25 maig 2023

Sanitat a la presó, un problema sense resoldre

El dret a la salut és un dret universal que no es pot veure limitat per la privació de llibertat. La Constitució Espanyola reconeix a l'article 43 el dret a la protecció de la salut, encomanant als poders públics l'organització i la tutela de la salut pública a través de mesures preventives, prestacions i serveis necessaris.
L'article 3.4 de la Llei orgànica general penitenciària recull l'obligació de l'Administració penitenciària de vetllar per la vida, la integritat i la salut dels interns a la presó.

MODEL ASSISTENCIAL INTEGRAL

La Llei orgànica general penitenciària va dissenyar un model sanitari penitenciari propi, independent, autònom, a càrrec d'institucions penitenciàries, integrat dins de l'Administració penitenciària, dependent del Ministeri de l'Interior, al marge del sistema sanitari nacional, que es va pretendre amb caràcter integral, dissenyat per cobrir totes les necessitats sanitàries dels interns.

L'assistència sanitària a la presó es configura com una assistència integral que comprèn l'assistència primària i l'especialitzada i de prevenció, així com els ingressos i les estades hospitalàries als hospitals penitenciaris. L'article 36 de la Llei orgànica general penitenciària desenvolupava aquest sistema integral que obligava que cada centre penitenciari tingués un metge general amb coneixements psiquiàtrics que pogués sol·licitar l'ajuda d'especialistes. El metge havia de comptar amb l'ajuda d'un ajudant tècnic sanitari i es disposaria dels serveis d'odontologia. Els interns podrien sol·licitar, a costa seva, els serveis de professionals aliens a Institucions Penitenciàries. En cas durgència els interns podrien ser assistits en centres hospitalaris externs

Es preveia la creació d'hospitals penitenciaris( contemplats a l'article 11 de la LOGP), de caràcter bàsicament assistencial.

Per Reial Decret 148/1989, de 10 de Febrer, es va crear la Subdirecció General de Sanitat Penitenciària, que tenia com a funcions principals la de coordinar i executar plans i programes de salut penitenciària, prevenció i rehabilitació de drogodependències.

El Reglament Penitenciari aprovat pel Reial decret 1201/1981, de 08 de maig (reformat parcialment pel Reial decret 787/1984, de 28 de març i derogat parcialment per disposició derogatòria única 2 b) del Reial decret 190/1996, de 09 de febrer , Reial Decret que aprova el nou Reglament Penitenciari. ) va venir a desenvolupar el model sanitari que recull la LOGP (article 138)

MODEL MIXT D'ASSISTÈNCIA SANITÀRIA PENITENCIÀRIA

La Llei 14/1986, General de Sanitat, de 25 d'abril, va implantar un sistema nacional de salut al nostre país que compta com a principi general el de la universalització de la prestació sanitària, que s'havia d'estendre a tota la població en condicions d'igualtat.
Aquesta llei, a les seves Disposicions Finals Segona, Tercer i Cinquena, recollia la previsió i la necessitat d'integrar la sanitat penitenciària dins del Sistema Nacional de Salut. S'estableix un model mixt, on la prestació de l'assistència primària es durà a terme per Institucions Penitenciàries, amb els seus propis mitjans, o quan no en disposi, per mitjans aliens concertats, i l'assistència especialitzada, es prestarà a través del Sistema Nacional de Salut.

Per atendre el nou model dassistència sanitària penitenciària lAdministració Penitenciària i les Administracions Sanitàries formalitzaran convenis de col·laboració, amb el finançament de lassistència a càrrec de lAdministració penitenciària, amb el pagament de la part proporcional, segons el nombre de reclusos, dels crèdits fixats per a aquestes atencions, tenint en compte el nombre d'interns afiliats a la Seguretat Social o que tinguin dret a l'assistència sanitària gratuïta (article 207 del Reglament penitenciari).

La Llei de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut, Llei 16/2003, de 28 de maig, contenia una modificació important al sistema de sanitat penitenciària. La disposició addicional sisena preveia que els serveis sanitaris dependents d'institucions penitenciàries fossin transferits a les comunitats autònomes per a la seva plena integració en els serveis autonòmics de salut corresponents. S'establia un termini de 18 mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. A data d'avui només tres comunitats autònomes han assumit aquesta competència: Catalunya, que ja tenia transferida aquesta competència des del 1983; País Basc, que ho va fer l'any 2011 i Navarra que la té transferida des de l'any 2021.
El principal problema que es planteja per assumir aquesta competència per part de les comunitats autònomes és l'econòmic. Un informe de la Comunitat de Navarra calculava que el cost anual de la sanitat penitenciària a Espanya és de 131 milions d'euros

ELS PROBLEMES DE L'ASSISTÈNCIA SANITÀRIA PENITENCIÀRIA A ESPANYA

1.- NO ES COBREIXEN PLACES

El problema més gran que presenta la sanitat penitenciària a Espanya és la falta de metges. En teoria hi hauria d'haver mig miler de metges a les presons espanyoles per atendre una població reclusa d'uns 47.000 interns, descomptant els de les comunitats transferides.
L'accés a aquesta branca sanitària, dependent de la Secretaria de Serveis Penitenciaris del Ministeri de l'Interior, s'aconsegueix a través de les places selectives que cada any es convoquen, dirigides majoritàriament a les especialitats de Medicina Familiar i Comunitària i Medicina Interna, i al voltant d'una mica més de 10% a la Psiquiatria: treballadors que quan aconsegueixen la seva plaça passen a ser funcionaris de l'Administració Central de l'Estat i les funcions dels quals es regulen a la Llei General Penitenciària.

En els darrers anys no s'han arribat a cobrir ni la meitat de les ofertes convocades. De les 80 places d'oposicions disponibles a la darrera convocatòria només es van presentar 25 instàncies. Amb dades preses d'Institucions Penitenciàries a Espanya hi ha 488 places de metges i n'estan cobertes 247. Amb aquestes xifres el panorama és desolador: hi ha menys de 200 metges per atendre una població reclusa de 48.000 interns. Per pal·liar aquesta situació des de ja fa uns quants anys s'estan signant convenis amb comunitats autònomes per a l'intercanvi de la història clínica de l'intern i des de l'any 2021 hi ha un programa pilot de guàrdies telemàtiques (per videoconferència). N'hi ha set centros penitenciarios que estan rebent aquestes guàrdies telemàtiques i dotze metges que estan participant al projecte.

El sou mitjà és de 1.450 euros bruts, inferiors de mitjana al mes que els dels seus col·legues dels centres de salut, amb aquesta dada és molt complicat trobar qui vulgui assumir el lloc.

La falta de candidats per atendre els interns de les presons està portant les institucions penitenciàries a recórrer a la sanitat privada amb contractes temporals i poder prestar així atenció als gairebé 50.000 interns dels centros penitenciarios del nostre país.

El 05 de juliol de 2022 el diari el País publicava: “La sanitat privada entra en cinc presons per la manca de metges penitenciaris. Les presons de Conca, Càceres, A Lama (Pontevedra), Teixeiro (La Corunya) i Mallorca, amb 3.300 reclusos, pugen concursos per esmenar les mancances en atenció primària”.

Els Centros Penitenciarios té una incidència de malalties infeccioses molt més alta que a la població en general (VIH, hepatitis, tuberculosi). A les presons també es pateixen altes taxes de malalties mentals. Amb els mitjans que hi ha a la presó l'atenció és clarament insuficient, la transferència de les competències oferiria cobrir millor aquestes necessitats dels pacients presos.

Un dels esculls importants perquè les comunitats es mostrin remolones a acceptar aquesta competència és la despesa farmacèutica. Al contrari que a la població en general, als presos, se'ls paguen íntegrament els medicaments. A la presó proliferen malalties cròniques que suposen un alt cost en fàrmacs, a Comunitats com Madrid amb més d'un miler de presos el cost pot ser molt elevat.

2.-PATOLOGIES PSIQUIÀTRIQUES QUE NO REBEN UNA ATENCIÓ SANITÀRIA ESPECIALITZADA I ACABAN EN SUICIDIS

El sindicat ACAIP/UGT va treure a la llum dades del 2020, últim any del qual es té registres, que assenyalaven que 7432 interns van causar alta a les infermeries dels centros penitenciarios per patologies psiquiàtriques, el 41, 6% del total. La malaltia mental a la presó és un dels greus problemes que enfronta la Institució penitenciària. Amb un dèficit de metges és impossible dispensar una atenció adequada, detectar problemes amb la medicació i fins i tot prevenir brots que poden acabar enBL agressions a altres reclusos i funcionaris. El 30% de la població reclusa refereix que està en tractament amb medicació psiquiàtrica i més del 20% ha intentat alguna vegada treure's la vida. La taxa de suïcidi a la presó en 8 vegades més alta que la de la població en general.

El sistema penitenciari espanyol compta només amb dos hospitals psiquiàtrics -Sevilla i Foncalent (Alacant)- dedicats al compliment de mesures de seguretat privatives de llibertat. No actuen, per tant, com a hospitals de referència per a l'atenció psiquiàtrica estrictament parlant, per la qual cosa aquesta es realitza a les infermeries i mòduls dels centros penitenciarios, que no disposen de mitjans, en un entorn on el 5% de la població reclusa són malalts mentals greus i crònics.

POSSIBLES SOLUCIONS:

Al mes d'abril de 2023 la representant de la secció col·legial de metges de les administracions públiques del Consejo General de Col·legis Oficials de Metges, la Dra. Sonsoles Castro, acompanyada de la metgessa de la sanitat penitenciària i responsable col·legial de metges de l'AA. PP de Jaén, Eva Rodríguez, es van reunir amb Ángel l. Ortiz, secretari general d'Institucions Penitenciàries, amb Carmen Martínez, subdirectora General de Sanitat Penitenciària i Eugenio Arribas López, subdirector general de recurs Humans, per abordar el problema de la Sanitat Penitenciària i les seves transferències a les comunitats autònomes.

Les conclusions van ser clares: el problema de fons és el desencís dels professionals de la Sanitat i el fet que no volen treballar en les condicions ofertes. Les baixes remuneracions respecte a les que reben els col·legues; les baixes per jubilacions que no es cobreixen i l'elevada edat dels metges (el 54% dels metges en actiu superen els 60 anys) comporta una assistència sanitària penitenciària deficitària que posa en risc la salut dels interns.

Tot passa, es diu des del sector dels Sanitaris, perquè les Comunitats Autònomes compleixin la seva responsabilitat legal i assumeixin les seves competències en sanitat penitenciària, només així es podran atendre les necessitats dels interns i complir amb l'obligació encomanada a Institucions Penitenciàries, la de vetllar per la vida, la integritat i la salut dels interns a la presó.

María Guiu Castillo, integrant del Servei d'Orientació Jurídica Penitenciària

Col·legiada núm. 4.575

Col·legi d'Advocats de Saragossa

BIBLIOGRAFIA:
Revista de Dret Uned. Número 6, 2010. “ Dret a la Salut dels Interns a Centros Penitenciarios i Sanitat Penitenciària(I)”. Mª Dolores Serrano Tárraga.
.- 2020.- Aptus Healt International. “La Sanitat penitenciària: maltractada a Espanya”. Andrea Jiménez. 5 de desembre de 2022.
.- Article de Neus Salinas a amp.epe.és. 12/10/2022.” La Sanitat Penitenciària s'enfonsa: la meitat de les places de metges continuen sense cobrir”.

Comparteix: