables, que aquesta separació és necessària en l'interès superior de l'infant. Aquesta decisió pot ser necessària en casos particulars, per exemple, en els casos en què el nen sigui objecte de maltractament o descuit per part dels seus pares o quan aquests viuen separats i s'ha d'adoptar una decisió sobre el lloc de residència de l'infant.

2. En qualsevol procediment de conformitat amb el paràgraf 1 de aquest article, s'oferirà a totes les parts interessades l'oportunitat de participar-hi i de donar a conèixer les seves opinions.

3. Els estats membres han de respectar el dret de l'infant separat d'un o d'ambdós pares a mantenir relacions personals i contacte directe amb tots dos pares de manera regular, llevat que això és contrari a l'interès superior de l'infant.

4. Quan aquesta separació sigui resultat d'una mesura adoptada per un Estat membre, com la detenció, l'empresonament, l'exili, la deportació o la mort (inclosa la mort per qualsevol causa mentre la persona estigui sota la custòdia de l'Estat) de un dels pares de l'infant, o de tots dos, o de l'infant, l'Estat part ha de proporcionar, quan se li demani, als pares, a l'infant o, si escau, a un altre familiar, informació bàsica sobre el parador de l'familiar o familiars absents , llevat que això resultés perjudicial per al benestar de l'infant. Els estats membres s'han d'assegurar, a més, que la presentació d'aquesta petició no comporti conseqüències adverses per a la persona o persones interessades.

Article 10

1. De conformitat amb l'obligació que incumbeix als estats part a tenor del que disposa el paràgraf 1 de l'article 9, tota sol·licitud feta per un infant o pels seus pares per entrar en un Estat membre o sortir d'ell als efectes de la reunió de la família serà atesa pels Estats membres positivament, humanitària i expeditiva. Els Estats membres han d'assegurar, a més, que la presentació d'aquesta sol·licitud no tingui conseqüències adverses per als sol·licitants ni per als seus familiars.

2. Un infant els pares del qual visquin en estats diferents té dret a mantenir periòdicament, llevat de circumstàncies excepcionals, relacions personals i contactes directes amb tots dos pares. Amb aquesta finalitat, i de conformitat amb l'obligació assumida pels estats part en virtut de l'apartat 1 de l'article 9, els Estats membres han de respectar el dret de l'infant i dels seus pares a sortir de qualsevol país, inclòs el propi, i d'entrar en seu propi país. El dret de sortir de qualsevol país solament estarà subjecte a les restriccions estipulades per llei i que siguin necessàries per protegir la seguretat nacional, l'ordre públic, la salut o la moral públiques o els drets i llibertats d'altres persones i que estiguin en consonància amb els altres drets reconeguts per la present Convenció.

Article 11

1. Els Estats membres han de prendre mesures per evitar el trasllat il·lícits d'infants a l'estranger i la retenció il·lícita d'infants a l'estranger.

2. Amb aquesta finalitat, els Estats membres han de promoure l'establiment d'acords bilaterals o multilaterals o l'adhesió a acords existents.

Article 12

1. Els Estats membres han d'assegurar a l'infant que estigui en condicions de formar-se un judici propi el dret d'expressar la seva opinió en tots els afers que afecten el nen Es tindrà en compte les opinions de l'infant, en funció de l'edat i maduresa de l' nen.

2. Amb aquesta finalitat, es donarà en particular a l'infant oportunitat de ser escoltat en qualsevol procediment judicial o administratiu que afecti el nen, ja sigui directament o per mitjà d'un representant o d'una institució adequada, d'acord amb les normes de procediment de la llei nacional.

Article 13

1. L'infant té dret a la llibertat d'expressió; aquest dret inclou el dret a cercar, rebre i difondre informacions i idees de tota mena, sense consideració de fronteres, sigui oralment, per escrit o impreses en forma d'art o per qualsevol altre mitjà triat per l'infant.

2. L'exercici d'aquest dret pot estar subjecte a certes restriccions, que seran només les que prevegi la llei i que siguin necessàries:
a) Per al respecte dels drets o la reputació dels altres; o
b) Per a la protecció de la seguretat nacional, de l'ordre públic o per protegir la salut o la moral públiques.

Article 14

1. Els Estats membres han de respectar el dret de l'infant a la llibertat de pensament, de consciència i de religió.

2. Els Estats membres han de respectar els drets i deures dels pares i, si s'escau, dels representants legals, de guiar el nen en l'exercici del seu dret de manera conforme a l'evolució de les seves facultats.

3. La llibertat de manifestar la pròpia religió o les pròpies creences només a les limitacions prescrites per la llei que siguin necessàries per protegir la seguretat, l'ordre, la moral o la salut públics o els drets i llibertats fonamentals dels altres.

Article 15

1. Els Estats membres reconeixen els drets de l'infant a la llibertat d'associació ia la llibertat de reunió pacífica.

2. No s'imposaran restriccions a l'exercici d'aquests drets diferents de les establertes de conformitat amb la llei i que siguin necessàries en una societat democràtica, en interès de la seguretat nacional o pública, l'ordre públic, la protecció de la salut i la moral públiques o la protecció dels drets i llibertats dels altres.

Article 16

1. Cap nen serà objecte d'ingerències arbitràries o il·legals en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs il·legals al seu honor ia la seva reputació.

2. L'infant té dret a la protecció de la llei contra aquestes ingerències o atacs.

Article 17

Els Estats membres reconeixen la importància de la funció dels mitjans de comunicació i han de vetllar perquè l'infant tingui accés a informacions i materials procedents de diverses fonts nacionals i internacionals, especialment la informació i el material que tinguin per finalitat promoure el seu benestar social, espiritual i moral i la seva salut física i mental. Amb aquesta finalitat, els estats part:
a) Han d'encoratjar els mitjans de comunicació a difondre informació i materials d'interès social i cultural per al nen, de conformitat amb l'esperit de l'article 29;
b) Han de promoure la cooperació internacional en la producció, l'intercanvi i la difusió d'aquesta informació i aquests materials procedents de diverses fonts culturals, nacionals i internacionals;
c) Han d'encoratjar la producció i difusió de llibres per a nens;
d) Han d'encoratjar els mitjans de comunicació a tenir una atenció especial en compte les necessitats lingüístiques de l'infant que pertany a un grup minoritari o que sigui indígena;
e) Han de promoure l'elaboració de directrius apropiades per protegir el nen contra tota informació i material perjudicial per al seu benestar, tenint en compte les disposicions dels articles 13 i 18.

Article 18

1. Els estats part han de mirar a garantir el reconeixement de el principi que tots dos pares tenen obligacions comunes pel que fa a la criança i el desenvolupament de l'infant. Incumbirà als pares o, si escau, als representants legals la responsabilitat primordial de la criança i el desenvolupament de l'infant. La seva preocupació fonamental serà l'interès superior de l'infant.

2. A l'efecte de garantir i promoure els drets enunciats en aquesta Convenció, els Estats membres han de donar l'ajut oportú als pares i als representants legals per a l'exercici de les seves funcions pel que fa a la criança de l'infant i vetllaran per la creació d'institucions, instal·lacions i serveis per a la cura dels nens.

3. Els estats membres han de prendre totes les mesures apropiades perquè els infants de pares que treballen tinguin dret a beneficiar-se dels serveis i instal·lacions de guarda de nens per als que reuneixin les condicions requerides.

Article 19

1. Els Estats membres han de prendre totes les mesures legislatives, administratives, socials i educatives apropiades per protegir el nen contra tota forma de perjudici o abús físic o mental, descuit o tracte negligent, maltractaments o explotació, inclòs l'abús sexual, mentre el nen es trobi sota la custòdia dels pares, d'un representant legal o de qualsevol altra persona que el tingui al seu càrrec.

2. Aquestes mesures de protecció haurien de comprendre, segons correspongui, PORCEDIMIENTOS eficaços per a l'establiment de programes socials a fi de donar el suport necessari a l'infant i als que tenen la tutela, així com per a altres formes de prevenció i per a la identificació, informar a una institució, investigació, tractar i seguir dels casos abans descrits de maltractaments a l'infant i, segons correspongui, la intervenció judicial.

Article 20

1. Els nens temporal o permanentment del seu entorn familiar o al seu interès primordial que no romanguin en aquest, té dret a la protecció i assistència especials de l'Estat.

2. Els Estats membres, d'acord amb les seves lleis nacionals, han de cura a aquest infant.

3. Aquesta atenció pot, entre altres coses, la col·locació en llars de guarda, la kafala de el dret islàmic, l'adopció o, si cal, la col·locació en institucions adequades de protecció de menors. A l'considerar les solucions, es prestarà particular atenció a la conveniència que hi hagi continuïtat en l'educació de l'infant i al seu origen ètnic, religiós, cultural i lingüístic.

Article 21

Els Estats membres que reconeixen o permeten l'adopció han d'que l'interès superior de l'infant sigui la consideració primordial i:
a) Han de vetllar perquè l'adopció de l'infant només sigui autoritzada per les autoritats competents, les que han de determinar, d'acord amb les lleis i les normatives aplicables i sobre la base de tota la informació pertinent i fidedigna, que l'adopció és admissible en vista de la situació jurídica de l'infant en relació amb els seus pares, parents i representants legals i que, quan així es requereixi, les persones interessades hagin donat amb coneixement de causa el seu consentiment a l'adopció sobre la base de l'assessorament que pugui ser necessari;
b) Cal reconèixer que l'adopció en un altre país pot ser considerada com un altre mitjà de tenir cura de l'infant, en el cas que aquest no pugui ser col·locat en una llar de guarda o lliurat a una família adoptiva o no pugui ser atès de manera adequada en el país d'origen;
c) Han de vetllar perquè l'infant objecte d'adopció entre països gaudeixi de salvaguardes i garanties equivalents a les existents respecte de l'adopció al país d'origen;
d) Han d'adoptar totes les mesures apropiades per garantir que, en el cas d'adopció en un altre país, la col·locació no doni lloc a beneficis econòmics indeguts als qui hi participin;
e) Han de promoure, quan correspongui, els objectius de present article pactant acords o convenis bilaterals o multilaterals i s'han d'esforçar, dins d'aquest marc, per garantir que la col·locació de l'infant en un altre país s'efectuï per mitjà de les autoritats o organismes competents.

Article 22

1. Els Estats membres han de prendre mesures adequades per aconseguir que l'infant que demana estatut de refugiat o que sigui considerat refugiat d'acord amb el dret i els procediments internacionals o internacionals, tant si està sol com si està acompanyat dels seus pares o de qualsevol altra persona, la protecció i l'assistència humanitària, i que gaudeixi dels drets que li reconeixen aquesta Convenció i en altres instruments internacionals de drets humans o de caràcter humanitari a què aquests Estats siguin parts.

2. A aquest efecte, els estats membres, en la forma que estimin apropiada, en tots els esforços de les Nacions Unides i altres organitzacions intergovernamentals competents o organitzacions no governamentals que cooperin amb les Nacions Unides per protegir i ajudar aquest infant refugiat i localitzar als seus pares o altres membres de la seva família, per tal d'obtenir la informació necessària perquè es reuneixi amb la seva família. En els casos en què no es pugui localitzar cap dels pares o membres de la família, es concedirà a l'infant la mateixa protecció que a qualsevol altre nen privat permanent o temporalment del seu medi familiar, per qualsevol motiu, com es disposa a la present Convenció.

Article 23

1. Els Estats membres reconeixen que l'infant mentalment o físicament impedit ha de gaudir d'una vida plena i decent en condicions que assegurin la seva dignitat, li permetin arribar a bastar-se a si mateix i facilitin la participació activa de l'infant en la comunitat.

2. Els Estats membres reconeixen el dret de l'infant disminuït a rebre atencions especials i vetllaran perquè, d'acord amb els recursos disponibles, la prestació a l'infant que reuneixi les condicions requerides i als responsables de la seva cura de l'assistència que se sol·liciti i que sigui adequada a l'estat de l'infant i dels dels seus pares o d'altres persones que en tinguin cura.

3. En atenció a les necessitats especials de l'infant disminuït, l'assistència que es presti d'acord amb el paràgraf 2 d'aquest article serà gratuïta sempre que sigui possible, tenint en compte la situació econòmica dels pares o de les altres persones que tinguin cura de l'infant, i estarà destinada a assegurar que el nen disminuït tingui accés efectiu a l'educació, la capacitació, els serveis sanitaris, els serveis de rehabilitació, la preparació per a l'ocupació i les oportunitats d'esplai i rebi aquests serveis amb l'objecte que el nen aconsegueixi la integració social i el desenvolupament individual, inclòs el desenvolupament cultural i espiritual, en la màxima mesura possible.

4. Els estats membres han de promoure, amb esperit de cooperació internacional, l'intercanvi d'informació adequada en el camp de l'atenció sanitària preventiva i de el tractament mèdic, psicològic i funcional dels infants impedits, inclosa la difusió d'informació sobre els mètodes de rehabilitació i els serveis d'ensenyament i formació professional, així com l'accés a aquesta informació per tal que els Estats membres puguin millorar la seva capacitat i coneixements i ampliar la seva experiència en aquest camp. Referent a això, s'han de tenir especialment en compte les necessitats dels països en desenvolupament.

Article 24

1. Els Estats membres reconeixen el dret de l'infant a gaudir del més alt nivell possible de salut ia serveis per al tractament de les malalties i de restabliment de la salut. Els estats part s'han d'esforçar per assegurar que cap infant no sigui privat del seu dret a gaudir d'aquests serveis sanitaris.

2. Els Estats membres han d'assegurar la plena aplicació d'aquest dret i, en particular, han de prendre les mesures apropiades per:
a) Reduir la mortalitat infantil i en la infantesa;
b) Assegurar la prestació de l'assistència mèdica i l'atenció sanitària que siguin necessàries a tots els nens, posant l'accent en el desenvolupament de l'atenció primària de salut;
c) Combatre les malalties i la malnutrició en el marc de l'atenció primària de la salut mitjançant, entre altres coses, l'aplicació de la tecnologia disponible i el subministrament d'aliments nutritius adequats i aigua potable neta, tenint en compte els perills i riscos de contaminació de l'entorn;
d) Assegurar atenció sanitària prenatal i postnatal a les mares;
e) Assegurar que tots els sectors de la societat, i en particular els pares i els nens, coneguin els principis bàsics de la salut i la nutrició dels nens, els avantatges de la lactància materna, la higiene i el sanejament ambiental i les mesures de prevenció d'accidents, tinguin accés a l'educació pertinent i rebin suport en l'aplicació d'aquests coneixements;
f) Desenvolupar l'atenció sanitària preventiva, l'orientació als pares i l'educació i serveis en matèria de planificació de la família.

3. Els estats membres han de prendre totes les mesures eficaces i apropiades possibles per abolir les pràctiques tradicionals que siguin perjudicials per a la salut dels nens.

4. Els estats part es comprometen a promoure i encoratjar la cooperació internacional per aconseguir progressivament la plena realització de el dret reconegut en el present article. Referent a això, s'han de tenir plenament en compte les necessitats dels països en desenvolupament.

Article 25

Els Estats membres reconeixen el dret de l'infant que ha estat internat en un establiment per les autoritats competents per als fins d'atenció, protecció o tractament de la seva salut física o mental a un examen periòdic de el tractament a que rep i de totes les altres circumstàncies pròpies del seu internament.

Article 26

1. Els Estats membres han de reconèixer tots els infants el dret a beneficiar-se de la seguretat social, fins i tot de l'assegurança social, i adoptaran les mesures necessàries per aconseguir la plena realització d'aquest dret d'acord amb la legislació nacional.

2. Les prestacions s'haurien de concedir, quan correspongui, tenint en compte els recursos i la situació de l'infant i de les persones que siguin responsables de l'manteniment de l'infant, així com qualsevol altra consideració pertinent a una sol·licitud de prestacions feta per l'infant o, si nom.

Article 27

1. Els Estats membres reconeixen el dret de tot infant a un nivell de vida adequat per al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social.

2. Als pares o altres persones encarregades de l'infant tenen l'obligació primordial d'assegurar, dins les seves possibilitats econòmiques, les condicions de vida que siguin necessàries per al desenvolupament de l'infant.

3. Els estats part, d'acord amb les condicions nacionals i d'acord amb els seus mitjans, han de prendre mesures apropiades per ajudar els pares i les altres persones responsables de l'infant a donar efectivitat a aquest dret i, en cas necessari, de donar ajut material i programes de suport, principalment pel que fa a la nutrició, el vestit i l'habitatge.

4. Els estats membres han de prendre totes les mesures apropiades per assegurar el pagament de la pensió alimentària per part dels pares o altres persones que tinguin la responsabilitat financera de l'infant, tant si viuen a l'Estat part com si viuen a l'estranger. En particular, quan la persona que tingui la responsabilitat financera de l'infant viu en un Estat diferent d'aquell en què viu l'infant, els Estats membres han de promoure l'adhesió als acords internacionals o la conclusió d'aquests, així com la concertació de qualssevol altres arranjaments apropiats.

Article 28

1. Els Estats membres reconeixen el dret de l'infant a l'educació i, per tal que es pugui exercir progressivament i en condicions d'igualtat d'oportunitats aquest dret, han de:
a) Implantar l'ensenyament primari obligatori i gratuït per a tothom
b) Fomentar el desenvolupament, en les seves diferents formes, de l'ensenyament secundari, inclòs l'ensenyament general i professional, fer que tots els infants d'ella i tinguin accés a ella i adoptar mesures pertinents, com ara la implantació de l'ensenyament gratuït i la oferint ajut econòmic en cas de necessitat;
c) Fer l'ensenyament superior accessible a tothom, sobre la base de la capacitat, per tots els mitjans apropiats;
d) Fer que tots els infants informació i orientació en qüestions educacionals i professionals i tinguin accés a elles;
e) Adoptar mesures per fomentar l'assistència regular a les escoles i reduir les taxes d'abandonament escolar.

2. Els Estats membres han de prendre totes les mesures adequades per vetllar perquè la disciplina escolar sigui administrada de manera compatible amb la dignitat humana de l'infant i de conformitat amb aquesta Convenció.

3. Els estats parts han de fomentar i encoratjar la cooperació internacional en qüestions d'educació, en particular a fi de contribuir a eliminar la ignorància i l'analfabetisme arreu del món i de facilitar l'accés als coneixements tècnics i als mètodes moderns d'ensenyament. Referent a això, s'han de tenir especialment en compte les necessitats dels països en desenvolupament.

Article 29

1. Els Estats membres convenen que l'educació de l'infant ha d'anar adreçada a:
a) Desenvolupar la personalitat, les aptituds i la capacitat mental i física de l'infant fins al màxim de les seves possibilitats;
b) Inculcar el nen el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals i dels principis consagrats en la Carta de les Nacions Unides;
c) Inculcar el nen el respecte dels seus pares, de la seva pròpia identitat cultural, del seu idioma i els seus valors, dels valors nacionals de país en què viu, de país d'on podria procedir i de les civilitzacions diferents de la seva;
d) Preparar l'infant per assumir una vida responsable en una societat lliure, amb esperit de comprensió, pau, tolerància, igualtat dels sexes i amistat entre tots els pobles, grups ètnics, nacionals i religiosos i persones d'origen indígena;
e) Inculcar el nen el respecte de l'entorn natural.

2. Res del que disposa aquest article o de l'article 28 s'ha d'interpretar com una restricció de la llibertat dels particulars i de les entitats per establir i dirigir institucions d'ensenyament, a condició que es respectin els principis enunciats en el paràgraf 1 de el present article i que l'educació donada en aquestes institucions s'ajusti a les normes mínimes de l'Estat.

Article 30

Als Estats on hi hagi minories ètniques, religioses o lingüístiques o persones d'origen indígena, no es pot negar a un nen que pertanyi a una minoria o que sigui indígena el dret que li correspon, en comú amb els altres membres del seu grup, a tenir la seva pròpia vida cultural, a professar i practicar la seva pròpia religió, o ús del propi idioma.

Article 31

1. Els Estats membres reconeixen el dret de l'infant a l'descans i l'esplai, a el joc ia les activitats recreatives pròpies de la seva edat ia participar lliurement en la vida cultural i en les arts.

2. Els Estats membres han de respectar i promoure el dret de l'infant a participar plenament en la vida cultural i artística i han d'afavorir oportunitats en condicions d'igualtat, de participar en la vida cultural, artístiques, recreatives i d'esplai.

Article 32

1. Els Estats membres reconeixen el dret de l'infant a ser protegit contra l'explotació econòmica i contra l'exercici de qualsevol treball que pugui ser perillós o entorpir la seva educació, o que sigui nociu per a la salut o per al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral o social.

2. Els Estats membres han de prendre mesures legislatives, administratives, socials i educatives per assegurar l'aplicació de el present article. Amb aquest propòsit i tenint en compte les disposicions pertinents i les internacionals, els Estats integrants, en especial:
a) Han de edat o edats mínimes per treballar;
b) Han de regular dels horaris i condicions de treball;
c) estipular les multes altres sancions apropiades per assegurar l'aplicació efectiva de el present article.

Article 33

Els Estats membres han de prendre totes les mesures apropiades, incloses mesures legislatives, administratives, socials i educatives, per protegir els infants de l'ús il·lícit dels estupefaents i substàncies psicotròpiques enumerades en els tractats internacionals pertinents, i per impedir que s'utilitzi a nens en la producció i el tràfic il·lícits d'aquestes substàncies.

Article 34

Els estats part es comprometen a protegir l'infant de totes les formes d'explotació i abús sexuals. Amb aquesta finalitat, els Estats membres han de, en particular, totes les mesures de caràcter nacional, bilateral i multilateral que siguin necessàries per impedir:
a) La inducció i la coacció perquè un nen es dediqui a qualsevol activitat sexual il·legal;
b) L'explotació de l'infant en la prostitució o altres pràctiques sexuals il·legals;
c) L'explotació de l'infant en espectacles o materials pornogràfics.

Article 35

Els estats part prendran totes les mesures de caràcter nacional, bilateral i multilateral que siguin necessàries per impedir el segrest, la venda o el tràfic d'infants per qualsevol motiu o en qualsevol forma.

Article 36

Els Estats membres han de protegir a l'infant contra totes les altres formes d'explotació que pugui perjudicar qualsevol aspecte del seu benestar.

Article 37

Els estats part han de vetllar perquè:
a) Cap infant no sigui sotmès a tortures ni a altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants. No s'imposarà la pena capital ni la de presó perpètua sense possibilitat d'excarceració per delictes comesos per menors de 18 anys d'edat;
b) Cap infant no sigui privat de la seva llibertat il·legalment o arbitràriament. La detenció, l'empresonament o la presó d'un nen es durà a terme de conformitat amb la llei i es només com a última mesura, i durant el període més curt possible que correspongui
c) Tot infant privat de llibertat sigui tractat amb la humanitat i el respecte que mereix la dignitat inherent a la persona humana, i de manera que es tinguin en compte les necessitats de les persones de la seva edat. En particular, un infant privat de llibertat estarà separat dels adults, tret que es considerés a l'interès superior de l'infant, i tindrà dret a mantenir contacte amb la seva família per mitjà de correspondència i de visites, excepte en circumstàncies excepcionals;
d) Tot infant privat de la seva llibertat tindrà dret a un accés ràpid a l'assistència jurídica i una altra assistència adequada, així com dret a impugnar la legalitat de la seva privació de llibertat davant d'un tribunal o una altra autoritat competent, independent i imparcial ia una prompta decisió sobre aquesta acció.

Article 38

1. Els estats part es comprometen a respectar i vetllar perquè es respectin les normes de el dret internacional humanitari que els siguin aplicables en els conflictes armats i que siguin pertinents per al nen.

2. Els Estats membres han de prendre totes les mesures possibles per evitar que les persones que encara no hagin complert els 15 anys d'edat no participin directament en les hostilitats.

3. Els estats part s'abstindran de reclutar a les forces armades a les persones que no hagin complert els 15 anys d'edat. Si recluten persones que hagin complert 15 anys, però que siguin menors de 18, els estats part han de procurar donar prioritat als de més edat.

4. De conformitat amb les obligacions dimanades de el dret internacional humanitari de protegir la població civil durant els conflictes armats, els Estats membres han de prendre totes les mesures possibles per assegurar la protecció i la cura dels nens afectats per un conflicte armat.

Article 39

Els Estats membres han de prendre totes les mesures apropiades per promoure la recuperació física i psicològica i la reintegració social de tot infant víctima de qualsevol forma d'abandó, explotació o abús; tortura o altra forma de tractes o penes cruels, inhumans o degradants; o conflictes armats. Aquesta recuperació i reinserció ha de tenir a terme en un ambient que protegeixi la salut, el respecte de si mateix i la dignitat de l'infant.

Article 40

1. Els Estats membres reconeixen el dret de tot infant de qui s'al·legui que ha infringit la llei penal, qui es acusat o inculpat d'infracció a la legislació a ser tractat de manera acord amb el foment del seu sentit de la dignitat i el valor, que enforteixi el respecte de l'infant pels drets humans i les llibertats fonamentals de tercers i en la qual es tinguin en compte l'edat de l'infant i la importància de promoure la reintegració de l'infant i que aquest assumeixi una funció constructiva en la societat .

2. Amb aquesta finalitat, i tenint en compte les disposicions pertinents de les normatives internacionals, els Estats membres han d'assegurar, en particular:
a) Que no s'al·legui que cap infant ha infringit la llei penal, ni acusat o inculpat d'infracció a la legislació, per actes o omissions que no estaven prohibits per les lleis nacionals o internacionals en el moment en què es van cometre;
b) Que a tot nen de què s'al·legui que ha infringit la llei penal o s'acusi d'haver infringit aquestes lleis se li garanteixi, almenys, el següent:
i) Que es considerat innocent mentre no se'n provi la culpabilitat d'acord amb la llei;
ii) Que serà informat sense demora i directament o, quan sigui procedent, per mitjà dels seus pares o els seus representants legals, dels càrrecs que pesen contra ell i que tenir l'assistència legal o d'altra d'apropiada en la preparació i presentació de la seva defensa ;
iii) Que la causa serà dirimida sense demora per una autoritat o òrgan judicial competent, independent i imparcial en una audiència equitativa d'acord amb la llei, en presència d'un assessor jurídic o un altre tipus d'assessor adequat i, llevat que es consideri que això sigui contrari a l'interès superior de l'infant, tenint en compte en particular la seva edat o situació i als seus pares o representants legals;
IV) a no ser obligat a donar testimoni oa declarar-se culpable; interrogar o haver interrogat els testimonis contraris i obtenir la participació i l'interrogatori de testimonis de descàrrec en condicions d'igualtat;
v) Si es consideri que ha infringit, en efecte, les lleis penals, que aquesta decisió i qualsevol mesura imposada en conseqüència, sigui revisada per una autoritat o òrgan judicial superior competent, independent i imparcial, d'acord amb la llei;
vi) Que el nen comptarà amb l'assistència gratuïta d'un intèrpret si no comprèn o no parla l'idioma utilitzat;
vii) Que es respectarà plenament la seva vida privada en totes les fases de l'procediment.

3. Els estats part prendran totes les mesures apropiades per promoure l'establiment de lleis, procediments, autoritats i institucions específiques aplicables a infants de qui es presumeix que han infringit la llei penal, se'ls acusa o declari culpables d'haver infringit aquestes lleis, i en particular:
a) L'establiment d'una edat mínima per sota de la qual s'ha de considerar que els nens no tenen capacitat per infringir la llei;
b) Sempre que sigui apropiat i desitjable, l'adopció de mesures per tractar aquests infants sense recórrer a procediments judicials, en l'enteniment que es respectaran plenament els drets humans i les garanties legals.

4. Disposar diverses mesures, com ara la cura, les ordres d'orientació i supervisió, l'assessorament, la llibertat vigilada, la col·locació en llars de guarda, els programes d'ensenyament i formació professional, així com altres possibilitats alternatives a l'internament en institucions, per assegurar que els nens siguin tractats de manera apropiada per al seu benestar i que guardi tant a les seves circumstàncies com a la infracció.

Article 41

Res del que disposa la present Convenció no afectarà cap disposició que sigui millor per a la realització dels drets de l'infant i que puguin estar recollides en:
a) El dret d'un Estat part; o
b) El dret internacional vigent pel que fa a l'esmentat Estat.

Part II

Article 42

Els estats part es comprometen a donar a conèixer àmpliament els principis i disposicions de la Convenció per mitjans eficaços i adequats, tant a infants com a adults.

Article 43

1. Amb la finalitat d'examinar els progressos realitzats en el compliment de les obligacions contretes pels estats part en aquesta Convenció, s'establirà un Comitè dels Drets de l'Infant que exercirà les funcions que a continuació s'estipulen.

2. El Comitè estarà integrat per divuit experts de gran integritat moral i reconeguda competència en el camp propi per la present Convenció. [1] Els membres de l'Comitè han de ser elegits pels estats part entre els seus nacionals i d'exercir les seves funcions a títol personal, tenint degudament en compte la distribució geogràfica, així com els principals sistemes jurídics.

3. Els membres de l'Comitè han de ser elegits, en votació secreta, d'una llista de persones designades pels estats part. Cada Estat part pot designar una persona d'entre els seus ciutadans.

4. L'elecció inicial se celebrarà alt sis mesos després de l'entrada en vigor d'aquesta Convenció i després cada dos anys. Amb quatre mesos, com a mínim, d'antelació respecte de la data de cada elecció, el secretari general de les Nacions Unides dirigirà una carta als estats part convidant-los a que presentin les seves candidatures en un termini de dos mesos. El secretari general prepararà una llista en la qual figuraran per ordre alfabètic de les persones proposats, amb indicació dels Estats membres que les han designat, i la comunicarà als Estats part en aquesta Convenció.

5. Les eleccions se celebraran en una reunió dels Estats membres convocada pel Secretari General a la seu de les Nacions Unides. En aquesta reunió, en la qual la presència de dos terços dels estats part constituirà quòrum, les persones seleccionades per formar part de l'Comitè seran les que obtinguin el major nombre de vots i una majoria absoluta dels vots dels representants dels Estats Parts presents i votants

6. Els membres de Comitè seran elegits per un període de quatre anys. Podran ser reelegits si es presenta novament la seva candidatura. El mandat de cinc dels membres elegits en la primera elecció expirarà a l'cap de dos anys; immediatament després de la primera elecció, el president de la reunió en què elegirà per sorteig els noms d'aquests cinc membres

7. Si un membre de Comitè mor o dimiteix o declara que per qualsevol altra causa no pot continuar exercint les seves funcions en el Comitè, l'estat part que va proposar a candidatura ha de nomenar entre els seus ciutadans a un altre expert per servir durant la resta del termini , a reserva de l'aprovació de l'Comitè.

8. El Comitè adoptarà el seu propi reglament.

9. El Comitè elegirà la seva Mesa per un període de dos anys.

10. Les reunions de l'Comitè tindran lloc a la seu de les Nacions Unides o en qualsevol altre lloc convenient que determini el Comitè. El Comitè es reunirà normalment cada any. La durada de les reunions de l'serà determinada i revisada, si és procedent, en una reunió dels estats part en aquesta Convenció, a reserva de l'aprovació de l'Assemblea General.

11. El Secretari General de les Nacions Unides proporcionarà el personal i els serveis necessaris per a l'exercici eficaç de les funcions de l'Comitè segons de la present Convenció.

12. Prèvia aprovació de l'Assemblea General, els membres de l'Comitè segons de la present Convenció rebran emoluments amb càrrec als fons de les Nacions Unides, segons les condicions que l'Assemblea pugui establir.

Article 44

1. Els estats part es comprometen a presentar a l'Comitè, per mitjà de l'secretari general de les Nacions Unides, informes sobre les mesures que hagin adoptat per fer efectius els drets reconeguts en la Convenció i sobre el progrés fet pel que fa a el gaudi d'aquests drets:
a) En el termini de dos anys a partir de la data en què per a cada estat part hagi entrat en vigor aquesta Convenció;
b) En endavant, cada cinc anys.

2. Els informes fets d'acord de aquest article hauran d'indicar les circumstàncies i dificultats, si n'hi ha, que afectin el grau de compliment de les obligacions derivades de la present Convenció. També han de contenir informació suficient perquè el Comitè tingui com cal comprensió de l'aplicació de la Convenció en el país de què es tracti.

3. Els estats part que hagin presentat un informe inicial complet a Comitè no hauran de repetir, en els informes presentats de conformitat amb el que disposa l'incís b) de l'apartat 1 de l'present article, la informació bàsica donada prèviament.

4. El Comitè pot demanar als Estats membres informació relativa a l'aplicació de la Convenció.

5. El Comitè ha de presentar cada dos anys a l'Assemblea General de les Nacions Unides, a través de Consell Econòmic i Social, informes sobre les seves activitats

6. Els estats part donaran a àmpliament els informes difusió entre el públic dels seus països respectius.

Article 45

A fi de fomentar l'aplicació efectiva de la Convenció i de fomentar la cooperació internacional en la que propugna la Convenció:
a) Els organismes especialitzats, el Fons de les Nacions Unides per a la Infància i altres òrgans de les Nacions Unides tindran dret a estar representats en l'examen de l'aplicació de les disposicions de la Convenció en l'àmbit del seu mandat. El Comitè pot invitar les institucions especialitzats, a el Fons de les Nacions Unides per a la Infància ia altres òrgans competents que consideri apropiats, a aportar assessorament especialitzat sobre l'aplicació de la Convenció en les matèries que són de llur competència mandats. El Comitè pot invitar les institucions especialitzats, a el Fons de les Nacions Unides per a la Infància i altres òrgans de les Nacions Unides, a presentar informes sobre l'aplicació de les disposicions de la Convenció en l'àmbit de les seves activitats;
b) El Comitè trametrà estimi convenient, als organismes especialitzats, a el Fons de les Nacions Unides per a la Infància ia altres òrgans competents, els informes dels estats part que continguin una sol·licitud d'assessorament o d'assistència tècnica, o en els quals indiqui una necessitat, juntament amb les observacions i suggeriments de l'Comitè, si n'hi ha, sobre aquestes demandes;
c) El Comitè pot recomanar a l'Assemblea General que demani a l'Secretari General que, en nom seu, estudis sobre qüestions concretes relatives als drets de l'infant;
d) El Comitè pot fer suggeriments i recomanacions generals basades en la informació rebuda en virtut dels articles 44 i 45 de la present Convenció. Aquests suggeriments i recomanacions generals han de ser trameses als Estats membre implicat i a l'Assemblea General, juntament amb els comentaris, si n'hi ha, dels estats part.

Part III

Article 46

Aquesta Convenció està oberta a la signatura de tots els estats.

Article 47

Aquesta Convenció ha de ser ratificada. Els instruments de ratificació s'han de dipositar en poder de l'secretari general de les Nacions Unides.

Article 48

Aquesta Convenció estarà oberta a l'adhesió de qualsevol Estat. Els instruments d'adhesió s'han de dipositar en poder de l'secretari general de les Nacions Unides.

Article 49

1. Aquesta Convenció entrarà en vigor el trentè dia següent a la data en què hagi estat dipositat el vintè instrument de ratificació o d'adhesió en poder de l'secretari general de les Nacions Unides.

2. Per a cada Estat que ratifiqui la Convenció o s'hi adhereixi després d'haver estat dipositat el vintè instrument de ratificació o d'adhesió, la Convenció entrarà en vigor el trentè dia després de l'dipòsit per tal Estat del seu instrument de ratificació o adhesió.

Article 50

1. Qualsevol Estat part pot proposar una esmena i dipositar-la en poder de l'secretari general de les Nacions Unides. El secretari general ha de comunicar l'esmena proposada als estats part, demanant-los que els notifiquin si desitgen que es convoqui una conferència d'estats part a fi d'examinar la proposta i sotmetre-la a votació. Si dins dels quatre mesos següents a la data d'aquesta notificació un terç, al menys, dels estats part es declara en favor d'aquesta conferència, el secretari general convocarà una conferència sota els auspicis de les Nacions Unides. Qualsevol esmena adoptada per la majoria dels Estats membres, presents i votants en la conferència, serà sotmesa pel secretari general a l'Assemblea General de les Nacions Unides per a la seva aprovació.

2. Qualsevol esmena adoptada de conformitat amb el paràgraf 1 de l'aquest article entrarà en vigor quan hagi estat aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides i acceptada per una majoria de dos terços dels estats part.

3. Quan les esmenes entrin en vigor seran obligatòries per als Estats membres que l'han acceptada, mentre que els altres estats part segueixen obligats per les disposicions de la present Convenció i per les esmenes anteriors que hagin acceptat.

Article 51

1. El secretari general de les Nacions Unides rebrà i comunicarà a tots els Estats el text de les reserves formulades pels Estats en el moment de la ratificació o de l'adhesió.

2. No s'acceptarà cap reserva incompatible amb l'objecte i el propòsit d'aquesta Convenció.

3. Les reserves poden ser anul·lades en qualsevol moment per mitjà d'una notificació feta a aquest efecte i dirigida a l'Secretari General de les Nacions Unides, el qual informarà a tots els Estats. Aquesta notificació tindrà efecte en la data de la seva recepció pel secretari general.

Article 52

Qualsevol Estat part pot denunciar aquesta Convenció mitjançant un escrit tramès a Secretari General de les Nacions Unides. La denúncia té efecte un any després de la data en què la notificació hagi estat rebuda pel secretari general ..

Article 53

Es desgina dipositari d'aquesta Convenció a Secretari General de les Nacions Unides.

Article 54

L'original d'aquesta Convenció, els textos àrab, xinès, espanyol, francès, anglès i rus són igualment autèntics, es dipositarà en poder de l'secretari general de les Nacions Unides.

En testimoni de tot això, els plenipotenciaris sotasignats degudament autoritzats pels seus respectius governs, signen aquesta Convenció.

L'Assemblea General, en la seva resolució 50/155 de 21 de desembre de 1995, va aprovar l'esmena a l'apartat 2 de l'article 43 de la Convenció sobre els Drets de l'Infant, substituint la paraula "deu" per la paraula "divuit". L'esmena va entrar en vigència el 18 de novembre de 2002, data en què va quedar acceptada per dos terços dels Estats parts (128 de 191).