19 octubre 2023

Una solució en clau constitucional

Alguns companys i companyes s'han esforçat les darreres dècades per estudiar, defensar i posar en relleu els drets laborals de les persones condemnades amb privació de llibertat, ja que es tractava d'una matèria molt poc explorada des del punt de vista pràctic-jurídic.

Recentment, el 19 de setembre de 2023, la Sala del Social del Tribunal Supremo ha dictat la Sentència 566/2023, resolent un recurs de cassació per a la unificació de doctrina i, en ella, ve a reconèixer una persona treballadora a la presó, a qui se li havia cessat en el treball per l'ocupador (Organisme Treball Penitenciari i Formació per a l'ocupació, OTP) i l'extinció laboral de la qual havia estat declarada nul·la, el seu dret a ser indemnitzada.

I és que, el que no es pugui aplicar a les relacions laborals a la presó el concepte d'acomiadament ni, per tant, la indemnització per acomiadament, no vol dir que una extinció de la relació laboral per voluntat de l'ocupador no ajustada a dret quedi sense conseqüències reparadores, ja que és innegable que amb aquesta decisió empresarial sense cobertura legal s'ha produït un mal a la persona treballadora.

Per això la compensació de danys i perjudicis ocasionats a la persona treballadora a la presó privada de la seva feina de forma il·lícita, es resolgui en la jurisdicció laboral i no en la contenciosa, amb una indemnització, que es considera raonable quantificar-la amb referència al “equivalent salarial frustrat”.

Els arguments de la Sentència són molt sòlids i s'elaboren des del nivell més alt del nostre dret, és a dir, des del Conveni 158 OIT (article 10) i la Carta Social Europea (article 24. b), fins a l'aplicació del dret fonamental a la tutela judicial efectiva de l'article 24.1 CE, cosa que ens permet pronosticar la molt difícil modificació de la doctrina asseguda en aquesta sentència de la Sala del Social del Tribunal Supremo.

Aquesta sentència és un reconeixement sense embuts d'una àrea del dret al treball de les persones a la presó i es constitueix en una fita en aquesta matèria, cosa que celebrem i ens anima a reclamar-ho més sovint davant dels Jutjats i Tribunals.

Queda molt camí per endavant ja que encara queden moltes altres àrees del dret laboral per conquerir respecte a les persones privades de llibertat, com el dret a la lliure sindicació, a la vaga, al salari mínim interprofessional, etc., i és imprescindible recordar aquí l'article 25 CE segons el qual les persones que compleixen condemna perden la llibertat però no la resta dels seus drets, amb les excepcions del mateix article 25.

 

Per Carmen López Cedrón, coordinadora del SOAJP de Valladolid.

Comparteix: