De retallar minuts a aportar valor: estem preparats pel que ve?

Per Rocío Ramírez

Fa unes setmanes vaig tenir l'oportunitat de moderar una taula rodona que tractava sobre com emprendre el procés d'implantació d'IA als despatxos d'advocats i assessories jurídiques, perquè més enllà de ser una eina orientada a retallar minuts, es pugui començar a convertir en una veritable palanca de generació de valor, tant per al despatx com per als seus clients.

La conversa va ser especialment interessant pel perfil de les participants: sòcies d'alguns dels despatxos més prestigiosos del país, totes amb responsabilitats directes en àrees de transformació digital, innovació i noves tecnologies. És a dir, professionals que no només coneixen el potencial de la IA, sinó que estan liderant el seu aterratge a la pràctica jurídica.

Durant la taula es van abordar qüestions molt concretes i, sobretot, molt reals: en quina fase d'implantació es troba cada despatx, quins perfils tenen accés a les eines, quines solucions utilitzen, com s'està gestionant el canvi, quin control de riscos s'està duent a terme, quin impacte està tenint en termes d'eficiència o reducció de costos, la necessitat de comptar amb una estructura de dades sòlida mindset als equips.

En definitiva, es va parlar del que està passant de debò.

I precisament per això, en acabar la taula, em vaig quedar reflexionant sobre alguna cosa que va més enllà del que s'hi va discutir.

Perquè, si un escolta amb atenció aquest tipus de converses, tan necessàries i valuoses, sorgeix inevitablement una pregunta: en quin punt estem realment com a sector davant d'una tecnologia que, en teoria, és disruptiva?

La intel·ligència artificial es presenta constantment com una tecnologia capaç de transformar indústries. De qüestionar models establerts. D'alterar la manera com es crea i es lliura valor.

Tanmateix, quan aterra a la pràctica diària dels despatxos, el seu ús s'està concentrant, almenys ara com ara, en àmbits molt concrets: millorar l'eficiència, accelerar tasques, reduir costos, optimitzar processos existents.

I això no és menor. De fet, és un pas imprescindible.

Però convida a preguntar-se si encara estem en una fase d'adopció incipient i operativa de la tecnologia, o si realment hem començat a explorar la seva capacitat transformadora.

Perquè hi ha una diferència rellevant entre incorporar una tecnologia per millorar allò que ja fem (innovació incremental), o utilitzar aquesta tecnologia per fer allò que no podíem o replantejar totalment allò que fem (innovació disruptiva).

La primera és més immediata, més tangible, més mesurable, més a curt termini. La segona és més incòmoda, més incerta i sens dubte més lenta. Tot i això, és en aquesta segona on resideix la veritable disrupció.

La reflexió que em vaig emportar de la taula no és que el sector no estigui avançant. Tot al contrari. S'està avançant, i molt en la incorporació de la IA als processos interns, en la millora de l'eficiència i en l'optimització del treball jurídic.

Però la pregunta que m'assalta és: estem preparats per fer el següent pas?

Per utilitzar la IA no només com una eina que millora el que ja fem, sinó com un punt de partida per dissenyar serveis jurídics diferents?

Per oferir serveis que no es limitin a respondre una necessitat quan aquesta ja s'ha materialitzat, sinó que siguin capaços d'anticipar-la? Serveis que no mesurin el seu valor en funció de l'esforç necessari per produir-los, sinó en l'impacte que generen?

Aquest canvi no és tecnològic. És estructural.

Implica revisar com definim la nostra oferta, com organitzem els nostres equips, com mesurem el valor i com ens relacionem amb els nostres clients.

I, sobretot, implica assumir que, si el cost de generar serveis jurídics tendeix a reduir-se, el valor no pot continuar ancorat únicament en la producció.

En aquest context, potser la qüestió no és si la IA és disruptiva o no. La qüestió és si nosaltres, com a sector, estem preparats per utilitzar-la de manera disruptiva.

Perquè una mateixa tecnologia es pot quedar en una millora incremental o convertir-se en un motor de transformació profunda. I la diferència no és a l'eina, sinó com es decideix utilitzar-la.

La taula rodona no pretenia respondre aquesta pregunta. Ni probablement ho podia fer.

Però sí que va posar sobre la taula una mica més important: una fotografia força precisa d'on som avui.

I, a partir d?aquí, la reflexió és gairebé inevitable. Perquè en algun moment el debat deixarà d'estar a quina eina utilitzem, quant hem eficientat els nostres processos i com hem reduït costos.

I passarà a centrar-se en una cosa molt més exigent: quin tipus d'advocacia volem construir en un entorn on la tecnologia no només acompanya, sinó que redefineix les regles.