22 juny 2023

Principis bàsics en matèria penitenciària des de la visió europea

En aquest article recorro la normativa bàsica europea en matèria penitenciària.

La creació del Consell d'Europa (1949) i la posterior aprovació del Conveni Europeu de Drets Humans (1950) va comportar la política criminal europea que s'ha anat desenvolupant des d'aquell moment.

Aquesta política criminal s'elabora a partir d'una sèrie d'instruments, com ara les resolucions de la Comissió i del Tribunal Europeu de Drets Humans, les Recomanacions del Comitè de ministres del Consell d'Europa i els informes del Comitè per a la Prevenció de la tortura. .

El principi que regeix tota la política criminal europea és el principi d'ultima ràtio, per tal de reduir la població reclusa als estats membres. Es posa en relleu, així, la importància de fer servir la pena privativa de llibertat per als delictes més greus. Això reflecteix que el dret penitenciari europeu tendeix a eliminar les tesis retribucionistes, consagrant per això la finalitat resocialitzadora com a objectiu últim de la política penitenciària. Aquest principi significa que la intervenció del dret penal s'ha de donar com a darrera opció i, dins aquesta intervenció, la imposició de pena privativa de llibertat ha de ser la darrera sanció que s'imposi.

La internacionalització del dret penitenciari va començar al si de l'Assemblea General de Nacions Unides, amb l'aprovació de la Regles Mínimes per al Tractament dels Reclusos, de 10 de desembre de 1955.

Després d'aquesta aprovació, des del Consell d'Europa, el Comitè Europeu per als Problemes Criminals, el 1967, va decidir adaptar les Regles Mínimes per al Tractament dels Reclusos de l'ONU a l'àmbit europeu. En aquest sentit, s'aproven les Regles Mínimes europees, mitjançant una Resolució R (73) 5, del Consell d'Europa de 1973.

El 1980 és creat pel Comitè de ministres del Consell d'Europa el Comitè de Cooperació Penitenciària, encarregat des d'aquell moment de vetllar per l'eficàcia de les Regles Mínimes europees i de formular propostes de millora en la seva aplicació pràctica.

L'any 1984, l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa encarrega al Comitè de Cooperació Penitenciària la revisió de les Regles Mínimes europees.

Després d'aquesta revisió, el 1987 s'aprova la recomanació R (87) 3, de 12 de febrer de 1987, del Comitè de ministres sobre les regles penitenciàries europees. Finalment, aquestes regles penitenciàries van ser revisades el 2006, mitjançant recomanació R (2006)2 de 11 de gener de 2006, del Comitè de ministres als Estats membres, sobre les normes penitenciàries europees que atén els canvis que la política i la pràctica penal pateixen.

La darrera revisió de les Normes Penitenciàries Europees, publicada el juliol de 2020, respon al mateix objectiu. Aquesta revisió reconeix la contribució que al dret penitenciari i al respecte i la protecció dels drets fonamentals de la població reclusa duen a terme el Tribunal Europeu dels Drets Humans i el Comitè de Cooperació Penitenciària.

El procés d'integració europea no deixa d'avançar. Si bé la cessió de competències en matèria penal i penitenciària per part dels Estats europeus suposa, al final, una cessió de sobirania estatal, fet a què els Estats són molt reticents, el Dret i la jurisprudència europea no deixen de pronunciar-se sobre aquest àmbit .

Pel que fa a les condicions de detenció i reclusió de les persones privades de llibertat, el Consell d'Europa, a través del TEDH i en aplicació del Conveni Europeu de Drets Humans, no ha deixat de vetllar pel compliment del respecte als drets fonamentals de la població reclusa.

Si bé no hi ha Tractat Internacional amb naturalesa de ius cogens que reguli els drets fonamentals de la població reclusa com a grup diferenciat que necessita especial protecció, la postura que manté el Consell d'Europa suposa un límit per a les legislacions i actuacions dels Estats signataris amb relació a les condicions de detenció i reclusió.

Cristina García Aguado

Vocal Subcomissió Dret Penitenciari. TAP Gipuzkoa.

Comparteix: