27 setembre 2023

Les excepcions processals de litispendència i cosa jutjada en un procediment dexecució de títol no judicial

Jesus Sanchez Garcia Per Jesús Sánchez García

En matèria de contractació predisposada amb consumidors, el TJUE i també el TC i la Sala 1a del TS, han fixat doctrina jurisprudencial resolent que les nostres normes processals han de ser interpretades conforme al principi d'efectivitat comunitari, i han de cedir les figures jurídiques clàssiques davant d'aquest. com són el principi dispositiu, el de rogació i fins i tot el de cosa jutjada i litispendència, quan es contravé aquest principi i afecta un consumidor.

Hi ha una subordinació dels principis processals nacionals respecte al principi d'efectivitat comunitari, que és un principi supranacional i conformador del dret nacional i exigeix ​​una nova forma de veure i enllaçar el dret comunitari amb el dret nacional.

Des d'aquesta visió metodològica es poden entendre moltes de les sentències del TJUE i, especialment, les sentències del TJUE de 17 de maig de 2022, assumpte C-869/19 i assumpte C-600/19, que han donat lloc a les sentències de la Sala 1a del TS de 26 de juliol de 2022 (Roj: STS 3211/2022) i les més recent de 4 de setembre de 2023 (Roj: STS 3597/2023), on s'analitzen les excepcions processals de preclusió d'al·legacions i cosa jutjada.

A la més recent de 4 de setembre de 2023, la Sala 1a del TS analitza les excepcions processals de litispendència i cosa jutjada en un procediment d'execució de títol no judicial no conclòs, en què es va interposar un procés declaratiu simultani, sol·licitant la nul·litat duna clàusula contractual, en aquest cas sobre linterès de demora.

L'any 2017 vaig publicar a l'Editorial vLex una monografia sobre la cosa jutjada en l'àmbit dels consumidors i els efectes retroactius de la clàusula sòl declarada abusiva, posant de manifest que conforme al principi d'efectivitat i l'ordre públic comunitari la figura jurídica de cosa jutjada havia de cedir quan es contravé el principi d'efectivitat en la contractació predisposada en què l'adherent és un consumidor.

El TJUE en la sentència de 17 de maig de 2022, assumpte C-869/19, en la qüestió prejudicial plantejada per la mateixa Sala 1a del TS, sobre limitació en el temps dels efectes de la declaració de nul·litat d'una clàusula abusiva, en una acció derivada de la sol·licitud de nul·litat d'una clàusula sòl, va resoldre que els drets dels consumidors no es poden veure afectats per les sentències que s'hagin dictat, respecte dels límits indemnitzatoris, seguint la doctrina que el TS va fixar en la sentència de 25 de març de 2015 i que, per tant, no es pot invocar en aquests supòsits la figura jurídica de la cosa jutjada.

Un cop resolta la qüestió prejudicial plantejada, la Sala 1a del TS, va resoldre el recurs de cassació a través de la sentència de 26 de juliol de 2022 (Roj: STS 3211/2022), declarant que no podia aplicar-se els efectes de la cosa jutjada en el cas concret que analitzava.

També el TJUE va dictar la sentència d'igual data, de 17 de maig de 2002, a l'assumpte C-600/129, en la qüestió prejudicial plantejada per la Audiencia Provincial de Saragossa.
En aquest supòsit el TJUE va resoldre la qüestió prejudicial respecte dels efectes derivats de la preclusió d'al·legacions i cosa jutjada en un procediment d'execució hipotecària, i el TJUE va resoldre a l'apartat 58 de la sentència que el consumidor: “conforme als articles 6, apartat 1 i 7, apartat 1, de la Directiva 93/13, interpretats a la llum del principi d'efectivitat, ha de poder invocar en un procediment posterior diferent el caràcter abusiu de les clàusules del contracte de préstec hipotecari per poder exercir efectivament i plenament els seus drets en virtut de la Directiva esmentada, a fi d'obtenir la reparació del perjudici econòmic causat per l'aplicació d'aquestes clàusules”.

La Sala 1a del TS, en la sentència de 4 de setembre de 2023 (Roj: STS 3597/2023), de la qual ha estat ponent el Magistrat D. Rafael Saraza, sobre la base de la sentència comentada del TJUE de 17 de maig de 2022, assumpte C-600/19, resol que la doctrina del TJUE que analitza la cosa jutjada en un procediment d'execució hipotecària, és plenament aplicable a un procés d'execució de títol no judicial, en base a una pòlissa de préstec i que a paral·lel s'interposa un judici ordinari, ja que es tracta de dos processos d'execució en què el títol consisteix en un préstec integrat per clàusules no negociades, concertat amb consumidors, en què l'examen del caràcter abusiu de les clàusules es pot fer tant de ofici com a instància de lexecutat.

Per a la Sala 1a del TS no existint una resolució ferma, dictada en el procés d'execució, que contingui un pronunciament exprés i motivat, almenys succintament, que enjudiciï d'ofici oa instància de part, el caràcter abusiu de la clàusula contractual (en el cas analitzat l'interès de demora), ja sigui per declarar-ne el caràcter abusiu, ja sigui per rebutjar-lo, no existeix litispendència, ni cosa jutjada, ni s'ha produït la preclusió respecte de la possibilitat de sol·licitar la nul·litat de tal clàusula, per abusiva, en un procés ordinari.

Això si el TS aclareix que hi ha d'haver una coordinació entre els dos processos (execució i declaratiu) per evitar perjudicis de tercers.

I declara, així mateix, el TS que el resolt a la sentència (apartat 7 del fonament de dret tercer) només és aplicable quan l'executat té la condició de consumidor, mantenint-se la doctrina de la Sala 1a del TS sobre la improcedència de plantejar en un procés declaratiu posterior o simultani (per existir identitat de raó jurídica) els motius d'oposició a l'execució que l'executat pot oposar al procés d'execució, ja que per a l'executat la possibilitat d'al·legar aquestes causes d'oposició preclou si no les formula una demanda incidental d'oposició a l'execució, com ja va declarar a les sentències 462/2014, de 24 de novembre, 576/2018, de 17 d'octubre i 649/2022, de 6 d'octubre.

Cal recordar que la Llei 42/2015, del 5 d'octubre, de reforma de la LECivil, va afegir un nou apartat 4 a l'article 815, perquè el jutge pugui apreciar el possible caràcter abusiu de qualsevol clàusula que constitueixi el fonament de la petició del monitori o que hagués determinat la quantitat exigible i va modificar, també, l'article 552 de la LECivil, perquè el tribunal examini d'ofici si algunes de les clàusules incloses en un títol executiu pot ser qualificada com a abusiva.

Comparteix: