27 febrer 2024

Bombolla d'Intel·ligència Artificial al sector legal?

Per Jordi Estalella
TWITTER @jordiestalella

Aquests darrers mesos estem presenciant una proliferació d'eines i solucions d'Intel·ligència Artificial (IA) destinades a revolucionar la pràctica legal, des de l'automatització de tasques rutinàries fins a la predicció de resultats judicials. Encara que aquests avenços prometen millorar l'eficiència, resulta inevitable plantejar-se una pregunta: ens trobem davant d'una bombolla de la IA al sector legal?

Per comprendre aquest fenomen, és essencial analitzar les expectatives desmesurades que envolten la IA i contrastar-les amb la realitat actual de la seva implementació a l'àmbit legal. L'expectativa que la IA no només pot automatitzar tasques sinó també prendre decisions complexes i oferir assessorament jurídic ha portat a una inversió significativa en aquesta tecnologia. Tot i això, la capacitat real de la IA per complir aquestes promeses dóna més ombres que clars.

L?expectativa que la IA transformarà radicalment el sector legal s?ha vist alimentada per l?èxit d?algunes aplicacions. Aquestes aplicacions han demostrat la capacitat de la IA per fer anàlisis de documents a gran escala, predir el resultat de litigis i automatitzar la redacció de documents legals. Tot i així, la realitat és que la majoria d'aquestes eines se centren en tasques específiques i limitades. La intel·ligència artificial encara es troba en les etapes inicials quant a comprensió contextual, raonament ètic i adaptació a la complexitat del raonament jurídic.

En aquest sentit, la Llei d'Amdahl ofereix una perspectiva crítica i matisada que mereix ser considerada. Aquesta llei, formulada per Gene Amdahl a la dècada de 1960, estableix un principi fonamental en l'àmbit de la informàtica i el disseny de sistemes, però la seva aplicació es pot estendre a la implementació de la IA a la pràctica legal.

La Llei d'Amdahl aborda el límit teòric de millora en el rendiment d'un sistema quan només una part s'optimitza. En termes senzills: si només millorem una part d'un sistema aplicant intel·ligència artificial, per exemple, automatitzant certes tasques d'un contracte, el canvi en el rendiment total (el procés de gestió del contracte) no serà tan gran. Això és perquè les parts del procés que no es milloren, o que no es poden millorar amb tecnologia, limitaran quant pot millorar el sistema complet.

Aquesta limitació, no obstant, no ha frenat el frenesí de la IA. L'entusiasme pel seu potencial ha portat a una onada d'inversions a startups i empreses que ofereixen solucions d'IA per a despatxos d'advocats i departaments legals. Aquesta inversió ha estat motivada per dos factors: primer, el temor a quedar-se enrere a la carrera tecnològica, i segon, per la promesa d'eficiències i beneficis significatius. Tot i això, aquest auge d'inversió corre el risc de generar una bombolla en què les valoracions de les empreses de tecnologia legal s'inflin per sobre de la utilitat efectiva dels seus productes, o prioritzin desenvolupaments d'IA per davant de funcionalitats essencials o bàsiques que aportarien més utilitat marginal als advocats.

La implementació de la IA a la pràctica legal presenta desafiaments significatius. La resistència al canvi dins de la professió, la necessitat d'una integració complexa amb sistemes existents i la preocupació per la privadesa i la seguretat de les dades són només alguns dels obstacles que cal superar. A més, la IA requereix grans volums de dades per entrenar models efectius, i al sector legal, on la confidencialitat és primordial, això pot ser un recurs escàs.

Un altre risc associat amb la bombolla de la IA és la dissonància cognitiva respecte a la capacitat d'imitar el judici humà. La IA pot proporcionar eines valuoses per a l'anàlisi i automatització, però no pot reemplaçar el raonament humà complex, especialment en casos que impliquen matisos ètics o interpretacions creatives de la llei. La dependència excessiva de la IA podria portar a una erosió de les habilitats crítiques ia una capacitat menor per abordar casos complexos de manera efectiva.

Per evitar els perills duna bombolla de la IA, el sector legal ha dadoptar un enfocament equilibrat cap a la tecnologia. Això implica fomentar l'esperit crític davant de les capacitats reals de la IA, implementar la tecnologia de manera estratègica i complementària al judici humà i mantenir una actitud oberta cap a la innovació contínua. La formació i el desenvolupament d'habilitats a IA per a professionals legals també seran clau per aprofitar al màxim les oportunitats que ofereix aquesta tecnologia sense caure en hiperinflació d'expectatives.

En conclusió, encara que la intel·ligència artificial té el potencial de transformar el sector legal, és crucial abordar-la amb una barreja d'entusiasme i d'escepticisme saludable. Reconéixer les limitacions actuals de la IA i centrar-se en la implementació estratègica pot ajudar a evitar la formació d'una bombolla i assegurar que la tecnologia compleixi la promesa de millorar la pràctica legal de manera efectiva i ètica.

Nota: parts d'aquest article les he redactat i revisat amb ajuda de ChatGPT.

Comparteix: