Camí

Per Albert Ferré

La temptació de pensar que estem vivint un moment històric és molt forta. ChatGPT, Claude, Gemini, DeepSeek, Kimi, Ernie, Doubao… Aplicacions que portem al mòbil amb total normalitat i que eren senzillament impossibles fa tot just tres anys. Prodigis del present. Però només del present.

Perquè si alguna cosa ens ha ensenyat la història de la tecnologia és que cada cim és tot just un mirador temporal abans de descobrir la muntanya següent. Els LLM són una tecnologia pont. Brillant, necessària, revolucionària. Però pont.

Com apuntava el gran Carlos Escapa fa algunes setmanes en una videoconferència entre San Francisco i Sevilla, la IA basada en models de llenguatge té límits estructurals: la dependència del text, la falta de comprensió causal, la tendència inevitable a les «al·lucinacions». Poden generar respostes plausibles, fins i tot convincents. Però no necessàriament fonamentades en fets o veritats contrastades. Al dret, on el matís defineix la justícia, això no és un problema. És un drama.

Hi ha noves rutes cap a aquest proper cim. Les arquitectures neurosimbòliques, per exemple, combinen la capacitat d'aprenentatge profund de les xarxes neuronals amb la lògica estructurada dels sistemes simbòlics. Intenten unir «la intuïció de la màquina» —que no deixa de ser una confrontació multidimensional, o «estadística a la bèstia», com diu el gran Genís Roca— amb la raó formal que avui li falta.

Aquest és el camí que segueixen Focs artificials i el seu CEO Lin Qiao. El que sembla explorar Yann LeCun amb el seu nou projecte AMI Labs. El que desenvolupa Google DeepMind amb Astra. També hi ha projectes menys populars però igual d'interessants, com Verses.ai.

Perquè el problema no és només tècnic. És profundament humà: necessitem certeses. Veritats consensuades.

Com advocats, quan deleguem alguna cosa en una màquina volem estar segurs al 100% que farà el correcte, encara que nosaltres mateixos no ho estiguem ni al 50%. La nostra tranquil·litat passa per exigir a les màquines una infal·libilitat que mai no ens exigiríem. Potser és por. Potser és la nostra manera d'entendre el control. O potser és, simplement, que sabem què està en joc.

A nivell jurídic, aquesta tensió s'amplifica. Els humans continuarem volent parlar amb persones quan tinguem un problema greu, quan se'ns limitin drets, quan no entenguem perquè s'ha arribat a una decisió que ens afecta.

Quan ens preocupa alguna cosa, no volem parlar amb un sistema que no empatitza, que no raona en veu alta, que pot perdre el context, que no sap explicar el perquè de la seva decisió. No volem un sistema incapaç de destriar on comença la certesa i on acaba la ficció d'un relat ben construït.

Al nostre sector venem certesa i confiança. Avui, amb la tecnologia actual basada en LLM, no és responsable presentar un escrit davant d'un jutjat sense haver-lo revisat minuciosament. Article per article. Menció per menció. Sentència per sentència.

Pot semblar un contrasentit, perquè el temps invertit a revisar es pot acostar al temps estalviat usant eines com Vincent, Harvey, Legora, Genial o Maite.ai. Però aquí hi ha precisament la nostra responsabilitat.

Res no pot sortir d'un despatx sense supervisió humana final. Igual que un xef no permet que un plat surti a sala sense tastar-lo, nosaltres hem de garantir que cada detall estigui ajustat al mil·límetre.

Una sentència no es valida només pel resultat, sinó per l'argumentació. Fins que la tecnologia no ens pugui explicar, amb fiabilitat i transparència total, com ha arribat a una conclusió, continuarà sent una gran ajudant. Però no un jutge.

Crec que aquell dia arribarà. No serà demà ni l?any que ve. Però quan arribi, no serem davant d'una simple millora de productivitat, sinó davant d'un canvi de paradigma.

Una nova fase en l'evolució del dret (i de la humanitat) on la intel·ligència artificial no només pensi, sinó que raoni. I es faci entendre.

Fins aleshores, estarem preparant el terreny.

Ara toca entendre on som, abaixar el fum i posar les llargues.

Si avui respirem, crec que en el futur sabrem reconèixer el moment exacte en què el camí estigui llest. I puguem començar a creuar cap al següent cim.