21 gener 2019

Rebeca

Ahir vam acomiadar a Rebeca. No podem creure ni comprendre què ha passat. Rebe ha estat assassinada. Divendres ens va caure una roca i se'ns va emportar un trosset de cor a el cel de Saragossa.

No hi havia paraules, ens vam quedar mud @ s, ens vam abraçar i vam plorar sense saber que dir, sense saber què fer.

Missatges, correus electrònics, trucades entre nosaltres ... Però, d'altra banda, notícies i informacions innecessàries que fan veure a les nostres pròpies carns el carroñerismo mediàtic, encoratjat a més, en aquesta ocasió, per informacions transmeses precisament pels qui havien de vetllar perquè això no passés.

No em vull centrar en això, em vull centrar en tu Rebe. En com eres i com senties la nostra professió, en aquell somriure que ens acompanyava anualment en totes les Trobades i en aquesta disposició de fer les coses des de l'afecte i el convenciment.

El teu tragèdia, la nostra tragèdia, ha pogut fer tremolar aquests fonaments sòlids de compromís i, per què no dir-ho, militància que acompanya als que formem aquesta gran família dels SOAJP. Aquesta gran família de la qual tu formaves i formaràs part sempre. Aquesta família que junta ha acompanyat, cadascú des d'on estava, a Rebe.

Veure cara a cara la realitat del que ens sol tocar com a professionals pot fer que ens replantegem moltes coses, és humà. Però estic convençut que quan això passi pensarem en tu Rebe, pensarem en el que ens estaràs dient des d'allà on siguis i no tindrem dubtes. Seguirem entrant a les presons per defensar els drets de aquells i aquelles oblideu els i després dels murs. Seguirem defensant als que molts i moltes ficarien en una cel·la amb pany i clau que tirarien a la mar. Seguirem denunciant aquestes injustícies que no ocupen titulars periodístics. Perquè seguim sent necesari i totes, perquè Rebe així ho voldria.

"És el destí qui ens porta i ens guia, ens separa i ens uneix a través de la vida". Aquesta frase d'una cançó d'Amaral que utilitzaves en tu perfil de whatsup ens recordarà sempre a tu.

Rebeca, sempre estaràs amb nosaltres. Et anem a trobar a faltar, no hi haurà llàgrimes suficients per plorar. Que la terra et sigui lleu, dona.

Mikel Armendariz Barnechea

Advocat de l'MICA Pamplona

Comparteix: