08 gener 2019

La riquesa de el Dret Penitenciari

Acaba de començar un nou any i comencem amb optimisme, amb l'optimisme dels perdedors, dels que ho tenim tot perdut, però continuem dempeus lluitant per la defensa dels drets i de les llibertats.

Els i abogad els i les que ens dediquem a el Dret Penitenciari som un @ s afortunad els i enfront de la resta, ens envoltem contínuament de persones que estan a el límit, en unes situacions físiques, personals, familiars, econòmiques, morals, socials i judicials a l' límit del que molts i moltes podríem suportar.

Parlar amb les persones preses és una oportunitat d'aprendre, que com a éssers humans en cap moment podem eludir, perquè es rep molt de la manera de ser i estar en la vida.

Cada persona és un món, però cada persona presa és un univers que hem d'intentar entendre perquè no estem davant d'un "client" normal, si no davant de persones que necessiten especial protecció i especial diligència jurídica per part nostra.

El nostre treball és una responsabilitat, però el nostre treball com a professionals que ens dediquem a el Dret Penitenciari és una forma de vida i una forma d'entendre la vida.

Quantes vegades ens han preguntat, fins i tot el nostre propis companys, si no ens fa por estar amb una persona presa. La resposta és pensar, ni tan sols verbalitzar, el bonic que és la nostra feina i la nostra forma de viure dins de el dret.

Per tot això és tan important estar junts, crear xarxes dins de l'Estat espanyol, perquè si un advocat @ crida des d'una punta, otr @ abogad @ ha de escoltar-lo i atendre-per la defensa de la persona presa.

Sent fonamentals les Trobades de Dret Penitenciari anuals pels motius obvis que tots i totes coneixem però sobretot per no sentir-nos sol @ s dins de la immensitat de l'oceà que són els centros penitenciarios.

Falta moltíssim per fer, segurament gairebé tot, però sóc de l'opinió que també s'ha fet molt, moltes poquetes coses, que mouen muntanyes, que mouen consciències, que mouen vides.

Com no desitjar un feliç any, però sempre amb el record dels i les que ja no hi són, a l'haver mort en centres i institucions penitenciàries, perquè no els oblidem, i totes i cadascuna d'aquestes persones, sempre estaran presents en els nostres cors .

Ana Arranz Sanz

Coordinadora d'el Servei d'Orientació i Assistència Jurídica Penitenciària de el Col·legi d'Advocats de Valladolid

Membre de la Subcomissió d'Penitenciari de l' Consejo General de la Abogacía Española

Comparteix: