18 octubre 2023

La utilitat de l'institut processal de les diligències preliminars

 Mateu Juan Gomez Per Mateu Juan Gómez
Soci Buades Legal

 

  1. Com a introducció: sobre les diligències preliminars.

Les diligències preliminars són un tràmit preparatori d'un procediment posterior, a partir del qual qui es plantegi interposar una demanda, pot sol·licitar l'auxili dels òrgans judicials per obtenir una informació determinada que cal conèixer per a la correcta configuració del futur litigi.

D'acord amb la sentència de la Audiencia Provincial de Madrid, secció 12a, de 2 de juny de 2006, tota diligència preliminar ha de complir amb dos requisits: (i) ser subsumible a l'article 256 LEC; (ii) que sigui necessària i imprescindible per preparar un judici posterior; (iii) que sigui adequada i proporcionada a la finalitat perseguida.

L'article 256.1 de la Llei d'Enjudiciament Civil recull un catàleg taxat de supòsits en què cal acudir a aquest procediment previ. Entre aquest catàleg, als efectes que ens ocupen, destaca el corol·lari 2n, segons el qual, podrà preparar-se un judici: «mitjançant sol·licitud que la persona a qui es pretén demandar exhibeixi la cosa que tingui al seu poder ia la qual s'hagi de referir el judici»; així com el corol·lari 9è: «per petició de les diligències i esbrinaments que, per a la protecció de determinats drets, prevegin les corresponents lleis especials».

Així, per una banda, alguns jutjats han estat considerant que, dins del concepte de «cosa», cal considerar també la possibilitat d'exhibició de documents (interpretació rebutjada, entre moltes altres per l'AAP Madrid, secció 9a, interlocutòria 154/2006 de 28 d'abril de 2006, rec. 315/2005; o per l'AAP Barcelona, ​​secció 16a, interlocutòria 109/2008, de 29 de maig, recurs 1032/2007, o per l'AAP Almeria, secció 1a, interlocutòria 102/2007, de 12 de novembre de 2007, rec. que és una qüestió força polèmica.

No obstant això, el Tribunal Supremo sí que ha reconegut que qualsevol consumidor, a l'abric del corol·lari 9è, pot sol·licitar de l'òrgan judicial que requereixi a la contrapart l'exhibició de documentació determinada. Així, com reconeix l'AAP Barcelona, ​​Secció 1a, Interlocutòria 43/2023 de 20 de febrer, rec. 1059/2022:

«en el àmbit concret del dret de consum, d'aplicació al supòsit d'actes, cal estar al que disposa l'art. 256.1.9º LEC que permet acudir a aquesta via procedimental per sol·licitar les diligències i esbrinaments que, per a la protecció de determinats drets, prevegin les corresponents lleis especials.

 Així ho ha expressat el Tribunal Supremo en nombroses resolucions, en què si bé la qüestió debatuda versava sobre la competència territorial, es pronuncia sobre la idoneïtat de les diligències preliminars per sol·licitar l'exhibició de documents».

És de veure que si acudeix el Tribunal Supremo a l'ordinal 9è, és perquè considera a aquests efectes, com a previsió en una llei especial, la menció continguda a l'article 90.2 TRLGDCU, que declara abusiva qualsevol clàusula que contingui un pacte de submissió expressa a un jutge o tribunal diferent del del domicili del consumidor , al lloc del compliment de l'obligació o aquell en què es trobe el bé si aquest fos immoble (en sentit similar, es pot veure l'article 54.2 LEC).

Corol·lari de tot això, les diligències preliminars constitueixen un mitjà indubtablement interessant per obtenir aquella informació que pugui resultar útil perquè el consumidor valori l'oportunitat de la demanda a interposar, obtingui documentació rellevant a l'efecte de discernir quin tipus d'acció interposar o , senzillament, per a la quantificació de la seva pretensió econòmica.

A més d'això, les diligències preliminars tenen l'efecte d'interrompre la prescripció de l'acció, encara més, constitueixen una excepció del règim general de la caducitat, generant-ne la suspensió, des del moment en què es conceben les diligències preliminars, a la pràctica, com l'inici -o preparació- del procés ulterior. En aquest sentit, es pot veure, entre moltes altres, la Sentència 525/2020 de la Sala Primera del Tribunal Supremo, de 14 d'octubre del 2020, rec. 748/2018.

  1. Sobre la competència.

Advertida la importància de les diligències preliminars, podem abordar la problemàtica pràctica que, de vegades, se succeeix al voltant de la competència judicial.

Pel que fa a això, vegeu que l'article 257.1 LEC recull com a fòrum general, el del «jutge de primera instància o mercantil, quan escaigui, del domicili de la persona que, si s'escau, hagués de declarar, exhibir o intervenir d'una altra manera en les actuacions que s'acordessin per preparar el judici».

Això no obstant, en matèria de consum, si s'accepta, com fa l'Alt Tribunal, que s'ha de vehicular la sol·licitud de diligència preliminar a través de l'ordinal 9è de ​​l'article 256.1 LEC, la competència recau sobre el jutjat del domicili del sol·licitant.

Així, en la seva recent interlocutòria de 10 de maig de 2022, rec. 112/2022; la Sala Primera del Tribunal recopila els diferents pronunciaments dictats a aquests efectes:

  • Interlocutòria d'1 de març de 2017 (rec. 16/2017), en unes diligències preliminars per a l'exhibició de documentació per part d'una empresa de telefonia mòbil:

«Doncs bé, pretenent en el present cas la sol·licitant l'exhibició de documentació a fi d'interposar una demanda en exercici d'acció derivada un contracte de prestació de serveis de telefonia mòbil, en qualitat de consumidor, aquest supòsit s'enquadra dins de l'ordinal 9è de ​​l'apartat 1 de l'article 256 de la LEC, i per tant és competent el tribunal davant el qual s'hagi de presentar la demanda determinada. I sent l'acció a exercitar pel futur demandant una acció individual de consumidor derivada d'un contracte de prestació de serveis de telefonia mòbil és aplicable el que disposa l'article 52.2 de la LEC i l'article 90.2 del Text refós de la Llei general per a la Defensa de Consumidors i Usuaris, els quals fan referència, a aquests efectes, a la preferència del domicili del consumidor o usuari.

Qualsevol altra solució vulneraria irremeiablement el dret a la tutela judicial efectiva del demandant que per a una petita reclamació es veuria obligat, després d'haver presentat la seva demanda a Almeria, lloc del seu domicili, a haver d'adreçar-se a un Jutjat de Madrid per trobar-s'hi el domicili de la demandada, situació que els tribunals han d'evitar, tenint en compte les normes de protecció de consumidors i usuaris. El que és decisiu és que en la demanda posterior es pretén exercir una acció individual d'un consumidor, factor determinant d'una interpretació favorable a aquest consumidor, d'acord amb la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d'abril.».

  • Interlocutòria de 7 de juliol de 2020 (rec. 334/2019), en unes diligències preliminars per a l'exhibició d'un contracte d'assegurança:

«en aquest cas és una companyia asseguradora que té el domicili a Alemanya. En conseqüència, en aquest cas aquest fur no és aplicable perquè l'asseguradora no té el domicili a Espanya.

Per això cal acudir de manera subsidiària als criteris generals sobre competència territorial. En particular, tenint en compte que amb la sol·licitud es pretén preparar un judici dirigit a aconseguir una indemnització dels danys causats per l'ús d'un producte sanitari en el transcurs d'una intervenció quirúrgica prestada en el marc d'un contracte que es pot considerar consum , s'ha de reconèixer la competència del tribunal del domicili del consumidor, en què ha triat presentar la seva demanda, de conformitat amb el que disposa l'art. 52.3 LEC. Solució que, d'altra banda, és coherent amb la que resultaria de l'aplicació analògica del previst per a les sol·licituds de diligències per a la protecció de determinats drets d'acord amb les lleis especials corresponents, d'acord amb els arts. 256.1.9 i 257.1.II LEC, que atribueixen la competència al tribunal davant el qual s'hagi de presentar la demanda i que, en el cas, en derivar d'un contracte que es pot considerar de consum, es correspon amb el domicili de la demandant i amb el fur en què pretén exercitar la pretensió de fons».

Una qüestió de rellevància, a tenir en compte, és que no hi ha submissió tàcita a la competència d'un jutjat diferent del que correspon al domicili del consumidor.

  • Inadequació de procediment per sol·licitar determinada documentació via procediment declaratiu ordinari.

Com ja hem vist, l'obtenció de determinada documentació per mitjà de les diligències preliminars pot ser estratègica per a la interposició posterior d'una demanda per part d'un consumidor. Penseu-vos en aquell consumidor, per exemple, que desconeix què és allò que va signar el dia de la contractació del producte o servei, o d'aquell altre que necessita obtenir determinada documentació/informació relativa a l'execució del contracte, a fi de determinar el perjudici sofert . I, tot i que és cert que l'article 256 LEC recull un autèntic catàleg taxatiu («numerus clausus») de supòsits permesos dins aquest institut processal, no és menys cert que el Tribunal Supremo ha mostrat una certa laxitud -especialment en el marc del dret tuïtiu de consumidors i usuaris- a l'hora d'interpretar els supòsits enumerats al precepte.

El revers d'aquest marc exposat a les línies precedents el trobem en determinades resolucions que, davant de pretensions d'exhibició de documentació, deduïda en seu de procediments declaratius (no diligències preliminars), han estimat l'excepció processal d'inadequació del procediment, precisament, per considerar que el consumidor disposava del mecanisme de les diligències preliminars per obtenir la documentació/informació, resultant desproporcionat o injustificat, instar-hi un procediment declaratiu.

A aquests efectes, podem citar, ad exemplum, l'AAP Barcelona, ​​Secció 1a, Interlocutòria 43/2023 de 20 de febrer, rec. 1059/2022, a què ja ens hem referit «ut supra».

En aquesta resolució, el tribunal provincial, en una demanda de judici ordinari en què, com a única pretensió, se sol·licitava el lliurament duna còpia del contracte de targeta de crèdit revolving, va resoldre:

«com que el demandant disposava d'una via específica per a l'obtenció del document sol·licitat, ja que assisteix als consumidors el dret a obtenir la informació necessària per a l'exercici del seu dret d'informació contractual (art. 63 Llei General per a la Defensa de Consumidors i Usuaris, i article 16 de la Llei de crèdit al consum), és procedent ratificar la inadequació del procediment instat per la part en plantejar un judici declaratiu per obtenir un pronunciament que podia aconseguir per una via específica i menys costosa».

Si bé no ho exposa la resolució, s'entén que el tribunal, en analitzar el cas concret, es va adonar de la finalitat instrumental del procediment, des del moment en què, previsiblement, aquest tenia per missió principal el de servir d'avantsala d'un procés posterior.

De segur, va considerar el tribunal que acudir a un procediment declaratiu per obtenir un document del qual pretén servir-se el demandant per a la interposició correlativa d'un altre procés, era com, perdoneu-nos l'expressió, “matar mosques a canonades”, atès que, com resa la dita popular, per a aquest viatge no calien tantes alforges.

  1. A manera de conclusió.

Les diligències preliminars, a més d'estris, són l'instrument més idoni per a l'obtenció de documentació/informació d'interès per a la preparació d'un futur plet.

D'altra banda, en considerar el Tribunal Supremo que qualsevol sol·licitud d'exhibició documental efectuada per un consumidor té encaix al corol·lari 9è de ​​l'article 256.1 LEC, la competència recaurà al Jutjat del domicili del consumidor, esquivant la polèmica existent sobre l'extensió del terme «cosa» recollit al corol·lari 2n del referit precepte.

Per acabar, la pretensió d'obtenir la documentació en el marc d'un procediment declaratiu pot donar lloc a l'estimació de l'excepció d'inadequació del procediment.

Com advertís l'antropòleg anglès Gregory Bateson:

«Hi ha eines de pensament tan romes que no serveixen gairebé per res, altres de tall tan agusat que es tornen perilloses. Però l'home savi farà ús de totes dues»

 

Comparteix: