07 febrer 2024

Podem exercir el dret de devolució a la compra d'un matalàs del qual hem retirat el precinte?

Cristina Vallejo  Per Cristina Vallejo

 

Fa uns dies, en ocasió d'una sentència del Jutjat de 1a Instància 18 de València, recordàvem el dret del consumidor a desistir de la compravenda d'un matalàs, encara que hagi desprecintat el producte, i no li era aplicable l'excepció de l'Art. 103 TRLGDCU , que estableix que no podrem desistir dels contractes que no siguin aptes per ser retornats per raons de protecció de la salut o la higiene.

El supòsit de fet és una consumidora que va adquirir una base de descans d'una mercantil i va procedir al finançament vinculat. En el termini legalment establert va procedir a exercitar el seu dret de desistiment, sense que fos acceptat per la mercantil venedora, a l'empara de l'art. 103 TRLGDCU per raons d'higiene, ja que el matalàs s'havia desprecintat. El procés va iniciar mitjançant una petició inicial de procediment monitori, pel qual la financera reclamava a la consumidora l?import del préstec vinculat. A aquest procés es va oposar la consumidora i es va seguir per procés de judici verbal, en què els fets controvertits, entre d'altres, va ser si es podia exercir o no per la consumidora el dret al desistiment.

La defensa de la consumidora va basar la seva argumentació a la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de data 27 de març de 2019 (assumpte C-681/2017). Analitzarem els apartats 38 a 48 que són la fonamentació jurídica de la sentència avui objecte d'estudi. L'apartat 38 refereix que “una vegada retirat el precinte de l'embalatge pel consumidor i, per tant, privat de la garantia en termes de protecció de la salut o d'higiene, hi ha el risc que aquest bé no sigui objecte d'una nova utilització per un tercer i, en conseqüència, no el pugui posar novament en venda el comerciant”.

Seguidament, l'apartat 41, es refereix al matalàs de forma directa i assenyala que “en el cas de actuacions, l'excepció al dret de desistiment prevista a l'article 16, lletra e) de la Directiva no és aplicable a un matalàs la protecció del qual estat retirada pel consumidor després del lliurament”. A continuació, els apartats 42 i 43, afirmen que es pot exercir el dret de desistiment d'un matalàs, així assenyalen, “d'una banda, no sembla que el matalàs, pel sol fet que pugui haver estat utilitzat, deixi definitivament estar en condicions de ser novament utilitzat per un tercer o de ser novament comercialitzat. En aquest sentit, només cal recordar que un mateix matalàs serveix successius clients d'un hotel, que hi ha un mercat d'ocasió per als matalassos i que els matalassos utilitzats poden ser objecte d'una neteja en profunditat.

D'altra banda, a efectes del dret de desistiment, un matalàs es pot assimilar a una peça de vestir. En conclusió, lapartat 48 resol que larticle 16 lletra e) de la Directiva 2011/83
s'ha d'interpretar en el sentit que el concepte de “béns precintats que no siguin aptes per ser tornats per raons de protecció de la salut o d'higiene i que hagin estat desprecintats després del lliurament” que figura en aquesta disposició no comprèn béns com un matalàs la protecció del qual ha estat retirada pel consumidor després del seu lliurament”.

Gràcies a aquesta interpretació de la STJUE de 27 de març de 2019, la consumidora demandada, que havia acreditat haver enviat carta certificada exercitant el dret de desistiment, no ha de tornar el capital finançat. Per tant, reclamant l'actora el crèdit vinculat, la consumidora ja no estava obligada a tornar aquest crèdit, i la compravenda resolta. Tot això de conformitat amb els arts. 26 i 29 de la Llei 16/2011, del 24 de juny de contractes de crèdit al consum.

Podria semblar un tema fútil, però interioritzar a les al·legacions de defensa dels consumidors, i acceptar-ho així els jutjadors d'instància, és assumir la primacia del dret comunitari (la primera sentència del TJUE del qual és de 15 de juliol de 1964, assumpte C-6 /64). No va ser fins a les sentències del TJUE del 14 de juny del 2012, assumpte C-618/10 i 14 de març del 2013, assumpte C-415/13 que es va començar a prendre consciència realment d'aquesta primacia del dret comunitari i que amb la reforma de la LOPJ per la Llei 7/2015, va adquirir rang legal amb el seu actual article 4 bis.

En el nostre dret intern els tribunals han de tenir present, a l'hora d'aplicar el dret al cas concret, la doctrina jurisprudencial emanada per TS i el TC i, sobre la base del control de convencionalitat, regulat als articles 10,2 i 96 de la CE, la jurisprudència del TJUE i del TEDH. Aquest assumpte n'és una bona prova, una reclamació d'una entitat financera davant d'una consumidora pel capital del préstec que finançava la compra d'un matalàs, de la compra del qual va desistir, i per tant no deu aquest préstec en aplicació de la STJUE de 27 de març del 2019.

Comparteix: