20 febrer 2024

Salut mental a la presó… I tot segueix igual

Per Maria Luisa Díaz Quintero, vocal de la Subcomissió de Dret Penitenciari del Consejo General de la Abogacía Española 

Fa uns anys, publicava en aquest mateix bloc un article amb el meu amic i company José Vidal, en què donàvem un repàs a la situació incompatible de les persones amb problemàtica de salut mental a la presó; espai hostil que s'agreuja en aquestes persones.

Amb el pas del temps i l'exercici de la professió he refermat el pensament d'incompatibilitat, podent comprovar que tot segueix igual…. I que el Codi Penal no és la solució al mal endèmic que pateix aquesta societat, i pot actuar amb caràcter previ evitant així l'entrada al procés penal de persones amb problemàtica de salut mental.

I ho dic des del coneixement més proper davant el fracade l'actuació de l'atenció primària, la manca de recursos i per què no dir-ho de sensibilització i formació de totes les persones que intervenim en aquests processos.

Com a exemple clarificador us comentaré tres supòsits en què m'he vist embolicada aquests mesos:

El primer, una mare que va al Centre provincial de drogodependències de Sevilla angoixada davant la situació viscuda: el seu fill consumidor de substàncies i amb problemes de salut mental va tenir un brot, la mare sense saber com reaccionar i davant el temor que es pogués fer mal a si mateix o altres persones crida a emergències. Les forces i els cossos de seguretat es personen al domicili sense acompanyament de personal sanitari i la situació es desborda amb resultat d'imputació d'atemptat a l'autoritat i condemna a 3 anys i mig de privació de llibertat. L'advocat d'ofici que va intervenir no va aportar informes de cap mena ni a la resta d'operadors jurídics se'ls va acudir un dictàmen del metge forense. Finalment, en recurs es va poder aconseguir, amb canvi de direcció lletrada, l'admissió d'una prova d'avaluació i la rebaixa de la condemna a 1 any i mig. Ara s'està esperant una suspensió de condemna, però mentre aquesta família viu o mal viu pensant que el destí sigui ingressar a la presó.

El segon, sentència absolutòria amb imposició de mesura de seguretat, el noi feia uns mesos que estava ingressat en comunitat terapèutica pertanyent a la xarxa pública d'addiccions de la Junta d'Andalusia; compensat, abstinent i amb sortides programades de bona evolució i de sobte un bon dia la terapeuta del centre em diu angoixantíssima perquè el jutjat notifica requeriment ingrés a l'Hospital psiquiàtric penitenciari i per tant perdrà la plaça i l'estabilitat i l'evolució favorable que estava adquirint. Era evident que el centre era més que adequat per al compliment de la mesura, ningú no es va aturar a pensar què era el millor? Només queda l'internament a l'hospital psiquiàtric? Afortunadament es va poder posar en marxa la maquinària i va poder continuar a Comunitat en aplicació de l'art. 96 i 97 del CP.

I per últim, i no menys sagnant, sóc designada d'ofici amb urgència per a la vista oral d'un intern, ja que l'altre company s'havia donat de baixa del torn, m'interesso per l'assumpte amb el poc marge que hi havia i esbrino que aquesta persona ha estat traslladada del centre penitenciari Sevilla 1 a l'Hospital psiquiàtric penitenciari a la mateixa ciutat, en aplicació de l'art. 60 CP. La meva bateria de defensa estava a la petició de suspensió de la vista i cita per a exploració mèdica forense, però quan arribo a la sala gairebé em quedo petrificada allà mateix en comprovar que el Ministeri Fiscal em proposa una conformitat per a una pena privativa de llibertat

Jo exposo els meus arguments per oposar-me i es permeten preguntar al meu defensat com es trobava i com estava al psiquiàtric, a la qual cosa per descomptat va contestar que ho treballaven molt bé i que estava estupendament. I jo lletrada tinc de saber quina capacitat té per entendre el que li estaven preguntant i el suposat acord de conformitat? Havent-li aplicat un article 60 i sent traslladat des del psiquiàtric… no donava crèdit a la situació tan rocambolesca que es va venir a rematar amb el comentari del Fiscal: ja que no sé per què s'oposa senyora lletrada fa dos mesos una companya seva es va conformar amb una pena privativa de llibertat….

Com que jo no em baixava dels meus plantejaments i la jutgessa va abandonar la sala (havia anat a consultar) i quan va tornar seguíem en la discussió, finalment a la tornada va suspendre amb citació per a metge forense. En l'actualitat aquest noi està tutelat per una fundació i fa vida fora de l'hospital psiquiàtric penitenciari però no seria estrany que per algunes d'aquestes causes a què es va “conformar” li requerissin algun dia d'ingrés a la presó.

Com podeu apreciar són molts els factors que han fallat i provocat que persones amb problemàtica de salut mental entrin a l'espiral judicial i siguin oblidades i apartades de la societat a centros penitenciarios, quan en molts dels casos que veiem diàriament a les nostres presons podrien haver estat evitats; cal la coordinació de les administracions públiques, entitats socials, forces i cossos de seguretat i el conjunt d'operadors jurídics.

Prenguem consciència d'aquesta situació i actuem perquè ….NO TOT SEGUEIX IGUAL…

Comparteix: